Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Latín de Oposición

POESÍA LÍRICA

Se caracteriza por ser expresión de sentimientos personales. En cuanto a la forma, su métrica es variada utilizándose las combinaciones de metros aprendidas de los poetas líricos griegos.La lírica empieza en Roma después del teatro o la épica, en la segunda mitad del s. II y no se entiende la lírica romana sin la influencia griega.Como precedente propiamente romano pueden considerarse las plegarias a los dioses: carmina sacra.Cayo Valerio CATULO. Nacido en Verona entre el 90 y el 80 a. C. Creador de una abundante obra inspirada por sus amores tempestuosos con Lesbia, por la muerte de su hermano o por hechos diversos. Su lengua es una mezcla de elementos cultos y populares buscando siempre la perfección, lo que no... Continuar leyendo "Características de la lírica romana" »

ZIZERON: (k.A 106-43) Erromatik 25km-ra dagoen Arpinonen jaio zen, familia dirudun Batean (ordo equestris), baina bere familia ez zen politikan aritu. Hortaz, Zizeron Homo Novus zen. Txikia zenetik oratoria, legeak eta filosofía ikasi Zuen Erroman, irakaskuntza hoberena jasoz. 25 urte zituenean lehenengo Hitzaldiak abokatu bezala egin zituen, arrakasta lortuz. Rodas eta Atenasen Bere ikasketak bukatu eta gero, politikan sartu zen bere hizlaritza famaren Ondorioz. K.A 63ean kontsul izatera iritsi zenean Katilinaren konjurazioa Gertatu zen, eta senatuaren aurrean salatu zuen Zizeronek (Katilinariak). Katilinak tropa erromatarrei aurre egin zien ejerzitu txiki batekin, eta Batailan hil zen. Zesar eta Ponpeioren gerratean Ponpeioren alde egin... Continuar leyendo "Zesarren hilketa" »

de facto: “De fet”. S'oposa a l'expressió de iure. 

El sistema del govern

Els comicis consistien en l'agrupació dels ciudatans en diferents tipus d'assamblees:

Comicis curiats: Procedien de l'epoca monarquica.Concedien l'imperium als magistrats superiors i resolien assumptes de dret privat.

Comicis centuriats: Elegien els magistrats superiors i intervenien en les qüestions relatives a la guerra i a la Pau.

Comicis tributs: S'encarregaven d'elegir els magistrats inferiors i els tribuns militars.

També hi havia una assemblea de la plebs que escollia les magistratures que defensaven els seus interessos, com el tribunat de la plebs.

Els Magistrats

Tenien tres característiques bàsiques: l'anualitat(llevat dels censors, els altres carrecs tenien una durada d'un any), la col.Legialitat i la responsabilitat,... Continuar leyendo "Creació dels tribuns de la plebs" »