Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Historia de Bachillerato

Anàlisi de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917

Ens trobem davant un text polític de caràcter primari, públic, ja que va dirigit a la societat espanyola. Fou redactat per les persones presents a l'Assemblea Parlamentària per tal d'establir els nous acords que aquesta assemblea adoptaria. Es va publicar a l'ABC de Madrid el 7 de juliol de 1917.

Els acords de l'Assemblea

Al text es mostren quatre acords fonamentals:

• Primer acord: Es dona a conèixer la ideologia de l'Assemblea, de caràcter regeneracionista, amb l'objectiu de renovar el país.
• Segon acord: S'expressa la necessitat de reorganitzar l'Estat i l'autonomia dels municipis, demanant la convocatòria d'unes Corts Constituents.
• Tercer acord: Es reafirma la necessitat de reformes i s'exposa

El Regnat d'Alfons XIII i la Crisi del Sistema

L'any 1902, Alfons XIII va ser declarat major d'edat i proclamat rei. En aquest moment, comença una etapa d'inestabilitat política entre els partits dinàstics (Cánovas i Sagasta ja havien mort). La Constitució de 1876 va seguir vigent i es va mantenir l'anomenat tornisme, on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven en el poder.

El Reformisme de Maura i Canalejas

Dins el Partit Conservador va destacar Antonio Maura, qui va voler acabar amb el caciquisme modificant la llei electoral i l'administració local, tot i que no ho va aconseguir. Per la seva part, el liberal José Canalejas va aplicar reformes socials, però la seva mesura més polèmica va ser la Llei del Candau, que limitava... Continuar leyendo "Història de la Restauració: De la Setmana Tràgica al 1923" »

Introducción

Fernando VII fue liberado en 1813 por Napoleón tras la firma del Tratado de Valençay. Los liberales, que desconfiaban del monarca, organizaron que el rey viajara directamente a Madrid para jurar la Constitución de 1812 y aceptar el nuevo marco político. Por su parte, los absolutistas, la nobleza y el clero sabían que la vuelta del monarca era su oportunidad para restaurar el Antiguo Régimen. Finalmente, el reinado de Fernando VII reimplantó el absolutismo monárquico.

El Sexenio Absolutista (1814-1820)

Durante el Sexenio Absolutista, la nobleza y el clero demandaron la restauración del absolutismo a través del Manifiesto de los Persas (1814). Fernando VII traicionó sus promesas y anuló la Constitución y las leyes de Cádiz... Continuar leyendo "Restauración, Trienio Liberal y Década Ominosa: La España de Fernando VII" »

Evolució del Catalanisme Polític (1833-1931)

1833 - Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

1836-1843 - Bullangues: conjunt de tumults produïts a Barcelona entre 1836 i 1843.

1859 - Celebració dels primers Jocs Florals.

1868-1874 - Durant el Sexenni Democràtic es desenvolupa el federalisme republicà. El Partit Republicà Democràtic Federal, encapçalat per Francesc Pi i Margall, representa aquest corrent polític que advoca per un model d’Estat descentralitzat respectuós amb totes les nacionalitats.

1870-1880 - Època d’or de la Renaixença.

1880 - Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista. Aplega els partidaris del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de la Renaixença. Acorden defensar el Dret... Continuar leyendo "Història de Catalunya i Espanya: Catalanisme i Transició" »

El Regeneracionisme i la Crisi de 1898

Arran de la pèrdua de la guerra hispanoamericana, el general Polavieja va publicar un document regeneracionista en el qual defensava la necessitat d’aplicar a Espanya un programa de reformes que incloïa la concessió a Catalunya d’una certa descentralització administrativa. Les despeses per la guerra van originar un greu problema econòmic. El juliol de 1899, Raimundo Fernández Villaverde va anunciar un pressupost amb un fort augment d’impostos, especialment per a la indústria i el comerç, fet que va provocar un descontentament general a tot el país.

El Tancament de Caixes i l'ascens d'Alfons XIII

Amb el Tancament de Caixes s’inicia una campanya contra els impostos on 185 gremis van crear la... Continuar leyendo "Història de la Restauració i el Catalanisme Polític" »

La II República Española: Un Proyecto de Modernización

La II República (abril 1931 - julio 1936) significó el intento más serio para que España se modernizara, solventando el retraso acumulado en los siglos anteriores y salvando la enorme distancia existente con Europa Occidental. En definitiva, supuso una profunda renovación económica, social, política y cultural; un proyecto de democratización y modernización que concluiría con una cruenta Guerra Civil.

Etapas de la II República

Se pueden distinguir tres etapas fundamentales:

• Bienio republicano-socialista o Bienio reformista (julio 1931 - verano 1933): Marcado por la Constitución de diciembre de 1931 y el Gobierno de Azaña. Una coalición de republicanos de centro-izquierda y

La Constitución de 1812

Fue la primera constitución liberal de la historia de España.

Su inspiración era la Constitución francesa girondina de 1791 y las Cortes medievales (depositarias del poder legislativo, aprobaban los impuestos y juraban al rey).

Sus principios fundamentales son la soberanía nacional y la división de poderes; la unicameralidad (modelo en la Asamblea Nacional francesa) y el sufragio universal masculino indirecto (mayores de 25 años), aunque la admisión era censitaria.

Artículos principales

El tipo de Estado se define como una monarquía parlamentaria hereditaria y una nación formada por los ciudadanos de los dos hemisferios. La separación de poderes consistía en la existencia de tres poderes:

Poder Ejecutivo

El poder... Continuar leyendo "La Constitución de 1812: El Nacimiento del Liberalismo en España" »

Las Tesis de Abril de Lenin

Contexto y Naturaleza del Documento

Lenin fue un dirigente, político y revolucionario bolchevique ruso, protagonista de la Revolución Soviética y líder supremo de la URSS hasta su muerte en 1924. Podemos considerarlo como un ensayo político en el que se exponen una serie de tesis sobre cómo debe desarrollarse el Estado ruso tras la consecución de la revolución. La Fuente 1 está dirigida a todo el pueblo ruso y, en especial, a aquellos miembros del Partido Bolchevique.

Encuadre Histórico

Elaborada el 3 de abril de 1917 en San Petersburgo, hacia el final de la Primera Guerra Mundial, nos encontramos en el periodo comprendido entre la Revolución de Febrero y la Revolución de Octubre en Rusia, tras la caída

Pregunta 1

a) FONT ESCRITA EN FORMA DE TEXT: Primària o secundària.

b) Context: Durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

Pregunta 2: El Bienni Reformista (1931-1933)

Durant la primera etapa republicana, el govern va impulsar diverses reformes:

La reforma militar

La monarquia d'Alfons XIII havia protegit els generals i oficials “africanistes”. Per això, la República va aprovar la “Llei Azaña” (1931), que oferia la jubilació amb sou íntegre als militars que no volguessin jurar fidelitat a la República. Es van acollir a aquesta llei 80 generals i més de 12.000 oficials, reduint el nombre d'efectius de 20.000 a 8.000. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia d'Assalt, el cos de sotsoficials i es va tancar l'Acadèmia Militar... Continuar leyendo "La Segona República Espanyola: Bienni Reformista i Negre" »

1. El bienni reformista (1931-1933)

La política de reformes, desenvolupada especialment durant el bienni d’esquerres, la va impulsar el govern de Manuel Azaña. Van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

3.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral, l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors del món rural i urbà.

La Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte de més envergadura. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions.... Continuar leyendo "La Segona República Espanyola: Reformes i Front Popular" »