Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Primaria

Estrategias Militares y Confrontaciones Clave en la Era Napoleónica

I. La Campaña de Andalucía: La Estrategia de Castaños (1808)

Por su parte, Francisco Javier Castaños se reunió con los mandos españoles en Porcuna para decidir la estrategia a seguir. Dos divisiones, una regular al mando de Félix Jones y la de reserva al mando de Manuel de la Peña, que formaban las tropas de Castaños (unos 12 000 hombres), debían atacar Andújar, inmovilizando a las fuerzas de Dupont.

Una tercera división, formada por 8000 hombres al mando del marqués de Coupigny, cruzaría el Guadalquivir más al este, a la altura de Villanueva de la Reina. Por último, Reding dirigiría al ejército de Granada (10 000 hombres) a través de Mengíbar.

II. El Equilibrio

Poesía Épica Arcaica en Roma

Características de la Poesía Épica

La poesía épica es siempre celebrativa, tiende a ser poesía elevada. Lo importante es celebrar, exaltar, engrandecer y no necesita contar la verdad. Es muy importante exaltar y recordar el pasado. Fue un género muy importante para los romanos.

Orígenes de la Épica Arcaica Romana

La poesía épica arcaica es un género temprano que parte de la cultura griega para formar la literatura épica romana. Se adapta de los modelos griegos, ya que de la nada no puede surgir. El comienzo de la literatura épica latina coincide con el inicio de la literatura latina en el año 240 a.C., después de la victoria de Roma sobre Cartago en la Primera Guerra Púnica.

Principales Cultivadores

• Livio

Interpretació dels Jardins Islàmics

Característiques dels Jardins Islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per a no limitar-se.
• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons.
• L'ostentació externa no és notòria, excepte a les mesquites; en canvi, l'ostentació interna pot ser exagerada.
• No hi ha estatuària.
• Els pous i l'aigua són funcionals: decoren, refresquen i milloren el clima.
• La vegetació produeix fruits i aromes.
• Els arbres exòtics s'importen d'Orient.
• Els colors de fulles i flors són part de l'ornament del jardí.
• També hi ha emparrats.
• Hi ha aljubs i safareigs coberts (jardins pels quals passen dos rierols subterranis).

Diferències entre Jardins Islàmics Orientals i Occidentals

• A la Península Ibèrica, s'utilitza molt l'enrajolat i la vegetació

Vida y Exilio de Ovidio

Natural de Sulmona, se trasladó pronto a Roma, donde se formó cerca de los círculos aristocráticos de la época. Viajó a Atenas y a Asia Menor. Por causas poco claras, tuvo que salir al exilio a Tomis, en el Mar Negro. Hay quienes dicen que fue el tono atrevido de alguna de sus obras la causa de ese destierro; otros creen que se trató de un montaje del propio Ovidio, y que el destierro como tal debe ponerse en duda.

Ovidio tuvo que salir de Roma porque sus obras amorosas no fueron bien acogidas por el Emperador. Al parecer, el poeta se había visto envuelto en un episodio un tanto escabroso en relación con los adulterios de Julia, nieta de Augusto, quien fue desterrada también el año 8 d.C., casi al tiempo que... Continuar leyendo "Ovidio: Vida, Exilio y el Legado Inmortal de sus Metamorfosis" »

Roma

Fecha tradicional de fundación: 21 de abril de 753 a. C.

Fundación según la leyenda

Según la tradición legendaria, los hermanos gemelos Rómulo y Remo fueron los fundadores de Roma. Rea Silvia, hija del rey Numitor, tuvo dos hijos gemelos a los que llamó Rómulo y Remo, pero por temor al rey Amulio los colocó en una cesta sobre el río Tíber. La cesta navegó hasta que una loba los halló y los amamantó; más tarde fueron recogidos y cuidados por el pastor Fáustulo y su esposa.

Cuando los gemelos crecieron, descubrieron su verdadero origen y el trágico destino de su familia. Decidieron regresar a Alba Longa, matar a Amulio y devolverle el trono a su abuelo Numitor. Como agradecimiento, Numitor les concedió territorios al noroeste... Continuar leyendo "Fundación de Roma: fecha, leyenda y origen histórico (21 de abril de 753 a. C.)" »

LLIBRE IV: Dido i Eneas

LLIBRE V: Sicília

Èpica

Temes genuïns del poble romà:

• Livi Andrònic: Odissea, primer poema èpic romà. Transposició de l'Odissea d'Homer en l'àmbit romà.
• Gneu Nevi: Bellum Punicum, primer llibre original, tracta la Primera Guerra Púnica.
• Enni: Annals, narra la història de Roma des dels seus orígens.
• Virgili:
  • Eneida (12 capítols, 2 parts: 1-6; 7-12). Enees, que fuig de Troia després de ser arrasada pels grecs, arriba al Laci on lluita amb dolents i funda la nova Troia.
  • Bucòliques: pastors que dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.
  • Geòrgiques: poema didàctic (que ensenya) sobre l'agricultura i les feines del camp.
• Ovidi: Metamorfosis, canvis de forma soferts en personatges.

Ciceró (Oratòria)

• Oració:
  1. Proemi (introducció i captatio benevolentiae)

L'exèrcit romà

Al principi, l'exèrcit no era permanent.

• Equites o cavalleries (rics):

  anaven a cavall

• Pedites o infanteria (classe mitjana):

  a peu

• Els més pobres no podien participar en l'exèrcit.

En el segle I aC, va haver una renovació i l'exèrcit va ser professional i només va la gent voluntària. L'exèrcit estava format per legions. Marius va fer una reforma, una legió estava formada per 6.000 homes.

• Centuria:

  100 soldats

• Maniple:

  2 centúries (200)

• Cohorts:

  3 maniples (600)

• Legió:

  10 cohorts (6.000)

A les cohorts estaven dividides per grups d'experiència o edat. Més joves sense experiència (hostati), més experiència (principes), més grans, de reserva (triarii).

Tropes auxiliars:

• Velites (infanteria lleugera).
• Auxilia, tropa estrangera,

L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència

L'oratòria, l'art de la paraula, és per als romans el centre de la cultura. Amb l'oratòria el ciutadà pot assumir la seva funció social i política. L'educació mateixa estava bastida al voltant de la formació de l'orador. L'oratòria no constituïa solament un conjunt de tècniques per a persuadir, sinó també l'estudi i interpretació dels gèneres literaris i una reflexió moral.

Predecessors de l'Oratòria Llatina

Per a Ciceró, l'oratòria començà amb Cató el Censor.

Els Gracs i l'Hel·lenisme Oratori

Després de la conquesta de Grècia, els romans descobriren l'oratòria grega. D'entre la lleva de conversos a l'hel·lenisme destacarem els germans Gracs, Gai i Tiberi, els tribuns de... Continuar leyendo "L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència a Roma" »