Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Oratoria: El Arte de Hablar en Público - Desde la Antigua Grecia hasta Cicerón

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,64 KB

Oratoria: El Arte de Hablar en Público

La oratoria es el arte de hablar en público de manera persuasiva. Este género literario presenta unas características singulares. Necesita de un ambiente político de libertad para poder desarrollarse, con libertad de expresión. Tuvo auge en la democracia ateniense y en la república romana. Está orientada a la audición, incluso a la representación. Cuando se dieron cuenta de la importancia de los discursos y de la limitación que suponía su oralidad, se preocuparon de ponerlos por escrito y editarlos. Gracias a la taquigrafía han llegado a nosotros discursos importantes, como los de Cicerón.

Tipos de Discursos

Por su temática y finalidad se distinguen:

  • Políticos: pronunciados en una asamblea
... Continuar leyendo "Oratoria: El Arte de Hablar en Público - Desde la Antigua Grecia hasta Cicerón" »

Historia Romana: Eventos y Virtudes de los Antiguos Romanos

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,39 KB

Preparativos para el Asedio de Marsella

Texto: Gayo Trebonio, legado de César, realiza los preparativos para el asalto de Marsella.

Traducción: Mientras todo esto se debe vivir en España, Cayo Trebonio, lugarteniente de Cesar, que había dejado para llevar a cabo el asalto a la Basílica, era, a la ciudad de Dua su para actuar en el Montículo y fuera de las partes; gran cantidad de carros y hombres de toda la provincia, y está pidiendo;y ordena juncos y madera qe se reunieron, cuando ñestos rehuso,
el montículo se acumula en las alturas de los 80 pies.

Virtudes de los Antiguos Romanos

Texto: El patriotismo, la piedad, la austeridad eran virtudes características de los antiguos romanos.

Traducción: itur de las buenas costumbres se cultivaron... Continuar leyendo "Historia Romana: Eventos y Virtudes de los Antiguos Romanos" »

De la República a l'Imperi Romà: Cèsar, Octavi i August

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

L'ascens i la caiguda de Juli Cèsar

Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars fonamentals:

  • La fidelitat dels soldats veterans, que havien rebut terres en compensació pels serveis prestats.
  • El suport de la classe social pertanyent a l’ordre eqüestre.
  • El seu prestigi popular, fonamentat en la simpatia de la plebs.

Amb aquests suports sòlids, fou nomenat dictador vitalici. A més, va acumular en la seva persona els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Malgrat el seu poder i la seva activitat política frenètica, els aristòcrates consideraven Cèsar un opressor de les velles llibertats republicanes. Per tot això, un grup de nobles, dirigits per Brutus i Cassi, van organitzar una conjura que va culminar amb l’assassinat... Continuar leyendo "De la República a l'Imperi Romà: Cèsar, Octavi i August" »

Cronologia de la Història Universal i Fal·làcies Lògiques

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB

Cronologia de la Història Universal

  • 8000 aC: Començament de l'agricultura.
  • 587 aC: Exili dels jueus a Babilònia.
  • 490 aC: Guerres Mèdiques: Batalla de Marató.
  • 480 aC: Batalla de Salamina.
  • 444 aC: Pèricles governa Atenes.
  • 399 aC: Mort de Sòcrates.
  • 338 aC: Desaparició de les ciutats estat.
  • 333 aC: Alexandre el Gran derrota l'Imperi Persa a Issos.
  • 202 aC: Segona Guerra Púnica: Roma venç Cartago.
  • 146 aC: Destrucció de Cartago.
  • 44 aC: Juli Cèsar és apunyalat a les escales del Senat.
  • 27 aC: August, primer emperador de Roma, és coronat.
  • 313 dC: Edicte de Milà: Constantí permet el cristianisme.
  • 476 dC: Ròmul Augústul és destronat per Odoacre.
  • 622 dC: Hègira de Mahoma (dia 1 del calendari musulmà).
  • 711 dC: Entrada dels musulmans a la península
... Continuar leyendo "Cronologia de la Història Universal i Fal·làcies Lògiques" »

Valores de Ut, Cum y Pronombres Relativos en Latín

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,99 KB

Valores de Ut

Como conjunción

Con Indicativo:

  • Valor temporal: Se traducirá "cuando".
    Ej: Ut videbas, tum sciebas.
    Cuando lo veías, lo sabías.
  • Valor comparativo-modal: Se traducirá "como", "así como", "tal como", "del mismo modo que". En la principal suele aparecer "sic" o "ita".
    Ej: Ita feci, ut voluisti.
    Lo hice (tal/así) como quisiste.
    Ej: Ut sementem feceris, ita metes.
    Como hayas sembrado, así segarás.
    Ej: Ut supra dixi.
    Tal como he dicho más arriba.

Con Subjuntivo:

  • Completiva: Se traducirá "que". Funcionará como sujeto o complemento directo de la oración principal.
    Ej: Optamus ut bene sis.
    Deseamos que estés bien.
  • Final: Se traducirá "para", "para que".
    Ej: Dux exercitum ad muros duxit ut hostes repelleret.
    El jefe llevó el ejército a los
... Continuar leyendo "Valores de Ut, Cum y Pronombres Relativos en Latín" »

El Ejército Romano: Organización, Tácticas y Legiones

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,56 KB

El Ejército Romano

Época Monárquica

Durante la época monárquica, se organizó un ejército de aproximadamente unos 4.200 hombres, divididos en centurias, agrupaciones de cien ciudadanos que tomaban como referente la categoría social y económica de aquellos que participaban en las asambleas del pueblo romano. Los que por su fortuna podían aportar un caballo al equipo de guerra formaron un contingente de caballería que no superaba los 300 jinetes.

Época Imperial

El ejército se convirtió en un punto de apoyo fundamental para el poder del emperador. En tiempos de Augusto existían a lo largo de los territorios conquistados cerca de 30 legiones, en las que los soldados acordaban un período de servicio de 20 años (más tarde aumentado a... Continuar leyendo "El Ejército Romano: Organización, Tácticas y Legiones" »

La Estructura Militar Romana: Organización, Vida y Estrategia de las Legiones

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,47 KB

Introducción al Poder Militar Romano

El pueblo romano, por su afán de expansión y conquista, mantuvo casi siempre conflictos bélicos, tanto internos como externos. Para poder sobrellevar esta actividad y ser casi invencibles, los romanos supieron prepararse para las guerras y organizar muy bien sus ejércitos.

Organización y Composición del Ejército Romano

El ejército ya era de carácter permanente y se podría decir que profesional.

Unidades Tácticas de la Legión

Sus tropas se organizaban de la siguiente manera:

  • La legión: Estaba compuesta por 6000 hombres. Era la unidad táctica superior del ejército.
  • La cohorte: Constaba de 600 hombres. Era la décima parte de una legión. Cada legión tenía 10 cohortes.
  • Manípulo: Se componía de 200
... Continuar leyendo "La Estructura Militar Romana: Organización, Vida y Estrategia de las Legiones" »

Origen i expressions llatines del temps

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB

1. Origen llatí dels noms dels mesos de l'any

El calendari romà començava el mes de març i constava de 10 mesos:

  • Martius (març): mes dedicat al déu llatí Mart, déu de la guerra.
  • Aprilis (abril): prové del verb aperio (obrir), perquè les plantes es comencen a obrir.
  • Maius (maig): mes dedicat a la deessa Maia, deessa de la primavera.
  • Iunius (juny): mes dedicat a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.
  • Iulius (juliol): en honor a Juli Cèsar. Anteriorment s'anomenava Quintilis, el cinquè mes.
  • Augustus (agost): en honor a Octavi August. Anteriorment s'anomenava Sextilis, el sisè mes.
  • September (setembre): el setè mes.
  • October (octubre): el vuitè mes.
  • November (novembre): el novè mes.
  • December (desembre): el desè mes.

En una primera reforma... Continuar leyendo "Origen i expressions llatines del temps" »

L'Era d'August: Poder, Reformes i Esplendor Cultural

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,97 KB

L'Ascens al Poder d'Octavi August

Octavi va respectar la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions i va anar assumint el poder a base d’acumular títols i càrrecs. Va ser anomenat:

  • Augustus: és a dir, venerable.
  • Imperator i Princeps Senatus: la qual cosa li conferí tots els poders legislatius, executius i judicials.
  • Tribunus Plebis a perpetuïtat: el representant de la plebs.
  • Pontifex Maximus: amb el poder de nomenar membres dels col·legis sacerdotals.
  • Finalment, Pater Patriae.

Les Reformes d'August i la Renovació de Roma

August va reformar l’organització del govern i de les províncies. També va reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous per exaltar el poder de Roma. Va construir... Continuar leyendo "L'Era d'August: Poder, Reformes i Esplendor Cultural" »

Descripció d'una Colònia Romana: Vida i Urbanisme

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

Descripció d'una Colònia Romana

Estructura Urbana

Una ciutat romana de nova planta, edificada regularment, estava situada dintre del quadrat o del rectangle que formaven les muralles. Apareixia dividida en quatre grans districtes, creats pels dos carrers principals, mitjans i perpendiculars, que travessaven la ciutat de punta a punta:

  • El decumà principal, que en una ciutat rectangular era l'eix més llarg, d'est a oest.
  • El cardo principal, de nord a sud.

Paral·lels als principals, hi havia una xarxa de carrers secundaris que formava una retícula. Aquesta dividia la ciutat en un nombre determinat d'illes de cases d'iguals dimensions. Els carrers, prou amples perquè hi poguessin circular carros, tenien un paviment fet amb lloses de pedra ben... Continuar leyendo "Descripció d'una Colònia Romana: Vida i Urbanisme" »