Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

Arte Románico

Introducción

Entre los siglos XI y XIII se desarrolló en gran parte de Europa un estilo artístico que, por su semejanza en algunos elementos constructivos con el arte romano, recibe el nombre de Románico. Este estilo artístico es el más representativo del mundo feudal. La arquitectura, la pintura y la escultura tenían como objetivo fundamental exaltar la gloria de Dios. La arquitectura religiosa ocupó un lugar fundamental.

Arquitectura Románica

Elementos Arquitectónicos

• Planta: En forma de cruz latina, con un brazo más corto (transepto).
• Cabecera y Ábside: Semicircular. Las naves laterales lo rodeaban, a veces formando la girola.
• Cubierta: Bóvedas de cañón, sobre gruesos muros y columnas, unidos por arcos de medio punto

JAMBA: Parte de la portada de las iglesias románicas que sostiene la parte superior de una puerta o ventana y donde se sostienen las arquivoltas.

En el caso del Románico (s. X-XIII), se utilizaba este espacio de las puertas para colocar programas escultóricos que sirvieran de enseñanza a los fieles que acudían al templo. Un ejemplo claro es el Pórtico de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostela (s.XII), en cuyas jambas el Maestro Mateo representó a los profetas y apóstoles.

ARCO APUNTADO:

Es el arco característico de la arquitectura gótica, estilo que se desarrolla en Europa occidental entre los siglos XIII y XV, aunque comenzó a emplearse en las construcciones cistercienses desde el s. XII. Está compuesto por dos segmentos... Continuar leyendo "Elementos arquitectónicos del arte gótico" »

Les imatges de l'escultura

L'escultura romànica va estar fortament vinculada a l'arquitectura, amb la intenció de decorar i d'acompanyar les lectures de la Bíblia al recinte eclesial i monacal. Es va convertir en una mena de llibre d'imatges, per a la qual les portalades i els capitells van esdevenir suports escultòrics excel·lents.

Els temes utilitzats, extrets de l'Antic Testament i el Nou Testament, solien ser de caràcter religiós, tot i que també es van esculpir animals fantàstics o escenes de la vida quotidiana, així com motius florals, vegetals i geomètrics. Aquesta temàtica es va realitzar sobretot en la decoració dels capitells dels claustres i a l'interior de les esglésies.

A les portalades de les catedrals i les esglésies,... Continuar leyendo "Escultura romànica: imatges, característiques i tipus" »

Context Històric i Cultural

Aquesta escultura d'època imperial representa Octavi August, primer emperador romà, s'apodera del poder absolut i s'anomena Imperator i August. Dirigeix les lluites contra els asturs, càntabres i gèrmans i es proporciona un període de pau, Pax Augustea. Aquest període destaca la divisió en províncies, la romanització i una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial. És també l'època d'esplendor de la literatura: Virgili, Ovidi, Horaci i el naixement de Jesucrist.

Anàlisi Formal o Descripció de l'Obra

Elements Tècnics: Es tracta d'una estàtua en marbre, la seva tècnica és la talla. Representa August caracteritzat com a suprem de l'exèrcit, amb el pit cobert per una cuirassa. És una... Continuar leyendo "August de Prima Porta" »

• Arco apuntado: El que consta de dos segmentos de arco que forman ángulo. Tiene dos centros que pueden ser interiores, a todo punto o exteriores.
• Bóveda de crucería: Deriva de la bóveda de arista románica, pero es muy diferente, ya que está engendrada por arcos ojivales.
• Crestería: Serie de ornamentos repetidos, vegetales y geométricos, generalmente calados, que rematan un edificio.
• Gablete: Frontón ornamental muy puntiagudo, generalmente calado, coronado por un florón, situado en los edificios góticos.
• Aguja: Chapitel esbelto, alto y delgado que remata un techo o una torre.
• Flecha: Pirámide de base cuadrangular que remata una torre campanario.
• Chapitel: Remate de forma muy aguda de una torre.
• Tracería: Decoración arquitectónica, hecha

Arte Paleocristiano y Bizantino

El Primer Arte Cristiano

Contexto histórico: Surgimiento del cristianismo como secta. Utilización de catacumbas como espacios de culto. Promulgación del Edicto de Milán.

Arquitectura Paleocristiana

• Basílica: Planta rectangular dividida longitudinalmente en naves separadas por columnas. Número impar de naves, siendo la central más alta y ancha para permitir el ingreso de luz a través del claristorio. Acceso por un atrio, al fondo del templo se encontraba el nártex. Al final de la nave central se ubicaba el presbiterio, que solía tener forma de ábside. Presencia de un transepto. Planta en forma de cruz latina. Techumbre a doble vertiente y simple. Ricos materiales decorativos como mármoles, mosaicos y pinturas.

Características generales de la arquitectura gótica

La genialidad del gótico residió en el empleo de dos elementos que permitieron un gran desarrollo arquitectónico: el arco apuntado y la bóveda de crucería. Se consiguió dar al edificio mayor ligereza, permitiendo mayor verticalidad y luminosidad.

Arco apuntado y bóveda de crucería

a) Arco apuntado: permitía una distribución del peso más racional y proporcionaba mayor esbeltez.

b) Bóveda de crucería: se forma por el cruce perpendicular de dos arcos apuntados, el espacio se cubre con plementería. Las nuevas bóvedas de crucería permitieron el traslado del peso del edificio a los ángulos de las bóvedas, el muro sostenía menos peso, haciéndose de menor grosor.

Otros elementos característicos

• Arcos

PANTEÓ

Nom edifici: Panteó

Autors: desconegut

Cronologia: 118-128 dC o s.II dC

Estil: Romà imperial

Tipologia: Temple

Materials: formigó, granit, maó, fusta i marbre

Localització: Camp de Mart (Roma)

Anàlisi formal

Elements sustentadors: columnes

Elements sustentats: entaulament i coberta a dues aigües

Tenen un fustllis de granit egipci i mesuren 14 metres d'alçada. Sobre les columnes trobem un arquitrau a dues bandes i un fris amb una inscripció que fa referència a la primera construcción feta per Agripa. A sobre hi ha una cornisa, un frontó i el timpà (sense decoració) i la coberta a dues aigües. També veiem la naos principal. El mur de la nau circular, anomenat tambor, ha perdut el parament. Això ens permet veure la tècnica constructiva... Continuar leyendo "El Panteó de Roma: Anàlisi i Influències" »

Arquitectura Romànica

Cobertes: prompte s'utilitzen les voltes de pedra. El tipus d'arquitectura més emprat és la volta de canó reforçada per arcs faixons, sobretot en la nau central. En les naus laterals i girola s'empra la volta d'aresta. El cobriment de les esglésies d planta centralitzada així com dels cimboris d moltes esglésies basilicals es realitza per mitjà de cúpules d arcs entrecreuats.

Torres

Es campanar, però també símbol del vincle entre els homes i Déu. Solen situar-se flanquejant la façana però també al centre del creuer, o als extrems dels braços d'aquest, o junt a l'absis.

Façanes i decoració

Tant als peus de les naus com als extrems dels braços del creuer solen emmarcar-se per les torres, i concentren el principal... Continuar leyendo "Arquitectura Romànica i Art Medieval" »

Estil

L’impressionisme és un corrent pictòric francès que sorgeix a finals del segle XIX, com a reacció en contra de l’art acadèmic. Es considera el punt de partida de l’art contemporani. Els pintors impressionistes retrataven objectes d’acord a la impressió que la llum produeix a la vista, i no segons la suposada realitat objectiva. L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser també els primers en postular els principis del contrast cromàtic, que suposa que cada color és relatiu als colors que l’envolten.

Interpretació

El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l’herba, sinó la prostitució... Continuar leyendo "Édouard Manet: L'Impressionisme i el Dinar Campestre" »