Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

Contextualització

L'autor és Pitòcrit de Rodes, i data del 190 a.C.

Es situa al període hel·lenístic de la Grècia Antiga que abasta des de finals del IV a.C. al I a.C.

Les conquestes d'Alexandre el Gran portaran a posseir Grècia les fronteres més extenses i portarà grans poders i riqueses, com es reflectí per exemple en la fundació de noves ciutats.

Ara bé, el grec es difongué per Àsia i Egipte, però al mateix temps absortarà d'aquí i d'allà elements que transformaran la seva fisonomia, es reflectirà en l'art.

Per exemple, en l'arquitectura, les ordres d'aplicaràn amb major llibertat. Els fusts s'estiren, les bases es decoren... (fust: tronc de la columna que es comprèn entre la base i el capitell)

Es localitza al Museu du Luvre... Continuar leyendo "Escultura Victòria de Samotracia" »

Es una de las grandes construcciones de la Roma Imperial. Las basílicas funcionaban como tribunal de justicia. Habitualmente cubierta de madera, es la excepción. Más adelante estas construcciones se toman como referencia de Iglesia Cristiana, con dimensiones superiores a lo habitual y de estructura abovedada en lugar de madera, construida a principios del s. IV d.C.

Empezó por Majencio, cuando Constantino llega al poder continúa su construcción, pero con muchísimos cambios. Junto a una Vía Sacra y tiene dos ejes principales en lugar de uno solo. Constantino construye una segunda entrada con escalinata y cuatro columnas en el pórtico, modificando el eje principal y creando un segundo ábside, que es el único conservado, donde colocó... Continuar leyendo "Basílica de Majencio y Constantino en Roma Imperial" »

Florència: Humanisme

S.XV i XVI Renaixament

Brunelleschi: prespectiva i impuls a l'ordre corinti florentí.

Alberti: esglèsia clàssica a partir de l'arc de triomf.

Concepció de l'espai de l'arquitectura del humanisme:

Home no creu en un regne de Déu sinóq imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. Considera l'arq com a ciencia matemática amb l'objectiu de fer visible l'ordre còsmic.

A) Retorn al coneixement de l'antiguitat Romana:

L’arquitecte romà Vitruvi(75-10ac) destaca les proporcions matemàtiques del coshumà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectónica.

B) Proporcions antropomòrfiques i relacions geomètriques:

Convertir un volum longitudinal en una planta central. Apareixen totes les... Continuar leyendo "Florència: Humanisme i arquitectura del Renaixement" »

Orígenes e Ideales

El Renacimiento fue un movimiento cultural y artístico que se originó en Italia durante el siglo XVI y se extendió por toda Europa. Representó un renacer de la cultura clásica grecorromana, con un fuerte énfasis en el orden, el equilibrio, la belleza y la simetría. En contraste con el teocentrismo medieval, el Renacimiento se centró en el antropocentrismo, colocando al ser humano en el centro del universo.

La región de la Toscana, especialmente la ciudad de Florencia, fue el epicentro del Renacimiento debido a su contexto socioeconómico favorable y a la presencia de numerosos humanistas. Se retomó el estudio del griego y el latín para traducir a los grandes filósofos y explorar las disciplinas antiguas, incluyendo... Continuar leyendo "El Renacimiento: Un Resurgir del Arte y la Cultura Clásica" »

Arquitectura Gótica

Material

Piedra dispuesta en sillería.

Elementos sustentantes

• Muros: con grandes vanos que se suelen cubrir con vidrieras que aportan mayor iluminación al interior del edificio.
• Pilares: aparece el pilar baquetonado (pilar con semicolumnas estrechas adosadas al pilar, llamadas baquetones, que prolongan los nervios de las bóvedas).
• Arbotantes o botareles: arco externo que lleva el apoyo oblicuo de la bóveda a los contrafuertes.
• Contrafuertes o estribos: separados de la nave central, llevan los apoyos al suelo.
• Pináculo: elemento que corona el contrafuerte y que sirve para fortalecerlo.

Elementos sostenidos

• Arco: arco ojival o apuntado, en ocasiones decorado con tracería gótica.
• Bóvedas: de crucería con dos arcos fajones y

CONTEXT

La catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1211) és l'obra mestra del Romànic espanyol i la més evolucionada i monumental de les esglésies de peregrinació europees. De fet, hauria de classificar-se com una obra mestra deL Romànic francès, per la seva planta tan semblant a la de Sant Serni (Sant Saturnino) de Tolosa. La seva construcció comença en 1075, s'interromp en 1105 i es reinicia en 1117 pel bisbe Diego Gelmírez (de cultura francesa), que va reparar, abovedó i va fortificar l'obra anterior de l'edifici.

ANÀLISI FORMAL

La planta és de creu llatina amb un cos longitudinal de tres naus: la central coberta per volta de canó amb arcs faixons que la divideixen en deu trams. les laterals amb voltes d’aresta. El transsepte... Continuar leyendo "Catedral de Santiago de Compostela: Anàlisi i influències" »

Composició IV de Kandinsky

Anàlisi de l'obra

Introducció

L'obra Composició IV de Kandinsky, creada el 1911 i ubicada a Düsseldorf, pertany a l'estil abstracte. Està pintada a l'oli sobre tela.

Biografia de Kandinsky

Kandinsky és considerat l'impulsor de l'abstracció en la pintura. Va estudiar a Alemanya, però va tornar al seu país a causa de la guerra. La revolució russa i el seu desacord amb els principis comunistes el van fer retornar a Alemanya. Posteriorment, la pressió del nazisme el va obligar a traslladar-se a París, la capital de l'art en aquell moment.

Context històric

L'obra s'emmarca dins de les primeres avantguardes. Va ser creada anys abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en un període de grans tensions internacionals... Continuar leyendo "Kandinsky i l'abstracció: Composició IV" »

El Profeta de Pablo Gargallo

Context Històric (1933)

El Profeta, creada el 1933, s'emmarca en un període d'entreguerres a Espanya, durant la Segona República. L'obra és considerada un punt culminant en la carrera de Gargallo i marca l'inici de la connexió de l'escultura catalana i espanyola amb les avantguardes internacionals. Juntament amb altres obres de Gargallo, Juli González, i la influència de figures com Dalí i Picasso, s'introdueix el concepte del buit i l'impacte del cubisme en l'escultura.

S'ha especulat sobre si aquesta figura representa un polític, però Gargallo pretenia retratar un aspecte de l'ésser humà, possiblement inspirat en un personatge aragonès.

Context Artístic

Pablo Emilio Gargallo Catalán (1881-1934), nascut... Continuar leyendo "El Profeta de Gargallo: Anàlisi i Context" »

Introducción

Los primeros cristianos y los bizantinos abandonan el idealismo antropocéntrico del arte clásico, desarrollan un arte espiritual y desnaturalizado y persistirán ciertas herencias griegas y romanas como: modelos iconográficos (símbolos paganos), la basílica, el mosaico y las cúpulas, columnas. Lo que se busca en este arte es: adoctrinar, contactar con otra realidad y oponerse al Carpe Diem.

El Cristianismo en el Imperio Romano

Hasta Constantino, el grande hasta cuando el edicto de Milán permita el culto cristiano, todos sus signos, etc. se concentraban en casas particulares o en secreto, el emperador Teodosio hizo que el cristianismo pasar a ser la religión del Estado, siendo el resto de religiones, perseguidas y destruidas... Continuar leyendo "Arte Bizantino y Cristianismo: Influencias y Características" »