Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

Oratoria y Retórica en la Antigua Roma

La oratoria es el arte de hablar con elocuencia. En la sociedad romana existían asambleas políticas (Senado, comicios, etc.) y tribunales. El dominio de la palabra era necesario para los jóvenes que querían dedicarse a la política, actividad mejor considerada por los romanos después del ejército. La oratoria también servía para defensa o acusación en los juicios.

Aquí ya entra en juego la técnica, es decir, la retórica, que es el conjunto de procedimientos para hablar bien. Esta habilidad la aprenderán los romanos con la práctica y gracias a las escuelas retóricas griegas.

Formación Necesaria para el Orador

Para ser orador se necesitaba formación en:

• Derecho: Conocer las leyes.
• Historia: Recurrir

Eneas a Troia: La Fugida Necessària

Eneas vivia a Troia i en va haver de marxar perquè la ciutat va ser destruïda.

L'Episodi de Dido i la Maledicció de Cartago

Una tempesta va arrossegar Eneas a les costes d’Àfrica, on s’estava fundant una nova ciutat, Cartago.

La Tragèdia de la Reina Dido

• Eneas és ben rebut per la reina Dido, i entre ells neix l’amor.
• Tanmateix, Eneas tenia un destí per complir i se’n va haver d’anar.
• Dido no va poder suportar l’abandonament i es va suïcidar.

Abans de fer-ho, Dido va maleir Eneas i tota la seva descendència: entre les dues nacions, la troiana (la romana) i la cartaginesa, sempre hi hauria enemistat i guerra.

Assentament d'Eneas: La Regió del Laci

La regió d’Itàlia on es van assentar Eneas... Continuar leyendo "Eneas, Dido i Ròmul i Rem: Els Mites de la Fundació de Roma" »

Pueblos prerromanos

Los primeros habitantes: Antes de que llegaran los romanos había distintos pueblos: los íberos (que habitaban la costa mediterránea, incluida la actual Andalucía) y los pueblos celtas, que ocupaban el resto de la península. Los celtíberos tomaron el alfabeto de los íberos pero conservaban costumbres celtas.

Dominio cartaginés y la invasión romana

Tras la Primera Guerra Púnica, los cartagineses quedaron vencidos y, con el tiempo, recuperaron fuerza en la península ibérica. La toma de Sagunto —ciudad aliada de Roma— por Aníbal supuso el casus belli de la Segunda Guerra Púnica. Los cartagineses empezaron a proteger la península para proporcionar suministros al ejército de Aníbal.

Guerra contra los celtíberos

Definición

El origen de la palabra “teatro” proviene del griego θεάομαι (contemplar).

Origen

El teatro nació en Grecia durante las fiestas en honor al dios Dioniso. En un principio, se representaba con un solo actor y con la participación del coro. Esquilo introdujo a un segundo actor y Sófocles a un tercero.

1. Comedia

Plauto

Vida (254-184 a.C.)

Nació al norte de Italia, pero se trasladó a Roma siendo muy joven. Vivió de forma modesta, pero se convirtió en el rey de la escena de su época.

Obra

Escribió numerosas comedias, entre las que destacan:

• Aulularia (La comedia de la olla)
• Miles gloriosus (El militar fanfarrón)
• Pseudolus (El tramposo)

Características

• Plauto tomaba sus argumentos de las comedias griegas y, a veces, utilizaba

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Els Reis Romans: De la Fundació a la Monarquia Etrusca (753-509 aC)

• Ròmul (753-717 aC)

  Llatí, fundador de Roma. Va dividir el poble en patricis i plebeus, va crear el Senat i altres institucions bàsiques.

• Numa Pompili (716-674 aC)

  Sabí. Va organitzar la reforma del calendari i les principals institucions religioses.

• Tullus Hostili (673-642 aC)

  Llatí, rei guerrer. Va conquerir i destruir Alba Longa.

• Anc Marci (641-617 aC)

  Sabí. Va estendre el territori romà fins al mar i va organitzar cerimònies religioses.

• Tarquini Prisc (616-578 aC)

  Etrusc. Va introduir innovacions constitucionals i urbanístiques. Va vèncer els sabins, va dessecar els aiguamolls i va construir la Cloaca Màxima.

• Servi Tul·li (578-534 aC)

  Etrusc. Va construir la muralla que

• «Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.

  «Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada

La Fábula: Características y Diferencias con la Epopeya

La fábula es un relato breve de ficción, en prosa o verso, con una finalidad didáctica que se manifiesta en la moraleja. Esta moraleja puede encontrarse al final, al comienzo o estar implícita en el relato. Los personajes de las fábulas son hombres, animales o plantas que hablan y sienten como humanos.

La fábula se diferencia de la epopeya en varios aspectos:

Protagonistas

Los protagonistas de las fábulas son personajes humildes, animales y plantas, mientras que los de la epopeya son grandes hombres, héroes y dioses.

Temas

En las fábulas se tratan costumbres de la vida corriente, vicios, defectos y virtudes. En la epopeya, en cambio, se abordan los aspectos más nobles de la humanidad,... Continuar leyendo "La Fábula en la Literatura Latina: Fedro, Aviano y Rómulo" »

Luis de Góngora y Argote (1561-1627): Vida y Obra

Biografía

• Era de familia ilustre (aunque no noble).
• Ordenado sacerdote, pero no muy devoto.
• Famoso desde joven, ni religión ni amoríos le marcaron.
• Solo le dominaba un pensamiento: la Belleza.
• Ignoró a Lope de Vega y despreció a Quevedo.
• Muy prolífico, todos querían imitarlo. Tuvo defensores apasionados y críticos implacables, casi hasta el día de hoy.
• Aunque tuvo aspiraciones cortesanas en Madrid (con Felipe III), al final de su vida regresó enfermo y arruinado a Córdoba, donde murió.

Estilo Literario

• Es la sublimación del Culteranismo.
• Temas renacentistas pero forma barroca.
• Dos estilos: uno, popular, claro, sencillo, folclórico; y otro, culterano, oscuro, rebuscado.
• Arranca del Renacimiento

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament... Continuar leyendo "Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties" »