Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Historia de Otros cursos

El Bienni Conservador i la Preparació del Cop d'Estat

Crisi del Bienni Conservador (1933-1935)

• Conseqüències: La CEDA augmenta el seu poder (cinc ministres).
• Gil Robles és nomenat ministre de Guerra.
• La CEDA exigeix l'aplicació de condemnes més estrictes.
• Franco és nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit.
• Es retornen les propietats expropiades als jesuïtes.
• La CEDA impulsa un projecte per reformar la Constitució, buscant eliminar les autonomies, el matrimoni i el divorci civil, i expropiar terres.

Preparació del Cop d'Estat

El període es caracteritza per una gran violència social, amb enfrontaments constants entre l'extrema dreta i els radicals d'esquerra.

• Conspiració militar: Els generals Mola i Sanjurjo planifiquen un cop d'estat.
• Detonant:

3) ASCENSO NSDAP Y Hitler AL PODER -En 1920 se crea el Partido Nazi, con Hitler como líder. En 1921 lo reorganiza, crea las SA (tropas de asalto), un periódico y usa la cruz gamada como símbolo.-En 1923 intenta un Golpe de Estado en Múnich (Putsch), fracasa y va a prisión, donde escribe Mein Kampf, con sus ideas políticas. Después decide llegar al poder por elecciones. -Tras salir , reorganiza el partido, que crece con la propaganda de Goebbels y el apoyo de las SS de Himmler. El partido se vuelve muy fuerte, casi como un “Estado dentro del Estado” -En los años 30, la crisis económica hace que el partido nazi gane muchos apoyos. En 1932 Hitler pierde las elecciones presidenciales contra Hindenburg por poco margen, pero sigue creciendo.... Continuar leyendo "Describe algunas de las políticas que implanto Hitler" »

Testuaren kokapena Testu hau, lehen mailako iturri historikoa da, garai hartako dokumentua,1936ko urriaren 7koa. Izaera kontuan hartuz, testu historiko-juridikoa, Gaceta de Madrid, 281.Zenbakia/EUZkadi’ko Agintaritzaren EgUnerokoa, 1. Zenbakia. Edukiari begira, zaera politikoa du. Egilea Estatutu proiektua prestatu behar zuen batzordea eratu zen 1936ko otsailetik aurrera. Honen burua Indalecio Prieto zen, euskal sozialisten buruzagia eta EAJko Jose Antonio Agirre batzordeko idazkaria zen. 1933ko Diputazioko Batzorde kudeatzaileen estatutua oinarri hartuta, lanean hasi ziren. Hartzaile kolektiboa du Dokumentu Publikoa bait da. Espainiar guztiei bideratutako testua bada ere, eragin hurbila, Bando Nazionalak kontrolatzen ez dituen eremuetako... Continuar leyendo "Sezesio gerra" »

El Impacto de la Guerra Fría y el Colapso Soviético en la Izquierda Obrera

La Guerra Fría también influyó significativamente en la evolución de la izquierda obrera, dividiendo al mundo en dos bloques ideológicos opuestos: el capitalista liderado por Estados Unidos y el comunista liderado por la Unión Soviética. Esta división dio lugar a una intensa competencia política y propagandística entre ambos bloques, así como a conflictos regionales y guerras de liberación nacional en Asia, África y América Latina. En muchos de estos conflictos, los movimientos de izquierda... Continuar leyendo "La Izquierda Obrera en la Historia Contemporánea: Desafíos y Transformaciones Globales" »

La Hegemonía de los Austrias Mayores: Carlos I y Felipe II

Características de la Hegemonía Habsburgo

La política de los Austrias Mayores se centró en la defensa del catolicismo y el mantenimiento de la hegemonía europea, interviniendo en numerosas guerras contra la disidencia política y religiosa.

• Carlos I de España y V de Alemania: Dedicó sus esfuerzos a la idea medieval de la universitas christianas (unidad política y religiosa cristiana de Europa) bajo la hegemonía del emperador.
• Felipe II: Confirmó la política dinástica, fundamentada en la defensa del catolicismo y el mantenimiento de la hegemonía en Europa.

Diferencias Clave entre Carlos I y Felipe II

Aunque ambos monarcas compartieron la defensa de la hegemonía, existieron diferencias... Continuar leyendo "La Política de Poder de los Austrias Mayores: Carlos V y Felipe II en la Europa del Siglo XVI" »

Llei de Jurisdiccions (23 de Març de 1906)

La font que estem analitzant és la Llei de Jurisdiccions, promulgada el 1906 arran dels fets del Cu-cut!. El context històric és la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament la segona etapa d’aquesta, durant la crisi, dins dels fets del Cu-cut! i del catalanisme polític.

Les idees principals a destacar són:

• Es castigarà amb pena de cadena o de mort qualsevol acte que vagi en contra dels símbols de la nació.
• Serà castigat amb presó tot aquell que qüestioni l'exèrcit o qualsevol dels seus membres.
• Finalment, seran castigats amb presó correccional aquells que, mitjançant impremta, publicitat, caricatures, etc., ofenguin l'exèrcit.

Solidaritat Catalana: Programa del Tívoli (1907)

La... Continuar leyendo "Anàlisi de Fonts Clau: La Restauració Borbònica i Catalunya (1906-1927)" »

1. Britainia Handia: Industria Iraultzaren Hasiera

1.1. Zer da Industria Iraultza?

Industria Iraultza ekoizpeneko prozesuetan masiboki makinak erabiltzen hastearen ondorioz sortutako aldaketa ekonomiko eta sozial garrantzitsuen multzoa da. Britainia Handian hasi zen, XVIII. mendearen inguruan, eta nekazaritza-ekonomiatik ekonomia industrialera eta landa-gizartetik hiri-gizartera igarotzea ekarri zuen.

• Industria Iraultzan bi fase bereizten dira: Lehen Industria Iraultza, 1760. urtearen inguruan hasitakoa, eta Bigarren Industria Iraultza, 1870. urtearen inguruan hasita.

1.2. Hazkunde Demografikoa

XVIII. mendera arte Britainia Handiko biztanleriaren hazkundea motela izan zen, jaiotza- eta heriotza-tasak altuak zirelako. Mendearen bigarren erdian, jaiotza-... Continuar leyendo "Industria Iraultza: Hasiera, Fazeak eta Ondorioak" »

El Reinado de Fernando VII: Absolutismo vs. Liberalismo en España

Introducción

Tras el Tratado de Valencay (1813), Fernando VII regresó a un país con principios políticos contrarios a los suyos. Entró en España el 22 de marzo de 1814 y, al principio, aceptó el régimen constitucional. Sin embargo, las Cortes le presentaron el Manifiesto de los Persas, en el que reclamaban la vuelta al absolutismo. Argumentaban que la Constitución y las Cortes habían sido medidas de urgencia. Convencido, Fernando VII emitió un decreto el 4 de mayo de 1814, disolviendo la Constitución de 1812.

El Sexenio Absolutista (1814-1820)

El decreto inició un período caracterizado por la anulación de las reformas y la vuelta al Antiguo Régimen. Durante los primeros... Continuar leyendo "La España del Siglo XIX: El Conflicto entre Fernando VII y las Cortes" »

Evolució de les Migracions Internes a Espanya (1961-1970)

Anàlisi de la font:

a) Aquesta font és de tipus estadística o quadre estadístic que recull l’evolució dels moviments migratoris a diferents províncies espanyoles entre 1961 i 1970.

b) La font se situa durant l’etapa del franquisme, en concret en la seva segona etapa, anomenada “desarrollista”.

c) En aquest quadre estadístic es pot concloure que a totes les províncies andaluses que apareixen, així com les extremenyes i castellanes (amb l'excepció de Madrid) tenen, en el període, grans pèrdues de població. En contrast, les catalanes, les basques, Madrid, Saragossa i les Balears tenen increments substancials. També es pot concloure el fort procés de creixement econòmic... Continuar leyendo "Anàlisi de Documents Històrics sobre el Franquisme a Espanya" »

Les Fronteres de la Modernitat a la Monarquia Hispànica

La unió dinàstica de corones dels Reis Catòlics va ser un procés clau. El 1468 es va produir una reunió als Toros de Guisando entre Enric IV, casat amb la germana d'Alfons V de Portugal, i els seus germanastres, l'infant Alfons, i després Isabel. Alfons va morir, i llavors, dues dones eren candidates al tron: Joana i Isabel. Enric IV va acceptar als Toros de Guisando que la seva germanastra Isabel heretés el tron, ja que es dubtava de la legitimitat de Joana. Enric IV es reservava el dret a triar amb qui es casaria Isabel, ja que, segons el dret castellà, el seu marit no seria rei consort sinó titular.

La qüestió és que darrere de l'aliança matrimonial hi havia un gran arquitecte:... Continuar leyendo "La Monarquia Hispànica a l'Edat Moderna: Reis Catòlics, Carles I i Felip II" »