Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

la prosa renacentista:ls condiciones sociales del Renacimiento originaron 1 aumento en l numero d libros q s publican.La difusión del saber y l entrenamiento son ls motores d la producción literaria en la prosa.la prosa renacentista s divide en prosa didáctica y prosa d ficción dentro d estas s dividen distintos subgéneros.la prosa didáctica:l afán didáctico umanista s refleja en 3 subgenerosel dialogo:s l genero predilecto d ls umanistas europeos xa la divulgación del pensamiento y la critica.Cabe mencionar especialmente 2: l dialogo d la lengua d Juan d valdes,q propone 1 modelo d lengua yana y natural q evite lo rebuscado y artificioso.Ls miscelaneas:son obras q mezclan asuntos varia2.la istorigrafia: x la conquista d América surgieron... Continuar leyendo "La Prosa Renacentista: Géneros y Características" »

La Comèdia de l'Olla (Plaute)

Característiques

• Llatí col·loquial i llenguatge expressiu (obscenitat, insults, estil líric, paròdia).
• Cap preocupació moral.
• Objectiu principal: fer riure.
• Argument basat en embolics i confusions.
• Conflicte amorós.
• Final feliç.
• Escenaris improvisats.
• Presència de música, cant i mímica.
• Comèdia romana amb màscares.
• Personatges arquetípics: vell avar, esclau astut, joves enamorats, rics i pobres.

Sobre l'autor: Plaute

Plaute (Titus Maccius Plautus, Sarsina c. 254 aC – Roma 184 aC) va ser l'autor romà de comèdies amb més èxit entre el públic. També actor i home de poble, escrivia comèdies principalment per a les classes baixes.

El Metge a Garrotades (Molière)

Característiques

• Argument simple.
• Comèdies molt

Vida de Virgili

Virgili va néixer a Màntua el 70 aC en el si d'una família modesta. Quan tenia vint anys va anar a Roma per perfeccionar els coneixements de retòrica. No va poder exercir l'oratòria perquè no tenia ni temperament ni actitud: era tímid i malaltís i de poca presència. Desposseït de la hisenda paterna, va tornar a Roma per exposar la seva situació davant d'August, que li va concedir una indemnització i una finca a la Campània. Els darrers dies de la seva vida va viure a Nàpols en una vil·la que li havia regalat August. L'any 19 aC va fer un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els llocs que descriu a la primera part del seu poema, l'Eneida, i corregir-ne els defectes. Es va trobar malalt sobtadament a... Continuar leyendo "Virgili: Vida, Obres i Influència en la Literatura Romana" »

Tiberio

TEXTO20Tiberio ejerció el poder con gran despreocupación, con grave crueldad, con malvada avaricia, con indecente lujuria. En efecto, él personalmente en ningún sitio luchó, hizo las guerras a través de sus legados. Éste, al vigésimo tercer año de su imperio, a la edad de setenta y ocho años, con gran gozo de todos murió en la Campania.

Calígula

TEXTO21Le sucedió Calígula, muy malvado y siniestro, y que también llegó a excusar los actos indecorosos de Tiberio. Realizó la guerra contra los germanos y, habiendo entrado en Suevia, nada hizo con valentía. Incestos ejerció a sus hermanas, y de una también conoció una hija. Dado que contra todos se encolerizaba con gran avaricia, desenfreno y crueldad, fue asesinado en el... Continuar leyendo "Los Emperadores Romanos: Tiberio, Calígula, Claudio, Nerón y Trajano" »

Fugida de Troia

Enees va fugir de Troia després de la seva destrucció a mans dels aqueus. Portava al seu pare Anquises i al seu fill Ascani, mentre la seva esposa Creüsa els seguia de prop. Tragicament, Creüsa va morir durant la fugida. Desesperat, Enees va embarcar amb altres supervivents a la recerca d'una nova llar.

Odissea i arribada a Cartago

La seva enemistat amb Juno, esposa de Júpiter i reina de l'Olimp, el va condemnar a vagar errant durant molt de temps. En el seu viatge, va arribar a les costes de Cartago, al nord d'Àfrica. Allí regnava la reina Dido, qui es va enamorar d'Enees per obra de Cupido, fill de Venus, perquè oblidés al seu difunt marit. Dido el va retenir durant un llarg període.

El destí a Itàlia

El regne de Cartago... Continuar leyendo "El viatge d'Enees: De Troia a la fundació de Roma" »

La ocupación romana de la Península Ibérica (Hispania) se inicia en el 218 a. C. con el desembarco en la colonia griega de Ampurias, en el contexto de la Segunda Guerra Púnica. El proceso de conquista y romanización se extiende hasta el año 19 a. C., bajo el gobierno de la República en tiempos del emperador Augusto.

La romanización jurídica de Hispania se desarrolló en distintas fases:

Primera Fase de Romanización

En esta fase temprana, se menciona la cristianización, con figuras como Santiago y Pablo, aunque con menor penetración en el medio rural (los "paganos").

Las clases de Derecho aplicadas eran:

• Derecho Romano: Privilegio del ciudadano romano.
• Derecho Latino: Aplicado a quienes poseían la latinidad.
• Derecho Peregrino: Aplicado

n:hic,haec, y hoc en tres casos. Ac:hunc y hanc.Gt:huius.Dt:huic.Ab:hoc,hac,hoc.PL N:hi hae y 3 casos haec. Ac: hos has.Gt horum,harum,horumDt y Ab his. N iste,a y 3 casos ud. Ac istum,am Gt istius. Dt isti y Ab isto,a,o. Pl N isti,ae y 3 casos a Ac istos,as Gt istorum,arum,orum y dt y ab istis. N ille,a y 3 c illud. Ac illum am Gt illius. Dt illi ab illo,a,o. Pl N illi,ae, y 3 c a Ac illos, illas Gt orum arum orum dt y ab illis N Is ae y 3 c id Ac eum eam Gt eius Dt ei y ab eo, ea, eo. Pl N ei,eae y 3 c ea Ac eos eas Gt eorum earum y eorum Dt y ab eis. N idem eadem y 3 c idem Ac eundem eandem Dt eiusdem Dt eidem y ab eodem, eadem y eodem. Pl N eidem, eaedem y 3 c eadem. Ac eosdem, easdem Gt eorundem, earundem, eorundem Dt y Ab eisdem. N ipse,... Continuar leyendo "Fuente Ovejuna: El poder colectivo y la defensa de la monarquía" »

A posteriori: Conclusión. “El cartel anunciaba que las fieras iban a devorar cientos de cristianos, pero a posteriori la función resultó un aburrimiento”.

Ad aeternam: Para toda la eternidad.

A priori: Conocimiento o creencia previa, que no se basa en una experiencia real.

Ad hoc: Algo realizado para la ocasión.

Ad infinitum: Hasta el infinito. “¿Qué tal tu cita?” “Horrible. Repitió ad infinitum lo triste que estaba por su última ruptura”.

Ad nauseam: Ad infinitum y más allá.

Alea iacta est: “La suerte está echada”.

Alma mater: “Madre nutricia”. Se suele utilizar para referirse al impulsor de un proyecto o institución. “Steve Jobs fue el alma mater de Apple”.

Alter ego: “Otro yo”.

Amor vincit omnia: “El amor... Continuar leyendo "Glosario de Expresiones Latinas: Significado y Uso" »

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin o no unes lleis determinades, que es designés un candidat o un encausat entre altres coses. L'art de l'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. Ben aviat, la retòrica va ser la principal matèria de l'ensenyament superior, i les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública. A Roma, l'època d'or de l'oratòria correspon al període republicà, i, sens dubte, l'orador per excel·lència fou Ciceró.

Marc Tul·li Ciceró va néixer l'any... Continuar leyendo "La vida i obra de Marc Tul·li Ciceró" »