Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

Séneca: Filósofo, Político y Dramaturgo del Estoicismo Romano

Lucio Anneo Séneca (ca. 3 a.C. - 65 d.C.), figura prominente de la literatura y filosofía romana, nació en el seno de una familia de origen cordobés. Se estableció en Roma hacia el año 12, donde estudió retórica y recibió lecciones del estoico Atalo, ejerciendo posteriormente como abogado. Tras una estancia en Alejandría, regresó a Roma en la última etapa del reinado de Tiberio.

Vida y Carrera

Séneca compaginó una intensa tarea política —fue cuestor, senador, y tutor y consejero del emperador Nerón— con una prolífica escritura. Su vida estuvo marcada por el destierro en Córcega (41-49) y, finalmente, por una condena a muerte impuesta por Nerón en el año 65.... Continuar leyendo "Maestros de la Literatura Romana: El Legado de Séneca, Marcial y Apuleyo" »

Oratoria: Un Género Literario Persuasivo

La oratoria es un género literario que tiene como finalidad convencer por medio de la palabra hablada. Se caracteriza por la búsqueda de un fin práctico y el contacto directo entre el orador y su público.

Clases de Discursos

• Judiciales: Pronunciados ante un tribunal, pueden ser de acusación o defensa.
• Políticos: Pronunciados en el foro o el Senado.
• Demostrativos: Alabanza a personajes poderosos o crítica a situaciones concretas.
• Deliberativos: Acerca de lo que puede resultar útil o dañino.

Partes del Discurso

• Proemio: Comienzo del discurso. El orador intenta ganarse el favor de los jueces y del público.
• Narratio: Exposición de los hechos. Es importante la sencillez y la claridad.
• Argumentatio: Se divide

Què són les Metamorfosis d'Ovidi?

Les Metamorfosis d'Ovidi és un extens poema de 12.000 versos, escrit en hexàmetres dactílics i dividit en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans. La característica comuna és la transformació de personatges i éssers humans en animals, plantes o constel·lacions, presentats en ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Estructura de l'obra

Després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, l'obra es divideix en tres parts:

• Primer, els protagonistes són divinitats.
• Després, hi ha narracions sobre els herois i heroïnes.
• Finalment, les figures que els antics consideraven històriques, partint des de la guerra de Troia.

XIX. mendeko testuingurua eta Errealismoa

Kokapena: XIX. mendean hainbat aldaketa eman ziren gizartean eta hauek arte-adierazpenetan eragina izan zuten, batez ere literaturan. Demografia-hazkunde izugarria gertatu zen; industria eta komertzioaren garapen azpimarragarria egon zen, eta horren ondorioz, burgesia guztiz finkatu zen. Industrializazioak beste maila sozial bat sortu zuen: langileria.

Zientzia, ideologia eta filosofia

Teknologia eta zientzia esperimentaletan sekulako aurrerapenak eman ziren. Ideologikoki proletargoak indarra hartu eta antolatzen hasten da: sozialismoa, komunismoa eta anarkismoa jaiotzen dira. Erlijioak indarra galduko du sektore batzuetan eta zientzia fede berria izango da. Filosofian positibismoak indarra hartuko du.... Continuar leyendo "Gustave Flaubert eta Madame Bovary: Errealismoaren Gailurra" »

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August" »

La Conquista y el Proceso de Romanización de Hispania

Etapas de la Conquista

La creación de la Hispania romana comenzó a finales del **siglo III a.C.**, durante las Guerras Púnicas, y culminó a finales del **siglo I a.C.** (a diferencia de la conquista de la Galia, llevada a cabo por Julio César, quien, gracias a la superioridad de sus legiones y a su genio militar, solo necesitó 7 años).

Las **circunstancias complicadas** (como la dispersión de Roma en Grecia y Oriente, y la conversión de Hispania en escenario principal solo en momentos de máxima tensión) son las causas principales que explican la prolongación de la conquista. El proceso se divide en tres periodos:

1. Primer Periodo (218-154 a.C.)

Este periodo se divide en dos momentos... Continuar leyendo "La Conquista Romana de Hispania: Fases y Desarrollo de la Romanización" »

Oratoria y Retórica en la Antigua Roma

La oratoria es el arte de hablar con elocuencia. En la sociedad romana existían asambleas políticas (Senado, comicios, etc.) y tribunales. El dominio de la palabra era necesario para los jóvenes que querían dedicarse a la política, actividad mejor considerada por los romanos después del ejército. La oratoria también servía para defensa o acusación en los juicios.

Aquí ya entra en juego la técnica, es decir, la retórica, que es el conjunto de procedimientos para hablar bien. Esta habilidad la aprenderán los romanos con la práctica y gracias a las escuelas retóricas griegas.

Formación Necesaria para el Orador

Para ser orador se necesitaba formación en:

• Derecho: Conocer las leyes.
• Historia: Recurrir

Eneas a Troia: La Fugida Necessària

Eneas vivia a Troia i en va haver de marxar perquè la ciutat va ser destruïda.

L'Episodi de Dido i la Maledicció de Cartago

Una tempesta va arrossegar Eneas a les costes d’Àfrica, on s’estava fundant una nova ciutat, Cartago.

La Tragèdia de la Reina Dido

• Eneas és ben rebut per la reina Dido, i entre ells neix l’amor.
• Tanmateix, Eneas tenia un destí per complir i se’n va haver d’anar.
• Dido no va poder suportar l’abandonament i es va suïcidar.

Abans de fer-ho, Dido va maleir Eneas i tota la seva descendència: entre les dues nacions, la troiana (la romana) i la cartaginesa, sempre hi hauria enemistat i guerra.

Assentament d'Eneas: La Regió del Laci

La regió d’Itàlia on es van assentar Eneas... Continuar leyendo "Eneas, Dido i Ròmul i Rem: Els Mites de la Fundació de Roma" »

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Els Reis Romans: De la Fundació a la Monarquia Etrusca (753-509 aC)

• Ròmul (753-717 aC)

  Llatí, fundador de Roma. Va dividir el poble en patricis i plebeus, va crear el Senat i altres institucions bàsiques.

• Numa Pompili (716-674 aC)

  Sabí. Va organitzar la reforma del calendari i les principals institucions religioses.

• Tullus Hostili (673-642 aC)

  Llatí, rei guerrer. Va conquerir i destruir Alba Longa.

• Anc Marci (641-617 aC)

  Sabí. Va estendre el territori romà fins al mar i va organitzar cerimònies religioses.

• Tarquini Prisc (616-578 aC)

  Etrusc. Va introduir innovacions constitucionals i urbanístiques. Va vèncer els sabins, va dessecar els aiguamolls i va construir la Cloaca Màxima.

• Servi Tul·li (578-534 aC)

  Etrusc. Va construir la muralla que