Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

Pintura Renacentista

La pintura renacentista abarca el período de la historia del arte europeo comprendido entre el arte de la Edad Media y el Barroco.

Como todo el arte del Renacimiento, la pintura de esta época está intrínsecamente relacionada con la idea de volver a la Antigüedad clásica. El impacto que tuvo el Humanismo sobre artistas y sus patronos fue fundamental, propiciando la adquisición de nuevas sensibilidades y técnicas artísticas.

Características Principales

Hay una serie de características que distinguen la pintura renacentista de su inmediata antecesora, la pintura medieval:

• Evocación de lo antiguo: Se buscaba tomar como ejemplo la belleza idealizada de la Antigüedad clásica.
• Observación viva de la naturaleza: Los cuadros

San Pietro in Montorio

Cron: 1502

Autor: Bramante Donato

Loc: Roma

Estil: Renaixement Cinquecento

Material: Pedra, Marbre, Granit

Sistema constructiu: Arquitravat i Voltat

Dimen: 4,50m

Autor

Donato Bramante és la primera gran figura del s.XVI en l'àmbit arquitectònic i també va ser pintor. L'arquitectura del Cinquecento representa el triomf de la monumentalitat i l'elegància en la proporció...

Context

El Cinquecento a Roma substitueix a Florència com a capital artística del moment. L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius, recreant una monumentalitat basada en la simplicitat. El màxim representant del classicisme arquitectònic és Donato Bramante. A la Ciutat Eterna, la seva... Continuar leyendo "San Pietro in Montorio: L'arquitectura del Cinquecento a Roma" »

Títol: Altar de Zeus

Autor: desconegut

Cronologia: 180-160 aC període hel·lenístic

Tipologia: altar

Material: marbre

Estil: grec hel·lenístic

Localització: Pergammonmuseum (Berlín)

CONTEXT HISTÒRIC:

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. S’atribueix a l’escola de Pèrgam. És considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descoberta la darreria del segle XIX per l’enginyer alemany... Continuar leyendo "Altar de Zeus a Pèrgam" »

Contextualització

L'autor és Policlet, i l'obra data del 430 a.C. Ens situem al període clàssic de l'Antiga Grècia.

És una obra de l'època clàssica amb influència arcaica. El rostre és inexpressiu, però hi veiem moviment.

L'evolució política va assolir la seva continuació amb l'aparició de la democràcia, que representava les polis.

Cap al segle V a.C., Pèricles va esdevenir el polític més influent d'Atenes.

A Grècia hi va haver una febre de realitzacions artístiques per l'eufòria del triomf grec sobre els perses a les Guerres Mèdiques, que atribuïen als déus. En agraïment, van aixecar temples i escultures.

L'escultura va respondre a la recerca de la bellesa ideal a través de l'equilibri (ordre, proporció i harmonia).

Llavors,... Continuar leyendo "Dorífor de Policlet: Anàlisi i Context" »

Definiciones de Arte y Arquitectura Medieval

Abocinado

En arquitectura, se conoce como abocinado la disposición oblicua de las paredes de un hueco o vano en un muro (puertas, ventanas) con relación a este. Es característico del Románico y, alguna vez, del Gótico.

Arco Fajón

Es un elemento estructural que forma parte de la bóveda de cañón y sirve para reforzarla. Es parecido a un costillar que faja dicha bóveda, fortaleciéndola. Este tipo de arcos va empotrado en la estructura y su orientación es transversal al eje de la misma, de este modo queda dividida en tramos.

Arco Formero

Es un elemento arquitectónico curvo que discurre paralelo al eje longitudinal de la nave. Su función es sostener los muros superiores de separación entre las... Continuar leyendo "Vocabulario Esencial de Arte y Arquitectura Medieval" »

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlet el Jove (Argos, s.V-IV a. C) Cronologia: 350 a. C.

Tipologia: Teatre

Materials: pedra

Estil: grec clàssic

Localització: Epidaure al Peloponés, Grècia.

BIOGRAFIA: SV-IVac, - jove, escultura atletes.

Context: social-político-cultural 3part: orchestra:diametre 20,3 hi havia l'estatua d'una divinitat i feien ofrenes.

Càrea: semicercles forma les grades i la diazoma( separacio), 12seccions+13 esglaons permeten desplaçament. càreainferior: 22secions+23 escales car.super, dividit 3o files inferior 20 superiors, de l'orchesta a la càvea 24m d'alçada.

Funció i interpretació: fncio teatre, els pagesos feien les representacions com a ofrena als deus.

Influències: teatre de pompeu, els teatres romans intenyaven imaitar... Continuar leyendo "Teatre d'Epidaure i Altar de Zeus a Pèrgam" »

Estilo Flamenco

Este estilo es fruto de la clase burguesa.

Características:

• Innovaciones técnicas: Utilización del aceite. Es la técnica de la pintura al óleo, los colores quedan mucho más brillantes y transparentes. Generalmente sobre tabla.
• Minuciosidad y detallismo: Las obras se conciben para ser contempladas desde muy cerca, superposición de figuras.
• Tratamientos de los temas: Escenas religiosas, retratos a los personajes.
• Luz: Los artistas flamencos demuestran una gran preocupación por estudiar la luz en los interiores de una escena.

Escultura Gótica

Contenido ideológico:

• El desarrollo del pensamiento escolástico y franciscano, armonía.
• La preocupación por la muerte.
• La influencia de la clase burguesa frente a la clase balleresca.

Materiales

A Mesquita de Córdoba

Crítica de l'obra

Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes.

El focus de llum incideix directament sobre el grup, sense gairebé crear ombres.

Representa la llum i les ombres mitjançant la gradació tonal del color. El negre i el blanc com a colors predominants de les figures centrals donen un contrapunt lumínic.

Tot i l'ordre compositiu, hi ha certa manca d'unitat i dispersió, sobretot a l'escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món (no es miren entre ells). La noia mira a l'espectador, l'home de l'esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat, parlant.

No hi ha perspectiva clàssica, el fons és com un esbós.

El quadre presenta algunes deficiències formals: la llum té una incidència... Continuar leyendo "Anàlisi crítica de l'obra de Manet" »

Contexto Histórico del Románico

En la Edad Media, a partir de los siglos IX y X, se formó en Europa occidental un sistema político, económico y social conocido como feudalismo. La población vivía atemorizada por guerras e invasiones. Su máxima preocupación era sobrevivir y muchos se convirtieron en siervos de los señores feudales, nobles o eclesiásticos.

El Arte Románico fue un estilo artístico predominante en la Europa feudal de los siglos XI y XII. Surgió de manera paulatina en Italia, Francia, Alemania y España, siendo la primera manifestación de un arte propio de Occidente desde la caída del Imperio Romano.

Características de la Arquitectura Románica

El románico es un arte religioso. Sus principales manifestaciones se darán... Continuar leyendo "Arquitectura Románica: Características y Contexto Histórico" »