Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Magistrats de la República Romana

Colonizaciones de la península Ibérica

1. Las colonizaciones de la península Ibérica:

• Los celtas

  Provenían de Europa Central (I milenio a.C.) e influyeron en la península Ibérica antes de los griegos y romanos. Trajeron avances en industria y agricultura, como el arado.

• Los fenicios

  Provenían del actual Líbano (siglo IX a.C.) y trajeron vidrio, tejidos, cerámica y el alfabeto.

• Los griegos

  Fundaron colonias en el Mediterráneo (siglo VIII a.C.) y trajeron su escritura, el olivo y su arte.

• Los cartagineses

  Se establecieron en las Baleares y el litoral mediterráneo como colonia fenicia (siglo VI a.C.).

• Los romanos

  Llegaron en las guerras púnicas contra Cartago (218 a.C.) y conquistaron toda la Hispania.

• Pueblos Germánicos

  Los visigodos crearon

Els Mercats i el Comerç a l'Antiga Roma

On es venien tots aquests productes tan variats? Com arribaven al consumidor? Les vendes tant es produïen en mercats improvisats, com en botigues fixes.

Les Botigues Romanes (Tabernae)

Pel que fa a les botigues, es trobaven als baixos de les cases romanes i podien ser regentades pel mateix propietari de la casa, o bé eren llogades. Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer, i en aquesta hi havia un taulell d'obra. Solien estar senyalitzades amb rètols il·lustrats amb gravats. Algunes botigues, que els romans anomenaven tabernae, tenien una rebotiga al fons, i al sostre, un altell que servia de dormitori als botiguers.

Val a dir que a Roma, a diferència de les ciutats medievals i posteriors,... Continuar leyendo "Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes" »

Clases Sociales en la Antigua Roma

A partir del año 149 a.C., se consideraba ciudadano a todo hombre libre que residiera en Italia, desde los Alpes hasta las costas africanas.

Tipos de Ciudadanos Romanos

• Ciudadano de Roma (civis optimo iure): Gozaba de todos los derechos sin limitación alguna.
• Ciudadano de Italia (civis minuto iure): Tenía ciertas restricciones en sus derechos.

Estructura Social Romana

• Nobles: Constituían la aristocracia y solían dedicarse a la política.
• Caballeros (Equites): Eran hombres adinerados que prestaban servicio militar a caballo. Cuando finalizaban su servicio, se dedicaban a los negocios.
• Clientes: Eran una clase media venida a menos, a menudo arruinados, que buscaban la protección de alguien de clase alta (su patrón)

1. Identificación y Traducción de Formas Verbales Latinas

Identifica y traduce las siguientes formas verbales:

Amatur, amabamini, amati sumus, amabantur, amabimur, amari, moneor, mittuntur, audiris, legebar.

2. Traducción de Citas Latinas Clásicas

Traduce:

Cita 1:

“Memoria minuitur nisi memoriam exerces.”

Traducción: La memoria disminuye si no la ejercitas.

Cita 2 (Ovidio):

“Puellae in theatrum spectatum veniunt, veniunt spectentur ut ipsae.” – Ovidio dicit.

Traducción: Las muchachas van al teatro a mirar (el espectáculo) y también para que ellas mismas sean vistas.

3. Significado Originario y Derivados de la Raíz Latina leg-

¿Cuál es el significado originario de la raíz leg-? Cita en castellano al menos 10 palabras derivadas de esta... Continuar leyendo "Fundamentos de Latín y Cultura Romana: Ejercicios Clave y Hechos Históricos" »

Anàlisi de la Guerra Numantina

1. Inici de la Guerra Numantina: Causes Romanes

Els romans van iniciar la guerra perquè els habitants de Segeda van construir una muralla, trencant un acord preexistent. Aquesta acció va ser considerada un casus belli.

2. Impacte de les Guerres Celtiberes en el Calendari Romà

Van afegir dos mesos més al calendari perquè els cònsols necessitaven més temps per preparar la guerra.

3. Tàctiques Bèl·liques dels Celtíbers

Atacaven de forma ràpida i inesperada, retirant-se immediatament. Aquesta tàctica s'anomena concostare.

4. Durada, Capdill i el Dia Nefast del 23 d'Agost

• La guerra va durar 20 anys.
• El capdill dels numantins era Caros.
• El 23 d'agost de 153 aC va ser declarat nefast perquè els romans van patir

1. NOM COMPLET DE LA CIUTAT: Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco

2. FUNDACIÓ DE LA CIUTAT: Els romans arribaren a l'actual Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C), quan Gneu Comeli Escipió, per assegurar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de Tarragona. Acabada la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar important en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i les Illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta Castellana.

3. ESTRUCTURA DE LA CIUTAT (elements urbanístics)

El Comercio en la Antigua Roma

En Roma, la venta de mercancías se realizaba inicialmente en las tiendas instaladas en el Foro. A medida que esta plaza cobraba mayor importancia social y política, los mercados se fueron desplazando a otros «foros» especializados, que llegaron a ser hasta 17. Estos centros comerciales se distinguían por su especialización:

• El Forum Boarium: Especializado en la venta de carne.
• El Forum Piscatorium: Dedicado a la venta de pescado.
• El Macellum: Originalmente un matadero donde se vendía carne, acabó evolucionando hasta convertirse en un mercado general de víveres.
• El Forum Holitorium: Donde se vendían legumbres, verduras y hortalizas.
• El Forum Cuppedinis: Estaba especializado en la venta de dulces, golosinas

Erromatarren Ondarea Iberiar Penintsulan

Erromatar zibilizazioak eragin handia izan zuen Iberiar Penintsulan. Hasieratik, gehien harrituko gaituena, agian, herri-lanen eta garai hartako zenbait eraikinen hondakinak izango dira: zubiak (Alcantara eta Medina), antzokiak (Merida eta Italica), akueduktuak (Segovia eta Tarragona), arkuak (Bara eta Medinacelli), etab. Horietako asko, gerora ere, askotan erabili izan dira. Bestetik, gaur egungo hiri batzuk erromatarren garaian fundatutakoak dira.

Gaur egungo hizkuntza askoren jatorria (gaztelania, galiziera, katalana, frantsesa, italiera, etab.), orduan hitz egiten zen hizkuntza, latina da. Penintsulako hizkuntzen artean, euskara da latinetik eratorria ez den hizkuntza bakarra, nahiz eta latinetik hitz... Continuar leyendo "Erromatarren Eragina Euskal Herrian eta Iberiar Penintsulan" »

Mitologia Grega: El Món dels Morts

El Món dels Morts a la Mitologia Grega