Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

Historiografía Latina

La historiografía latina nace en el siglo III a.C., siguiendo la pauta que había marcado la griega. Fue un género muy prolífico en autores y obras emblemáticas. Los primeros historiadores romanos son conocidos como los Analistas.

Los Analistas y sus fuentes

Las fuentes más antiguas que tenemos son documentos que narran el inicio de Roma y la vida de los personajes más importantes. Con estos documentos, los autores tratan de engrandecer a Roma; tienen un claro fin didáctico, político e incluso propagandístico. Para su elaboración, los autores utilizaban documentos tanto privados como públicos. También las leyendas fueron el material histórico primordial. A medida que Roma iba agrandando sus dominios, el relato... Continuar leyendo "Historiografía Latina: De los Anales a la Época Clásica" »

Acteó i Diana

Acteó, nét de Cadme, pateix un destí fatal per un error involuntari. Després d'una jornada de caça, es perd al bosc i arriba accidentalment a un estany on la deessa Diana i les seves nimfes es banyaven. En veure-les nues, Diana, plena d'ira, el castiga transformant-lo en un cérvol. Incapaç de parlar però encara conscient, Acteó intenta fugir, però és perseguit i atacat pels seus propis gossos de caça, que no el reconeixen i l'esquincen fins a la mort. La deessa no queda satisfeta fins que Acteó ha perdut la vida completament destrossat.

Narcís

Narcís, un jove extremadament bell però arrogant, és desitjat per moltes persones, però ell rebutja qualsevol amor. Eco, una nimfa condemnada per Juno a repetir només les... Continuar leyendo "Mites Clàssics: Acteó, Narcís i la Fundació de Bàrcino" »

L’eloqüència després de Ciceró:

A l’època imperial la concentració de poder a les mans d’una sola persona i no d’un grup social va originar la decadència de l’oratòria. Es van limitar les llibertats i van ser abolits els drets polítics. Els discursos només servien per complaure els poderosos o per enfrontar-se en causes judicials.

OBRES FILOSÒFIQUES DE CICERÓ

Va adoptar una posició eclèctica. Admiració per Plató i rebuig per Epicur.

Tractats polítics. Sobre la república (De republica): govern ideal com a síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia.

Tractats de religió: Ciceró creia en els déus, que determinaven el destí de l’home, i en la immortalitat de l’ànima. Sobre la naturalesa dels déus (De natura... Continuar leyendo "La influència de Ciceró en la literatura" »

Lleida Romana: Ilerda, capital dels ilergets

La ciutat que avui coneixem com a Lleida, en l'antiguitat es deia Ilerda, i ja al segle I aC apareix la denominació "Ilerdenses" en una inscripció romana. Els seus orígens es remunten a l'època ibèrica, identificada com a capital de la tribu ibèrica dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Orígens i fundació d'Ilerda

Lleida va ser fundada probablement al començament del segle I aC i va rebre el títol de municipium per part de l'emperador August, convertint-se en una ciutat monumentalitzada. La seva ubicació estratègica, en un encreuament de camins i al costat del riu Sícoris (actual Segre), la convertia en un important punt de pas i connexió entre la costa... Continuar leyendo "Les Grans Ciutats Romanes d'Hispania: Història i Patrimoni" »

Este documento presenta dos pasajes clave de textos latinos que describen enfrentamientos militares en la Antigua Roma, acompañados de su traducción al español y un detallado análisis gramatical. Sumérgete en la estrategia y el lenguaje de las legiones romanas.

Pasaje 1: Enfrentamiento en el Bosque

Texto Original en Latín

Equites hostium essedariique acriter proelio cum equitatu nostro in itinere conflixerunt, ita ut nostri omnibus partibus superiores fuerint atque eos in silvas collesque compulerint. At illi, nostris occupatis in munitione castrorum, subito se ex silvis eiecerunt impetuque facto acriter pugnaverunt.

Traducción al Español

Los jinetes enemigos y los guerreros que luchaban en carros de guerra combatieron con gran dureza contra... Continuar leyendo "Relatos de Combate en la Antigua Roma: Pasajes Militares y su Interpretación" »

Biografía de Horacio: Vida y Legado del Poeta Clásico

Nació en el sur de Italia, hijo de un liberto que, con gran esfuerzo, le proporcionó una excelente educación. Estudió primero en Roma y después en Nápoles, donde se formó en la filosofía epicúrea. Posteriormente, viajó a Grecia, se alistó en el ejército y luchó contra Augusto. Tras su derrota, regresó a Roma y obtuvo un cargo como secretario del tesoro público.

Comenzó a escribir poesía y su vida dio un giro cuando Virgilio lo presentó a Mecenas, quien le obsequió una finca donde se dedicó plenamente a su vida literaria hasta su muerte en el año 8 a.C.

Obras Clave de Horacio: Sátiras, Odas y Epístolas

La vasta producción literaria de Horacio abarca diversos géneros,... Continuar leyendo "Horacio: Vida, Obra y Legado del Poeta Clásico Latino" »

Virgili: Vida i Context

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC, en època d’Octavi August, en una família modesta. Va estudiar retòrica i filosofia a Roma. La seva família volia que fes d’advocat, però ell va elegir la poesia. Va formar part del cercle intel·lectual de Mecenes, juntament amb Horaci i Tit Livi. Aquest cercle era partidari d’Octavi August.

Obres Principals de Virgili

Bucòliques o Èglogues

Recull de poemes on pastors dialoguen sobre temes socials, polítics i amorosos. El paisatge és idíl·lic, responent al concepte de locus amoenus.

Geòrgiques

Obra didàctica sobre l’agricultura, la ramadaria i les feines al camp.

L'Eneida: Poema Èpic Romà

Gran poema èpic que dóna a conèixer els orígens de Roma, la seva grandesa... Continuar leyendo "Virgili i l'Eneida: Vida, Obra i Resum Cants" »

Introducció a la Tàrraco Romana

Tàrraco va ser un dels grans centres urbans del Mediterrani occidental.

• Segles V-III aC: S'estableix un poblat ibèric a la desembocadura del riu Francolí.
• 218 aC: Desembarcament dels romans durant la Segona Guerra Púnica. Van instal·lar un campament militar al costat del poblat.
• Segle II aC: El campament i el poblat es converteixen en ciutat i es construeixen les muralles.
• 45 aC: Juli Cèsar, després de derrotar els pompeians, concedeix a Tàrraco l'estatus de colònia.
• Durant el regnat d'August: L'emperador s'hi va instal·lar durant tres anys, i Tàrraco esdevingué capital de la província Hispania Tarraconensis.
• Segles I i II dC: Període de màxim esplendor de la ciutat, amb la construcció de grans edificis