Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Oposición

Se denomina Ilustración al movimiento de renovación intelectual, cultural, ideológica y política que surgió en Europa como resultado del progreso y difusión de las nuevas ideas y de los nuevos conocimientos científicos. Las nuevas ideas, imbuidas de un espíritu eminentemente liberal, nacieron por obra de aquellos famosos pensadores llamados también “filósofos”, quienes difundieron sus nuevas concepciones políticas, sociales, económicas, etc., que orientaron el pensamiento europeo.

El Siglo de las Luces

Es el movimiento filosófico, literario y científico que se desarrolló en Europa y sus colonias a lo largo del siglo XVIII (Siglo de las Luces). Representó una importante modernización cultural y el intento de transformar las... Continuar leyendo "La Ilustración: El Movimiento de Renovación Intelectual y Cultural del Siglo XVIII" »

Déu i la Creació segons Descartes

Aquesta teoria havia estat adaptada per la teologia cristiana que presentava un Déu creador que hauria fet el món a partir del triple criteri Bé-Bellesa-Veritat. Però Descartes considera que Déu ha creat també aquestes tres idees. Si hagués volgut fer el món d’una altra manera, ho hauria fet. Primer hi ha la voluntat divina i després les idees eternes. Es podria dir que per a Leibniz, Déu calcula i fa aparèixer el món; en canvi, per a Descartes Déu crea el món al mateix temps que el càlcul, de manera que hauria pogut fer que dos i dos fossin cinc. Però un cop bastit el món, Déu deixa de ser necessari i és en aquest punt que el cartesianisme se separa de la tradició cristiana.

Res Extensa:

Las Grandes Preguntas de Sofía

Las preguntas que se hace Sofía, ¿son las mismas que se plantea la filosofía? Ella misma se pregunta: "¿Quién soy?", "¿Hay algo más aparte de la muerte?", "¿Si algo existe, tiene que tener un principio?", "¿Cómo se ha creado el mundo?". Estas son, en efecto, las mismas preguntas de la filosofía, pero está claro que a lo largo de la historia la filosofía se ha planteado muchísimas más.

El Motor de la Filosofía

¿Cuál es el motor de la filosofía y por qué se la compara con un niño? El motor de la filosofía es la capacidad de asombro. Cuando un recién nacido ve el mundo por primera vez, se queda asombrado. Si no existiese la curiosidad, no existiría la filosofía, porque el que no es curioso... Continuar leyendo "El Viaje Filosófico de Sofía: Reflexiones Esenciales y Pensadores Clásicos" »

La voluntat de poder

Nietzsche, sempre malalt, descobreix el món, l'home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, de superar-se i demostrar una força sempre creixent; és a dir, és la voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra– que és impel·lit a superar-se a si mateix constantment».

El text d'Així parlà Zaratustra que millor expressa aquesta voluntat de poder és De la superació de si mateix: «En realitat, jo us dic: un bé i un mal que fossin imperibles no existeixen! Per si mateixos han de superar-se una i una altra vegada a si mateixos». L'interès preponderant de Nietzsche pels valors morals fa que la voluntat de poder sigui, en gran mesura, voluntat

El Problema del Conocimiento: Las Reglas del Método

En una época de profundos cambios, donde las certezas más arraigadas se habían desmoronado con la Revolución Científica, Descartes observó que las ciencias estaban generando nuevos conocimientos, mientras que la Filosofía parecía estancada. Para remediarlo, se propuso convertir la Filosofía en una ciencia rigurosa, emulando la precisión de las Matemáticas, mediante un método preciso y riguroso como el de la ciencia.

Reglas del Método

1. Regla de la evidencia: Evidente es aquello que para ser conocido no requiere más que una simple intuición. Una idea es evidente cuando es clara y distinta.
2. Regla del análisis: Al descomponer un problema, se reduce lo indeterminado a elementos determinados,

Ètica Aristotèlica: La Felicitat com a Bé Suprem

Per a Aristòtil, el bé suprem dels humans és la felicitat (eudaimonia). Aquesta s'assoleix quan la virtut o excel·lència (areté) en potència esdevé virtut en acte per mitjà d'una activitat. La vida feliç és la vida que desenvolupa una activitat, una vida que executa un potencial virtuosament.

El Pensament i la Vida Contemplativa

Com les activitats humanes estan subjectes a una gradació i l'activitat més elevada pròpia de l'home és el pensament, la felicitat màxima radicarà en l'exercici del pensament i la reflexió (bios theoretikos). D'això se'n deriva que una part inferior de l'ànima no hauria de sotmetre's a una de superior, i quan es viu segons aquestes consideracions s'... Continuar leyendo "Aristòtil: Ètica, Felicitat i Política del Terme Mig" »

Diferència entre imperatiu categòric i hipotètic (Kant)

Segons Kant, hi ha dos tipus d'ètica, és a dir, diferents formes d'actuar:

• Ètica formal (imperatiu categòric): Es basa en el fet que una persona té una obligació i ha d'actuar per la raó, és a dir, fa aquest deure perquè s'ha de fer. És una ètica desinteressada i objectiva, ja que s'actua perquè és un deure.

Exemple: Estudies perquè és el teu deure.

• Ètica material (imperatiu hipotètic): És quan fem alguna cosa perquè volem obtenir una finalitat, és a dir, que tenim un objectiu. Aquest objectiu el busquem nosaltres d'una forma voluntària. Per aquesta raó, no és un imperatiu categòric; no és una obligació.

És una ètica interessada i subjectiva.

Exemple: Si volem... Continuar leyendo "Filosofia moral: Kant, Mill, Epicur, Schopenhauer i Nietzsche" »

El Discurs Científic

Característiques:

1. SISTEMÀTIC: cada ciència és una sist. de coneixements (totes les idees estan connectades)
2. ACT. ANALÍTICA: els científics han de descompondre els problemes ja que són molt complexes per resoldre directament, analitzem i sistemitzem els resultats.
3. INVESTIGACIÓ ESPECIALITZADA: hi ha moltes ciències i cada una és definida per l'objecte d'estudi i pels procediments, mètodes i tècniques que utilitzen per estudiar l'objecte d'estudi.
4. CLAR I PRECÍS: definir conceptes amb un llenguatge clar i precís i formulant problemes de forma entenedora i exacta. Hi ha imprecisions:
   • a) vaguetat lingüística: molta, poca, gens, bastant
   • b) ambigüitat lingüística: paraules polisèmiques.
5. CREATIU: ha de tenir imaginació

Ànima: Concepció Platònica

Divisió Tripartida de l'Ànima