Fitxa Tècnica

Títol:

Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

Autor:

Desconegut

Cronologia:

520 aC

Material/Tècnica:

Terracota / Modelatge

Estil:

Etrusc

Tipologia:

Escultura exempta (volum rodó), grup escultòric sedent

Tema:

Funerari

Localització original:

Necròpolis de Cerveteri

Localització actual:

Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

Context Històric i Cultural

La civilització etrusca es trobava a la zona de l’actual Toscana i es desenvolupà entre els segles X i II aC. Els etruscs procedien d’Àsia Menor. El seu art és eminentment de caràcter religiós, ja que el poble etrusc donava molta importància a la vida després de la mort.

Anàlisi Formal

Elements Tècnics

Grup exempt de volum rodó i unifacial, està fet amb terracota. La tècnica emprada... Continuar leyendo "Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri: Anàlisi i Estil Etrusc" »

La Mezquita de Córdoba: Expansiones Califales y Transformaciones Posteriores

La Mezquita-Catedral de Córdoba, un monumento emblemático de la arquitectura islámica en Occidente, experimentó significativas ampliaciones a lo largo de su historia, consolidando su majestuosidad y complejidad arquitectónica.

La Ampliación de Al-Hakam II (971 d.C.)

Al-Hakam II finalizó la tercera gran ampliación de la mezquita en el año 971 d.C. con la incorporación de impresionantes trabajos musivarios. Esta fase añadió 12 tramos o crujías, sumando un total de 32 a las 11 naves existentes, lo que incrementó notablemente la capacidad del oratorio.

Características Arquitectónicas Clave:

• La nueva qibla se construyó con doble muro, una innovación arquitectónica.

2 El Tercio

Madera policromada para imágenes y retablos, el alabastro solo para la estatuaria funeraria. El escultor más importante fue Alonso Berruguete, quien muestra expresividad mediante la distorsión y el alargamiento de las figuras. Hay elementos que le vinculan al manierismo, como el movimiento serpentina y la actitud inestable de todas las figuras. El retablo de San Benito en Valladolid, al que pertenecen varias tablas conservadas, como San Sebastián, con el tórax muy alargado y un movimiento muy contorsionado, una anatomía deformada y expresionista con la fealdad entubada. La Epifanía de la iglesia de Santiago en Valladolid, la sillería coral de la catedral de Toledo (todos estos son ejemplos) y el sepulcro del cardenal Tavera.... Continuar leyendo "Escultura y Pintura en España: Del Manierismo al Greco" »

Arquitectura Clásica: Templos y Teatros

Templos

Templo Griego: El Templo de Atenea Niké

El Templo de Atenea Niké (Niké: victoriosa) es un ejemplo del orden jónico. Se caracteriza por su base, sus volutas, su diseño tetrástilo (cuatro columnas en su fachada) y anfipróstilo (columnas en la fachada y el opistodomos).

Templo Romano: El Templo de la Fortuna Viril

Erigido entre los años 70 a.C. y 40 a.C. en el Foro Boario, cerca del Tíber, este templo de orden jónico se distingue por ser hexástilo (seis columnas en el pórtico) y pseudoperíptero (columnas adosadas al muro). Dedicado a Portunus, dios de los puertos, presenta un podio, columnas y proporciones de estilo heleno. A diferencia del estilo griego, las columnas están adosadas... Continuar leyendo "Arquitectura Clásica: Templos y Teatros Griegos y Romanos" »

Hominització:

És un procés evolutiu que es va iniciar fa uns 4 m a i que ha portat a l'aparició de l'espècie humana. És caracteritza per un conjunt de canvis anatòmics, psíquics i culturals.

Canvis anatòmics:

Marxa bípeda, augment volum cranial, augment del volum de l'encèfal, disminució del prognatisme i dels arcs ciliars.

Els canvis psíquics van aportar:

La racionalitat, la intel·ligència, la capacitat d'abstracció, el llenguatge i el control de les conductes instintives.

Evolució cultural:

En els últims 35.000 anys ha patit un complex procés d'evolució cultural que s'ha manifestat en la construcció d'utillatge i en les manifestacions artístiques i mítiques.

Australopitecus:

Són els homínids més antics. Van viure fa més... Continuar leyendo "Evolució de l'espècie humana" »

Fitxa tècnica

Títol

El Jurament dels Horacis

Autor

Jacques-Louis David

Cronologia

1784

Tècnica

Oli sobre tela

Estil

Neoclàssic

Tema

Literari

Localització

Museu del Louvre (París)

Biografia de l'autor

Jacques-Louis David va ser un dels màxims exponents de la pintura neoclàssica. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà en la Revolució de 1789.

Context històric i cultural

Històric

1784. Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d'agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). Consolidació de la classe burgesa. Procés d'industrialització.

Cultural

Il·lustració, enciclopèdia: d'Alembert i Diderot. A Espanya: Carles III.

Anàlisi formal

El Jurament dels Horacis és una pintura a l'oli, la tècnica... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David" »

En el segle XVII es va tornar a valorar l'art del Barroc, però no homogèniament. El Barroc expressa la lluita que l'Església Catòlica va mantenir enfront del Protestantisme. Després del Concili de Trento, l'Església va haver d'emprendre la recuperació espiritual d'Europa. L'art contrareformista tindrà com a característica més important l'amor al recarregat i fastuós enfront de la severitat i nuesa de la Reforma. Quan l'Església va reaccionar enfront de l'atac protestant, Espanya va ser l'instrument triat per a iniciar aquesta renovació. La Inquisició va aconseguir el seu ple desenvolupament a Espanya. Del Concili neix el Barroc. Roma, Espanya, els Jesuïtes i la Inquisició farien del Barroc una tècnica de persuasió i d'emocions... Continuar leyendo "El Barroc: Art, Contrareforma i Crisi al Segle XVII" »

Elementos Constructivos y Órdenes Arquitectónicos Griegos

La arquitectura griega se define por la perfección de sus proporciones y la codificación de sus elementos constructivos, manifestados principalmente a través de tres órdenes canónicos: Dórico, Jónico y Corintio.

El Orden Dórico

El orden Dórico es el más antiguo y robusto, originario de la Grecia continental. Se caracteriza por su sencillez y por priorizar la solidez de la construcción sobre la decoración.

Estructura del Orden Dórico

• Pedestal: Compuesto por tres escalones (tres estereobatos y un estilobato).
• Basa: Ausente. La columna se apoya directamente sobre el estilobato.
• Fuste: Presenta estrías (acanaladuras poco profundas), éntasis (ligero abombamiento central) y collarino.

Fidias: El Maestro Escultor del Clasicismo Griego

Fidias crea un mundo de seres plásticamente perfectos, dotados de un equilibrio físico y moral. Sus obras encarnan el ideal de belleza clásico, siendo el mejor intérprete de la majestad de los dioses.

Fidias estuvo al frente de los trabajos del Partenón, contando con la colaboración de multitud de escultores, pintores y orfebres. Los relieves fueron esculpidos por muchos artistas, mientras él seleccionaba los diversos temas.

La Decoración Escultórica del Partenón

• La decoración escultórica del templo está centrada en los frontones (el nacimiento de Atenea en el frontón oriental y el combate entre Atenea y Poseidón en el frontón occidental), las metopas (temas de Gigantomaquia, Amazonomaquia,

Erromantizismoa

Sarrera

Erromantizismoa 1830-1850 urteen artean garatzen den korronte artistikoa da. Mugimendu honen sorreran kontuan hartu behar dira XIX. mendeko alemaniar pentsalarien ekarpenak eta, klasikotasun latinoaren alternatiba gisa, tradizio kultural germanikoa berpizteko interesa.

Korronte ideologiko honen baitan kultura klasizistarekin kontrajartzen diren elementuak agertzen dira:

• Arrazoiaren nagusitasunaren aurrean, sentimendu indibidualak.
• Barruko ni-ari, eta, beraz, gizabanakoari emandako lehentasuna.
• Inperioaren ideiaren aurrean, nazioarena.
• Estatu idealaren aurrean, entitate kulturalak, linguistikoak eta geografikoak.

Erromantizismo plastikoa sortzerakoan, Ingalaterran gotikoa birbaloratzen hasi zen eta Alemanian, arkitektura gotikoari... Continuar leyendo "Erromantizismoa: Korronte Artistikoaren Ezaugarriak eta Pintura" »