Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Ciencias sociales

La estratificación social genera identidades compartidas que ubican a las personas en categorías sociales diferentes. La identidad sirve para delimitar unas categorías sociales de otras y, con la ayuda de repertorios culturales, para reclamar la lealtad o pertenencia a una u otra categoría. En todos los sistemas de estratificación social, las personas tienen que lidiar con su adscripción a una categoría social: pueden aceptarla, discutirla, o incluso resistirse a ella.

Durante mucho tiempo, los sociólogos se han ocupado mayoritariamente del sistema de estratificación social, en el que las personas ocupan una posición u otra en la jerarquía social en función de su posición económica, su poder y su prestigio. La posición social... Continuar leyendo "Entendiendo la Estratificación Social: Identidades, Desigualdades y Sistemas" »

El Regne de Lleó i Castella

Orígens i Expansió

Astúries

Aquest petit territori, lliure del control andalusí, va acollir molts nobles visigots. Don Pelagi, després de guanyar la batalla de Covadonga (722), va crear aquest nou regne. El seu successor, Alfons I, va ser el primer rei. Posteriorment, al segle X, Alfons III va ocupar les terres de Galícia i Lleó, formant el Regne de Lleó.

Regne de Lleó

Fundat per Alfons III amb la unificació de Galícia, Astúries i Lleó. Per protegir millor el territori, la capital es va traslladar a Lleó. Alfons III va organitzar part de la reconquesta i el repoblament amb gent càntabra, gallega, basca i mossàrabs.

Castella

Originalment, Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó. Alfons III la... Continuar leyendo "El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació" »

L'Imperi Carolingi

Carlemany, fill i successor de Pipí el Breu, va reforçar el poder dels francs i va conquerir molts territoris d'Europa, excepte la Península Ibèrica. L'any 800 dC va ser coronat com a nou emperador d'Occident. Per controlar millor l'imperi, el va dividir en:

• Comtats: administrats per comtes.
• Marques: a les fronteres i controlades per un marquès. Per exemple, la marca contra els àvars i els eslaus, els danesos, i els musulmans, coneguda com a Marca Hispànica, situada al nord d'Aragó i Catalunya.

A la mort de Carlemany, l'imperi va passar al seu fill Lluís el Piadós. A la mort de Lluís, l'imperi es va dividir entre els seus tres fills.

Europa als segles IX i X

• Fragmentació política: nombrosos regnes petits.
• Pèrdua del

Prosperitat (XII-XII)

Hi ha més aliments, terres i millors tècniques. Hi ha més població perquè emigren del camp a la ciutat.

Ciutat

Comerç local (de curta distància) i internacional (de llarga distància). El comerç es pot fer en mercats, que es feien cada setmana, o en fires, que es feien quan arribaven els productes adequats. La burgesia i els gremis artesans són la gent que produeixen coses.

Arquitectura

Nous edificis com catedrals, universitats, convents, palaus i muralles.

Fi de la prosperitat (XII-XV)

Crisi

Hi ha menys aliments, més guerres, més morts i menys comerç. Menys població a causa de menys aliments, guerres i malalties. La pesta negra va causar la mort del 1/2 o el 1/3 de la població. Hi ha crisi al camp perquè no tenen... Continuar leyendo "Prosperitat i crisi a l'Edat Mitjana" »

El Feudalisme

A partir dels segles IX-X a l'Europa occidental es va implantar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

Carlemany

Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres de l'Europa occidental. Va ser emperador l'any 800, va crear les lleis i va dividir el regne en diversos regnes.

La Societat Feudal

Privilegiats: rei, alta noblesa, alt clergat, cavallers, noblesa, monjos.

No privilegiats: artesans, pagesos.

La Noblesa

Es dedicava a la milícia i a la guerra.

El Clergat

Capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.

Artesans i Pagesos

Els pagesos eren la majoria de la població i els artesans una minoria.

La Noblesa Feudal

El rei era reconegut com la màxima autoritat. Els seus iguals eren els... Continuar leyendo "El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic" »

Creixement Demogràfic i Societat a l'Edat Moderna

Creixement Demogràfic

1. La natalitat i la mortalitat durant l'Edat Moderna eren molt altes, per això, el creixement de la població era lent.

2. A l'Edat Moderna el creixement demogràfic era molt lent, però va créixer un 30%.

3. Les zones més densament poblades eren la franja atlàntica, Països Baixos, nord de França i Alemanya, i el sud d'Anglaterra, i d'altra banda, el nord i el centre d'Itàlia i algunes zones del centre d'Alemanya.

4. La densitat espanyola era molt baixa, poc més de 15 hab/km².

5. La població durant l'època era bàsicament rural i vivia dispersa en poblets petits i en viles.

Societat Estamental

6. La societat estava organitzada en estaments.

7. La noblesa i el clergat... Continuar leyendo "Societat i Economia a l'Edat Moderna" »

Unidad 12:

Un ciudadano es aquel que pertenece plenamente a una comunidad.En la antigua Grecia ser ciudadano equivalía a tomar parte en el gobierno de una plena comunidad.La virtú es una cualidad de la república que permite una forma de vida dedicada al interés cívico y a la actividad publica del ciudadano.Ciudadanía en estado moderno:Bodin:siervo(dependencia personal),súbdito(dependencia política).El ciudadano es un sujeto de derechos que tiene unarelacion contractual.Los derechos operan como limite de la acción del poder.Ciudadanía en las revoluciones burguesas:Ciudadanía legal,política,nacional-estatal.La mujer:ámbito privado,naturaleza complementaria del varón.Rasgos esenciales de la ciudadanía:conjunto de derechos y deberes,... Continuar leyendo "Características de la ciudadanía en Grecia" »

Es una dependencia adscrita al Rectorado, mantiene planes relacionados con el Deporte en la Universidad Nacional Experimental Simón Rodríguez, donde Planifica, Organiza, Ejecuta y Evalúa todas las disciplinas y los atletas como base fundamental para el desarrollo de futuras competencias de alto nivel. VISIÓN Ser un modelo de gestión participativo, protagónico e integrador que permita la proyección de la Imagen Deportiva de la Universidad Nacional Experimental Simón Rodríguez en el Contexto Nacional e Internacional en coordinación con la Estructura Deportiva en Venezuela. MISIÓN Garantizar la actividad Deportiva, Recreacional, Formativos y Competitivos, donde su transitar este enmarcado en el logro de los objetivos mediante procesos... Continuar leyendo "Misión de la unesr" »

Què és la monarquia absoluta?

La burgesia del segle XIX no acceptava que tot el poder estigués en mans de l'aristocràcia i de la monarquia absoluta. Lluís XIV, rei de França, va ser un model de monarca absolut. Al segle XVII, els monarques europeus concentraven tots els poders: governaven, cobraven impostos, dirigien la política exterior i l'exèrcit, elaboraven les lleis i eren jutges suprems.

Monarquia parlamentària: definició

Durant el regnat d'Isabel II, Espanya es va convertir definitivament en una monarquia parlamentària. La Constitució del 1837 va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i el reconeixement dels drets individuals dels ciutadans. La democratització va fer un pas endavant durant el Sexenni Democràtic... Continuar leyendo "Monarquia, Liberalisme i Revolució Industrial" »