Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Geología

Ibai Erregimena

Ibai baten emariak urtaroen arabera duen aldaketa da. Prezipitazioen banaketaren eta elur-prezipitazioen garrantziaren araberakoa da. Horren arabera, ibaiak honela sailkatzen dira:

• Elur erregimenekoak
• Euri erregimenekoak
• Erregimen mistokoak

Emaria

Segundo batean ibaiaren puntu jakin batetik igarotzen den ur kantitatea da. m³/s-tan (metro kubiko segundoko) neurtzen da.

Emari absolutua: ibai batek urtebetean daraman uraren bolumen osoa da.

Emari erlatiboa: urteko batez besteko emariaren eta arroaren azaleraren arteko lotura da. Emariak aldaketak izaten ditu ibaiaren ibilbidean eta denboran zehar.

Isurialde Hidrografikoa

Urak itsaso berera bidaltzen dituzten arro hidrografikoen multzoa da. Iberiar penintsulan disimetria handia dago isurialde... Continuar leyendo "Hidrologiako Oinarrizko Kontzeptuak: Ibaiak, Emaria eta Arroak" »

Loess

Basamortuen ertzetan lur oso emankorrak sortzen dituzten buztinak eta limoak biltzen dituen egitura da. Milaka urtetan zehar gertatutako hondar-ekaitzengatik sortzen da, hau da, haizearen eraginez. Kolore horixka du eta ez du estratifikaziorik.

Ripples (Uhin-markak)

Sedimentuz osaturiko muino simetriko eta ordenatuak dira, beraz, egitura sedimentarioak dira. Hondarrean haizearen edota uraren korronteen eraginaren ondorioz sortzen dira. Esaterako, itsasbeherako hondartzetan ikus daitezke.

Itsaslabarra

Itsasoan zuzenean amaitzen den gorabehera geografikoa da, eta askotan faila edota ibaien eraginez sortzen da. Itsaslabarrak higadurarekiko erresistenteak diren arrokaz osatuta daude (adibidez, hareharriz, kareharriz...).

Plataforma Kontinentala

Lurrazal... Continuar leyendo "Geologia eta Geografia Terminoen Glosarioa" »

Els Pirineus: els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes d'uns 440 km de longitud que s'estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, i dibuixa el límit de la península amb la resta d'Europa. La serralada, amb amplàries de més de 100 km, forma una sèrie d'alineacions paral·leles. Dues grans unitats formen aquesta serralada que presenta una estructura complexa: els Pirineus axials o centrals i el Prepirineu.

• El Pirineu axial o central és on es troben les altituds més notables, com l'Aneto (3404 m), al massís de la Maladeta, el Mont Perdut (3355 m) i la Pica d'Estats (3142 m), s'hi mantenen glaceres per al clima d'alta muntanya.

• El Prepirineu, de menys altitud i de formes més suaus, el formen dues alineacions muntanyoses

1. Solidificación de Materiales: Nucleación y Crecimiento

El líquido se solidifica al enfriarse por debajo de su temperatura de solidificación. Controlando el método y la velocidad de enfriamiento, podemos conformar la forma y el tamaño de grano. Esto se debe a que, al disminuir la temperatura del material, también lo hace la agitación térmica de las partículas y aparecen interacciones intramoleculares que tienden a reducir la energía del material buscando formar una estructura cristalina (red de mínima energía y mayor estabilidad). La solidificación de un metal o una aleación puede ser dividida en las siguientes etapas:

• Formación de un núcleo estable en el fundido (nucleación).
• Crecimiento del núcleo hasta dar origen a los

Hidrografía

Principales Ríos de la Vertiente Cantábrica y sus Características

Los ríos de la vertiente cantábrica discurren por valles profundos. Su recorrido es corto y sus cuencas son pequeñas. La pendiente de estos ríos es muy acusada y, por ello, su potencial erosivo es grande. Son ríos cortos y caudalosos, cuyo régimen es pluvial oceánico, y presentan una cierta irregularidad a lo largo del año gracias a las abundantes y constantes lluvias que los alimentan.

Ríos de la Vertiente Mediterránea

La mayoría de los ríos de Navarra vierten sus aguas al Mediterráneo a través del río Ebro. Los grandes ríos navarros son: Ebro, Ega, Arga y Aragón.

• Ebro: Nace en Cantabria. Es el principal de Navarra, ya que la recorre a lo largo de

Procesos Endógenos

La teoría de la tectónica de placas explica la formación del relieve terrestre. La corteza terrestre está constituida por placas que flotan sobre la capa superior del manto, desplazándose muy lentamente.

Estas placas pueden separarse, deslizarse una con otra o chocar, generando nuevas formas del relieve o destruyendo parte de la que ya existe. Algunos ejemplos de estos procesos son:

• Cuando las placas se separan, se forman grietas o rifts (como el Gran Valle del Rift).
• Cuando una placa con corteza oceánica choca con una placa continental, se forman volcanes (por ejemplo, la placa de Nazca y la Sudamericana).
• Cuando chocan dos placas continentales, dan lugar a pliegues o fallas.

Procesos Exógenos

Los procesos exógenos se... Continuar leyendo "Procesos Geológicos: Transformación del Relieve Terrestre" »

Què és la ciència?

És la forma d'explicar fenòmens naturals de manera contrastable i basada en evidències.

Mètode científic

Passos que caracteritzen el treball científic:

• Observació
• Definició del problema (es planteja una pregunta científica)
• Elaboració d'una hipòtesi
• Experimentació
• Enunciat d'una teoria (si la hipòtesi es confirma)

Sistemes oberts i tancats

• Sistemes oberts: Aquells en els quals entra i surt matèria i energia.
• Sistemes tancats: Aquells en els quals entra i surt energia, però no matèria.

Capes de la Terra

• Geosfera: Els components geològics de la Terra (litosfera, etc.).
• Pedosfera (o edafosfera): El conjunt dels sòls (format, bàsicament, per la interacció de la geosfera i la biosfera).
• Biosfera: Capa que comprèn tots

Estructura Interna de la Terra

Models Estàtic i Dinàmic

Model Químic

Estableix les diferències entre les capes del planeta segons la seva composició.

Escorça

Capa més externa de la Terra.

Continental: Part de l'escorça terrestre que forma els continents. És més gruixuda que l'escorça oceànica (espessor de fins a 40 km). Capa més freda i més rígida de la Terra. La discontinuïtat de Mohorovičić és la zona de transició que separa l'escorça del mantell. Està formada per tres tipus de roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

Oceànica: Pot introduir-se sota una altra placa fins a desaparèixer en el mantell terrestre, mentre que l'escorça continental no, perquè és massa gruixuda i lleugera. Quan dos continents arrossegats... Continuar leyendo "Estructura Interna de la Terra: Models Estàtic i Dinàmic" »

La Química i el Medi Ambient

El medi ambient està format per tots els éssers vius i els objectes que els envolten, juntament amb l'aire i l'aigua en els quals es desenvolupen. De vegades es produeixen canvis en el medi ambient que provoquen un augment o una disminució de la presència d'algunes substàncies. Els canvis mediambientals són deguts a activitats humanes, com ara incendis, indústries, explotacions agropecuàries o l'ús de vehicles; en altres casos, són deguts a activitats naturals, com, per exemple, volcans, tempestes o altres fenòmens meteorològics. De vegades la química ens permet analitzar els canvis per mirar de determinar-ne la causa.

La Pluja Àcida

La pluja és resultat de la condensació de l'aigua que hi ha a l'atmosfera... Continuar leyendo "La Química i el Medi Ambient: Pluja Àcida i Efecte Hivernacle" »

1) Iberiar goi-lautadak Espainiaren azalera erdia hartzen du (azalera osoaren %45). Altuera handia du. Hertziniar zokalo hautsia du oinarrian, eta aro Tertziarioko sedimentazio-harriek estaltzen dute.

Duero arroa edo Ipar goi-lautada: Alde batetik, mendebaldeko penilautadak, eta bestetik, sedimentazio-lautadak. Batez besteko altuera 800m-koa da.

Erdialdeko Mendikatea Orogenia alpetarren garaian sortu zen. 600km inguruko luzera du. Aipatzekoak:

• Gredos mendilerroa (Moro Almanzor tontorra, 2.592m)

• Guadarrama mendilerroa (Peñalara, 2.430m)

• Somosierra

Tajo-Guadianaren arroak edo Hegoaldeko goi-lautada. Extremadurako penilautadak eta ekialdeko sedimentazio-lautadak hartzen ditu. 600-700m-ko altuera.

Toledoko mendiak.

2) Mendi periferikoak orogenia apetarraren... Continuar leyendo "Iberiar Goi-Lautadak: Mendikateen Azalpena" »