Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Otros cursos

Gabriel Mirande (1925-1972)

Biografia

• Parisn jaioa, guraso zuberotarrak zituen.
• Bere kontura ikasi zuen euskara.
• Hainbat generotan trebea zen.
• Lan ugari argitaratu zituen aldizkarietan, eta hil ondoren liburuetan bildu ziren.

Obra Nagusiak

• Olerkiak: Orhoituz, Poemak.
• Prosa: Gauaz parke batean, Haur besoetakoa.

Ikuspegiak eta Ezaugarriak

• Parisn bizi eta hezi izanak eragin handia izan zuen bere lanean.
• Mendebaldeko Europako olerkarien eragina nabaria da.
• Greziako mitologiarekiko eta paganismoarekiko miresmena zuen.
• Moralitatearen zutabeak astindu zituen era satirikoan eta ironiaz.
• Kondenatuta eta estalita zeuden indarrak berpiztu nahi zituen.
• Hitz batzuk askotan errepikatu zituen ideia poetikoa adierazteko: ametsa, ura, arima, heriotza... Ametsarekin batera,

La Historiografía de Tito Livio: Fuentes, Crítica y Propósito

Livio apenas recurre a documentos originales, sino que elabora su historia sobre materiales que, en muchas ocasiones, son de segunda mano. Se basa en obras de autores que no conocemos bien, de donde seleccionaba y eliminaba datos a su conveniencia, corrigiendo o completando ante contradicciones. Compuso de forma rápida una historia que, por fuerza, no puede ser ni muy original ni muy crítica, aunque sí es muy compleja y, hasta cierto punto, imparcial.

Sin embargo, aunque Livio ofreció una narración detallada de los hechos, sus reflexiones profundas y explicaciones son escasas. Los dioses, por cierto, están de algún modo presentes en la propia evolución histórica: el fatum,... Continuar leyendo "Tito Livio: Historiografía, Moral y Estilo en la Roma Antigua" »

Metamorfosis

El text correspon a les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l’època d’August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d’August i l’emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de les Metamorfosis. Les causes d’aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes... Continuar leyendo "Metamorfosis i Mostellaria: Mites i Comèdies de l'Antiguitat" »

La Oratoria de Cicerón: Un Legado Imperecedero

Los discursos jurídicos son aquellos que el autor pronunció ante un tribunal, ya sea como abogado defensor o como acusador. Entre los más destacados se encuentran:

• Pro Roscio Amerino: Defensa de Roscio, acusado de parricidio por Crisógono, quien ambicionaba sus bienes. Crisógono era un protegido del antiguo dictador Sila. Cicerón se atrevió con este caso siendo muy joven, a pesar de la enemistad que sabía que le acarrearía con el temido Sila.
• Pro Cluentio: Defensa del poeta Cluentio, de origen griego, acusado de haber usurpado la ciudadanía romana contra Vértes. Vértes es acusado de cobrar impuestos injustamente durante su gestión como pretor en Sicilia.

Discursos Políticos: La Voz del

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior

Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 a.C. per anar contra els púnics (cartaginesos) a la Segona Guerra Púnica. Van construir una muralla al voltant d’un turó per defensar-se dels cartaginesos. Aquesta muralla va ser construïda amb megàlits (grans blocs de pedra). La part conservada de la muralla tenia 800 metres.

L’any 45 a.C., Juli Cèsar va elevar Tàrraco a la categoria de colònia romana i li va donar el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, amb l’emperador August, va convertir-se en capital de la província Citerior (Tarraconense). August va estar un temps vivint a Tàrraco i va realitzar una reforma urbana que va donar una gran monumentalitat... Continuar leyendo "Tàrraco, Bàrcino i Emèrita Augusta: L'Esplendor de la Hispània Romana" »

Locucions llatines d'ús freqüent

• Addenda: Notes addicionals al final d'un escrit.
• Memoràndum: Nota per recordar alguna cosa.
• Referèndum: Votació popular sobre un tema important.
• Delirium tremens: Síndrome d'abstinència alcohòlica.
• Modus operandi: Manera d'actuar.
• Modus vivendi: Manera de guanyar-se la vida.
• In crescendo: Augment progressiu.
• In fraganti: En el moment del delicte.
• Volens nolens: Vulguis o no.
• Facta non verba: Fets, no paraules.
• Verba volant, scripta manent: Les paraules volen, l'escrit roman.
• Pacta sunt servanda: Els pactes s'han de complir.
• Coitus interruptus: Retirada, marxa enrere.
• Alea iacta est: La sort està decidida.
• De gustibus non disputandum: Sobre gustos no es discuteix.
• Intelligenti pauca: A l'intel·ligent, poques paraules.

L'oci i la vida quotidiana a l'antiguitat

Homes il·lustres han dedicat estones a l'oci, perquè és bo per refer-se: Sòcrates no s'avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l'allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La casa de camp ideal

Com és la casa de camp d'un propietari com cal: El magatzem de vi d'un propietari bo i que està per la feina, el d'oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la seva vil·la és opulenta: té abundància de porcs, de... Continuar leyendo "Cròniques de l'Antiga Roma: Personatges, Guerres i Costums" »

Vida y Obra

Tomás de Aquino, destacado teólogo y filósofo del siglo XIII, nació en 1225 en Roccasecca, Italia, y falleció en 1274. Su educación comenzó en un convento benedictino, pero posteriormente estudió en la Universidad de Nápoles y se unió a la Orden Dominica. A partir de 1248, dedicó su vida al estudio, la docencia y la investigación, enseñando en diversas ciudades europeas como París, Roma y Nápoles. Compuso una amplia variedad de obras, desde comentarios sobre las Escrituras y Aristóteles hasta cuestiones disputadas y quodlibetales, así como tratados sistemáticos como la Summa Theologiae, considerada su obra más importante. Su influencia en la historia del pensamiento occidental es innegable, y su legado perdura... Continuar leyendo "Tomás de Aquino: Vida, Pensamiento y Legado Filosófico" »

Miñan: Errefuxiatuaren esperientzia

Miñan liburuak Ibrahima izeneko errefuxiatu baten esperientzia kontatzen du, eta horrek dakarren hainbat alderdi garrantzitsu jorratzen ditu.

Nortasunaren berreraikuntza eta kultura arteko bizitza

Errefuxiatua izateak suposatzen duen guztia gai garrantzitsua da irakurketa honetan. Liburuak azaltzen du Ibrahimak nola berreraikitzen duen bere nortasuna etxetik urrun, bi mundu eta kultura desberdinen artean. Protagonistak bere benetako identitatea mantendu nahi du, baina, aldi berean, herrialde berrira egokitu behar du, eta hori oso gogorra dela argi ikusten da liburua irakurtzerakoan.

Oroimenaren garrantzia: Tristura eta indarra

Oroimenek ere garrantzi handia dute liburuan. Alde batetik, Ibrahimari zein den eta... Continuar leyendo "Miñan liburua: Errefuxiatu baten identitatea eta oroimenak" »

Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

753 a.C: Monarquia

(7 reis, el primer Ròmul) -> Senat (100 savis) + Assemblea (voten)

509 a.C: República

-> SPQR (Senatus Populus Que Romanus -> Senat i poble romà units)

27 a.C - 476 d.C: Imperi

Societat Romana durant la República

Organització Política de la República

• 2 Cònsols/any: Presidents del govern. No podien agafar tot el poder ni tenien temps de fer-ho tot.
• Cursus Honorum:
• Senat: Creava lleis, ajudava a prendre decisions.
• Comicis: Assemblees de departaments.
• Magistrats: Tots els que exercien càrrecs en la república (ex: cònsol o edil).

Guerres Púniques

Fi de la República

Enfrontaments entre patricis i plebeus (social), havien perdut homes - sense pagesos - sense menjar (agrària)... Continuar leyendo "Ascens i Caiguda de Juli Cèsar: De la República a l'Imperi Romà" »