Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Ciencias sociales

Etapas de la Politización

La politización es un proceso dinámico que se desarrolla en varias etapas:

• Identificación de una distribución desigual de valores y recursos: Se reconoce una situación de inequidad en la sociedad.
• Toma de conciencia: Los colectivos implicados toman conciencia de la situación y expresan sus demandas, exigencias y propuestas para corregirla.
• Movilización de apoyos: Se buscan y consolidan apoyos a las demandas y propuestas planteadas.
• Traslado del conflicto al escenario público: Se reclama la adopción de decisiones vinculantes para toda la comunidad.

En cada una de estas etapas se reproducen tensiones y antagonismos, ya que algunos actores pueden oponerse a la politización del conflicto.

Definiciones Clásicas de

1.A Crítica de Weber a la 1ª Modernidad.

INSTITUCIÓN ESCOLAR - SOCIOLOGÍA DEL PROFESORADO

Los profesores poseen características comunes y, a su vez, diferentes a las de otros miembros de la sociedad, lo que justifica el estudio de una sociología propia. Este estudio es importante porque su número es elevado en las sociedades occidentales y se relacionan, directa o indirectamente, con una amplia mayoría de la sociedad. Existen dos tipos de análisis: categoría social y estructura social.

Categoría Social

Los profesores comparten una misma posición en la estructura social, independientemente de su voluntad y sin que exista interacción entre ellos. Tienen en común: sueldo, estatus, estudios, etc. Se analiza desde tres perspectivas:

Teoría Funcionalista

Desde la perspectiva funcionalista,... Continuar leyendo "El Profesorado en la Sociología: Categoría, Estructura y Perspectivas Teóricas" »

Europa al Segle XVIII: Context General

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura senyorial es caracteritzava per ser una agricultura de subsistència amb un sistema de rotació triennal (guaret). Les collites, sovint amb crisis de subsistència (escassetat d'aliments i pujades de preus), generaven misèria i eren l'origen de revoltes. La terra estava en mans de la noblesa i el clergat, transmesa de generació en generació. La majoria de la població eren pagesos amb forts impostos.

Des del punt de vista polític, la monarquia absoluta significava que el rei tenia poder absolut, una monarquia de caràcter diví que concentrava tots els poders. Els governats no gaudien de cap dret. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven... Continuar leyendo "Europa al Segle XVIII: Societat, Política i la Crisi de l'Absolutisme" »

La Resistència al Nord d'Al-Andalus

El domini musulmà sobre la Península no va ser total. Al nord, els galaics, els àsturs, els càntabres i els vascons, protegits per la Serralada Cantàbrica i escassament vinculats al regne visigòtic, van mantenir la independència davant d'Al-Andalus.

Formació de les Fronteres Cristianes

L'origen de Castella: Frontera i Fortificació

Originàriament, el territori de Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó, escassament poblat i una zona molt exposada als atacs cordovesos. Per tal de protegir-se, els habitants van bastir una línia defensiva de castells davant dels exèrcits àrabs, i per això aquesta regió va començar a ser designada amb el nom de **Castella**.

La creació de la Marca Hispànica

Els... Continuar leyendo "Orígens de la Reconquesta: Resistència, Fronteres i Repoblació" »

La Filosofía Contemporánea: Talante Crítico y Actitud de Denuncia

La filosofía contemporánea se caracteriza por un talante crítico, una marcada actitud de denuncia y sospecha hacia las estructuras establecidas y el conocimiento tradicional.

Corrientes y Movimientos Centrales

• Marxismo y Psicoanálisis Freudiano: Dos enfoques fundamentales que ofrecen herramientas críticas para desvelar las estructuras ocultas del poder y del inconsciente.
• Fenomenología (Husserl): Propone situar al sujeto (yo) en el centro del conocimiento. Sostiene que la filosofía debe ser una descripción de la realidad fenoménica, es decir, aquella que se muestra tal y como es a la conciencia, en lugar de la realidad física y cuantificable de la ciencia.
• Neopositivismo

Les dificultats del procés: en primer lloc, el manteniment d'una economia agrària sense modernitzar significava que la major part de la població estava formada per una pagesia pobra amb una limitada capacitat de compra, incapaç d'absorbir la producció industrial. En segon lloc, l'analfabetisme i un baix nivell cultural, professional i tècnic limitaven el desenvolupament d'una tecnologia pròpia. En tercer lloc, l'endarreriment agrícola, unit a la deficient xarxa de transports i comunicacions terrestres, dificultava els intercanvis i l'articulació d'un mercat nacional. També cal destacar l'escassetat de capitals per a invertir. L'agricultura no generava grans capitals i els grups socials amb capacitat econòmica compraven terres desamortitzades... Continuar leyendo "Dificultats de l'Economia Agrària i Indústria Tèxtil als Països Catalans" »

La societat Feudal

1                  Europa Cap l’any mil

Europa cap a L'any mil era un territori dividit en nombrosos regnes i estats independents. La dissolució de l'antic Imperi carolingi havia donat lloc al final del Segle X A dues noves entitats territorials, el Sacre Imperi Romanogermànic iel regne de França. A més a Més, hi havia els regnes i comtats hispànics, els Estats Pontificis, els països Eslaus, el regne d'Hongria, acabat de crear, el territori escandinau i Anglaterra onels Normands van guanyar els saxons anglesos en la batalla de Hastings (1066) i es Van establir al país.

Tots ells, al seu Torn, estaven dividits en demarcacions territorials més petites, des dels ducats I els comtats fins a

Criterios de Verdad en Matemáticas

La verdad de las matemáticas no se basa en la experiencia, sino en la coherencia del propio sistema. Dentro de un sistema formal, son verdaderas aquellas proposiciones que hayan sido derivadas de los axiomas fundamentales, utilizando correctamente las reglas de transformación. Un sistema axiomático debe cumplir los siguientes requisitos:

• Consistencia: A partir de un sistema de axiomas no puede concluirse una contradicción.
• Independencia: Ningún axioma ha de poder derivarse como teorema a partir de los otros.

Los sistemas formales son absolutamente seguros; por eso hay otras ciencias que han intentado aplicar el modelo axiomático a su propio desarrollo. La elección de un axioma en vez de otro depende de... Continuar leyendo "Criterios de Verdad en Matemáticas e Historia: Coherencia, Documentación y Problemas" »