Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Secundaria

El Estado Liberal

En el ámbito económico, la expresión del pensamiento liberal es la Teoría Neoclásica, que postula que el mercado es el mecanismo por excelencia para la asignación eficiente de los recursos.

Defiende:

• La no intromisión del Estado en las relaciones mercantiles entre individuos.
• La reducción de los impuestos a su mínima expresión.
• La eliminación de toda regulación sobre el comercio, la producción o las condiciones de trabajo.
• La exclusión de políticas de protección a los más desfavorecidos, eliminando los aranceles y subsidios a la producción.

Desde el punto de vista político, este pensamiento pone el énfasis en la noción de libertad de los individuos frente al Estado, que transforma a los súbditos en ciudadanos... Continuar leyendo "Evolución y Características del Estado Moderno: Liberal, Bienestar y Neoliberal" »

Neoconductismo: La búsqueda de una teoría general de la conducta

El conductismo se encontró en plena crisis paradigmática a mediados del siglo XX. Las anomalías empíricas y teóricas pusieron de manifiesto sus insuficiencias, por descubrimientos que desbordaban sus predicciones y planteaban problemas insolubles desde sus presupuestos.

La aparición del neoconductismo surge como un intento de respuesta a esta crisis, planteando una epistemología orientada hacia el objetivo central: crear una teoría general de la conducta (entendida como aprendizaje) que se explicase a partir de un principio básico.

Mientras que en el conductismo la situación de aprendizaje se da en la relación que establecen el estímulo, la respuesta y el condicionamiento... Continuar leyendo "Neoconductismo: Teoría, principios y crítica" »

Interculturalidad

La interculturalidad es la presencia e interacción igualitaria de diversas culturas y la posibilidad de generar expresiones culturales compartidas mediante el diálogo y el respeto mutuo.

La interculturalidad reconoce, valora y aprecia la diversidad cultural.

Grupos identitarios

Son aquellos que influyen en mi identidad. Los procesos que intervienen en la formación de identidad son la identificación y diferenciación.

Identificación: es encontrar las semejanzas o similitudes que tenemos con los miembros del grupo.

Diferenciación: al darnos cuenta de nuestras diferencias, nos reconocemos como seres únicos e irrepetibles.

Sexo y Género

Sexo: características o atributos que permiten diferenciar a los seres humanos entre hombres... Continuar leyendo "Interculturalidad, Identidad y Violencia en el Noviazgo" »

Revolució Agrària

Anglaterra (s. XVIII)

Novetats

• Tècniques de conreu (sistema quadriennal o Norfolk, rotacions regulars = majors produccions)
• Cultius (patata i blat de moro)
• Eines (sembradora Jethro Tull)
• Propietat de la terra (camps comunals passen a privats)

Resultats

• Augment de la producció
• Camperols arruïnats i jornalers sense feina (van haver d'anar a buscar feina a les noves grans ciutats i zones industrials)

Revolució Demogràfica

La població anglesa i europea comença a créixer continuadament, l'alta natalitat es mantenia i la taxa de mortalitat va descendir.

Causes

• Millora de l'alimentació
• Higiene i medicina (es rentaven les mans...)

Revolució Industrial

Augment de la població = augment de la producció

Els vells tallers artesanals van ser... Continuar leyendo "La Revolució Industrial, Capitalisme i Imperialisme" »

Nou tipus d'indústria: La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser un canvi radical en la manera de produir béns. Hi va haver tres elements clau:

1. El lloc de producció: La fàbrica

Abans, la producció era dispersa. Amb la Revolució Industrial, es va crear un edifici on els treballadors anaven a treballar amb matèries primeres i eines: la fàbrica. Això va significar un canvi en la ubicació de la producció.

2. La mecanització del procés productiu

Amb la mecanització, es va guanyar en perfecció i rapidesa. Es va passar de treballar amb les mans a treballar amb màquines.

3. L'ús de l'energia de vapor

El carbó va substituir altres combustibles com a font d'energia. La mecanització va implicar l'ús generalitzat de màquines,... Continuar leyendo "Revolució Industrial: Fàbriques, Mecanització i Cotó" »

Sarmiento es, sin duda, uno de los grandes pensadores del siglo XIX. Identificado con la genialidad de los grandes hombres y la capacidad de los profetas, aún por quienes no compartían todas sus premisas, desplegó la agudeza de su mirada para analizar los fenómenos sociales y políticos de su época, comparándolos con distintas situaciones y lugares. De este modo, reflexionó sobre la democracia y sus posibilidades históricas en América, los beneficios económicos del modelo farmer, la importancia de la vida política municipal y los deberes de la civilización para erradicar la barbarie. Entre tantos otros temas que ocuparon su pensamiento, uno poco destacado por la mayoría de sus biógrafos y estudiosos, fue la situación en la que... Continuar leyendo "Sarmiento y la Mujer: Un Pensamiento Innovador en el Siglo XIX" »

Descobriment i Conquesta d'Amèrica

Cristòfor Colom i el seu Projecte

Cristòfor Colom, nascut a Gènova, es va establir a Portugal abans del 1476. Va idear el projecte d’arribar a l’Imperi del Gran Khan, a través de la ruta atlàntica (cap a Occident). Colom defensava que la Terra era esfèrica. El projecte contenia dos errors: desconeixia el continent que estava al mig de la ruta, Amèrica, i considerava que el perímetre del planeta era més petit que el real, cosa que hauria permès que les tripulacions europees arribessin a Orient sanes.

Els portuguesos van rebutjar el projecte, i Colom el va presentar als Reis Catòlics. L’abril de 1492 van signar les Capitulacions de Santa Fe, per les quals Colom era nomenat almirall i virrei de... Continuar leyendo "L'Era dels Descobriments i el Comerç Global (s. XVI-XVII)" »

El Comerç a la Mediterrània als Segles XII-XV

Rutes Comercials i Productes

Durant els segles XII i XIII, la Mediterrània es va convertir en una gegantina ruta comercial. Als seus mercats es podien trobar productes de les procedències més diverses. De la Xina sortien cap a Occident dues rutes:

• La del nord, que acabava a la mar Negra, a les ciutats factoria venecianes de Querson i Kaffa.
• La del sud, que desembocava als ports de Síria o Alexandria (controlada, en el tram final, pels musulmans).

De la llunyana Xina s'enviaven cap a Occident: porcellana, jade, argent, nou moscada, gingebre i, sobretot, seda. Als ports d'Alexandria i Beirut no només es tornaven a enviar els productes xinesos, sinó que també s'hi comerciava amb els productes procedents... Continuar leyendo "Comerç Mediterrani (S.XII-XV): Rutes i Productes" »

Conseqüències Socials de la Transformació Industrial

La Nova Societat de Classes

La transformació social va donar lloc a una nova estructura: la societat de classes. Aquesta societat permetia la mobilitat social i estava controlada principalment pels diners.

• Classe Alta: Rei, alta burgesia, aristocràcia, alt clergat, advocats i metges.
• Classe Mitjana: Baixa burgesia, artesans i comerciants.
• Classe Baixa: Pagesos, obrers (també anomenats proletariat, sovint explotats) i marginats.

Condicions de Vida de la Classe Obrera

Les condicions de vida de la classe obrera eren extremadament precàries:

• Atur molt elevat.
• Condicions laborals molt dures.
• Salaris molt baixos, especialment inferiors per a dones i nens.
• Jornades laborals extenses.
• Baixa esperança