Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Poesía trovadoresca occitana y literatura catalana medieval

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,01 KB

Poesía trovadoresca en Occitania

Los trovadores, poetas líricos y cultos, fueron los primeros en elevar su lengua vernácula (occitano o provenzal) a la categoría de lengua literaria. Sus poemas, de temática amorosa, estaban destinados a mujeres, normalmente casadas, de la alta nobleza, a las que juraban devoción y obediencia eterna. Trataban el amor con refinamiento y espiritualidad.

En esta época, la poesía culta se escribía en provenzal y destacamos a poetas catalanes como Guillermo de Berguedà, de Cavestany, Cervera de Girona y Pons de la Guardia.

El auge de la literatura catalana

En los siglos XII y XIII, con la aparición de la burguesía tras la crisis del feudalismo, el uso del catalán entró en competencia con el latín. Ramon... Continuar leyendo "Poesía trovadoresca occitana y literatura catalana medieval" »

Julio Zesarren Biografia: Jatorria eta Lehen Urteak

Clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,13 KB

Julio Zesarren Jatorria eta Familia

Julio Zesar Erromako familia ospetsu batean jaio zen, Julia izenekoan, hain zuzen ere. Legendaren arabera, familia hori Venus jainkosaren ondorengoa zen. Izan ere, Venus Eneas printze troiarraren ama zen. Eneas, Romulo eta Remoren aitona izateaz gain, Julio familia sortu zuen, eta baita izena bera eman ere.

Familiaren Egoera

Familiaren noblezia zalantzarik gabekoa bazen ere, Julio Zesartarrak ez ziren bereziki dirudunak, Erromako aristokraziaren irizpideetarako behintzat. Hori dela eta, azken garaian haren familiako inork ez zuen lehen mailako posturik lortu. Zesarren aitaren belaunaldian, berriz, familiaren aberastasuna suspertu zen, eta K.a. 85ean pretor kargua lortu zuen.

Zesarren Familia Hurbila

Aita-semeek... Continuar leyendo "Julio Zesarren Biografia: Jatorria eta Lehen Urteak" »

Gramática Alemana: Guía Completa con Ejercicios

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,87 KB

CONTENIDO EXAMEN

1. Determinantes Nominativo y Acusativo

(art. det., art. indet., negativo, posesivos)

Nominativo: Sujeto y Atributo

MNFP
EL/LADERDASDIEDIE
UN/UNAEINEINEINE-
NEGATIVOKEINKEINKEINEKEINE

mein/dein/sein (su de él)/ihr (su de ella)/ sein (de ello)/unser (nuestro) euer (vuestro) ihr (su de ellos)

Ejemplo:

Karla es una alumna. Su gato se llama Lolo.

Karla ist eine Schülerin. Ihr Kater heißt Lolo.

Acusativo: CD y Algunas Preposiciones

MNFP
DENDASDIEDIE
EINENEINEINE-
KEINENKEINKEINEKEINE…

El hombre tiene una pelota.

Der Mann hat einen Ball.

2. Presentes Regulares e Irregulares

  • KOMMEN: komme, kommst, kommt, kommen, kommt, kommen
  • SEIN: bin, bist, ist, sind, seid, sind
  • HABEN: habe, hast, hat, haben, habt, haben
  • MÖGEN: mag, magst, mag, mögen, mögt, mögen
  • SPRECHEN:
... Continuar leyendo "Gramática Alemana: Guía Completa con Ejercicios" »

PARAULES provinents del llati

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

3.- LA SALUT DE LES PERSONES I DELS ANIMALS:
3.1.- SALUT, METGES I HOSPITALS:
Per als romans la salut era molt important. Fixem-nos només en la forma que tenien de dir adéu, que era "vale", que significava literalment "que estiguis bé de salut".
El terme salut prové del nom d'una divinitat primitiva anomenada Salús. Al segle III a.C hi hagué una gran epidèmia i els romans van enviar una delegació a Epidaure a buscar Escolapi, el déu de la medicina, que es va transformar en serp. La vara d'Escolapi (serp enroscada) és el símbol de la medicina, l' OMS l'utilitza des de 1947.
Va ser dels campaments romans d'on va sortir la paraula metge ja que l'oficial de medicina era el medicus (guaridor). Van assistir a l'escola de medicina militar
... Continuar leyendo "PARAULES provinents del llati" »

Classes Socials a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

Les Classes Socials a l'Antiga Roma

La societat romana estava constituïda per homes lliures i esclaus.

Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini) sense drets.

Patricis i Plebeus

Els patricis es consideraven els primers habitants de Roma. Però els plebeus van anar aconseguint drets i es van anar igualant davant la llei.

Els Tribuns de la Plebs

Eren magistrats amb grans prerrogatives i inviolables, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus.

La Llei de les Dotze Taules

Les lleis romanes es van gravar sobre dotze taules de bronze i es van exposar al fòrum per ser visibles.

Llei Canuleia

Permetia als plebeus casar-se legalment amb els patricis.

Llei Hortènsia

Els plebeus van aconseguir que les assemblees fossin presidides... Continuar leyendo "Classes Socials a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus" »

El Dominat i el mite de Dèdal i Ícar: Història i llegenda

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,51 KB

El Dominat

El sistema imperial romà va anar evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneix amb el nom de Dominat.

A partir de l'època de Dioclecià, a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern col·lectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos augustos que actuaven simultàniament en la defensa de l'Imperi, a la part occidental i oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats cesars que, finalment, els haurien de succeir. El sistema va derivar cap a una diarquia i finalment cap a la monarquia absoluta de Constantí, el fundador de la ciutat de Constantinoble (330 dC), on va traslladar la capital de l'Imperi. L'emperador Teodosi a final del segle IV va dividir... Continuar leyendo "El Dominat i el mite de Dèdal i Ícar: Història i llegenda" »

D'on venien els fenicis

Enviado por Ester y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

Hel·lenistic-ja no es representa l'harmonia i la serenor, es volen trasmetre emocions a través del moviment, es busquen postures forçades i rostres forçament expressius (ex:Laocoont i els seus fills -Agesandre, Policlor i Atenodor- de Rodes)

c) La pintura

Als inicis, s'aplica sobre els murs i sobretalules de fusta. Però allà on va ser important fou en la ceràmica: inici: s.VIII-VII aC. Segle VI aC: el tema mes representat son les activitats humanes. Figures negres: es pinta la silueta de les figures, es gravaven els contorns i es pinta l'interior i s'afageixen els traços vermell i blancs (ex: Cities i Exequies). A finals del s. V aC., es proven nous efectes. Figures vermelles: ja no es pinten les figures negres sobre el fons ataronjat... Continuar leyendo "D'on venien els fenicis" »

La Família i les Dones a l'Antiga Roma: Estructura i Rols

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,36 KB

La Família Romana

La família era el pilar fonamental de la societat. La dominava el pater familias, ja que tenia sota la seva autoritat tots els membres de la seva família (esposa, descendència, esclaus i lliberts). Era l'home de més edat d'una família i jurídicament tenia el poder sobre els béns patrimonials. També podia acceptar un nou fill, mantenia tota la família i podia castigar, vendre o executar els seus membres. Quan moria el pater familias, la família es dividia en diferents parts, i passaven a ser pater familias de la seva pròpia descendència.

El Pater Potestas

El pater potestas era el poder relacionat amb el pater familias, un poder absolut i il·limitat del pater familias.

Casos de Dissolució del Pater Potestas

Aquest... Continuar leyendo "La Família i les Dones a l'Antiga Roma: Estructura i Rols" »

L'Imperi Romà: Història, Societat i Llegat

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,35 KB

Els romans deien al Mediterrani Mare Nostrum perquè dominaven els tres continents que conté el mar. La ciutat més important era Roma, situada al costat del riu Tíber. La civilització va trigar 50 anys en fer-se.

Expansió i Cultura Romana

Van ensenyar als pobles conquerits a parlar llatí. L'imperi es va dividir en províncies. Cada província tenia un governador que pagava impostos a Roma.

La República Romana

Roma va ser fundada 753 anys abans de Crist. La República va durar 400 anys i l'Imperi 380 (República 509 aC - 27 aC).

A la República hi havia els comicis, que són les assemblees on els ciutadans voten les lleis. Els magistrats són els que maneguen el govern; els més importants són els dos cònsols. El senat dona ordres als magistrats... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Història, Societat i Llegat" »

Aventuras de Lupus: Esclavitud y Amor en la Antigua Roma

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,71 KB

Sinopsis

Lupus, un joven esclavo, es separado de su madre, Dafne, y su hermana, Actis, tras ser capturados por piratas en Rodas. Vendidos a diferentes amos, Lupus anhela reencontrarse con ellas y regresar a su hogar. Su nuevo amo es Félix Caius Fabius, mientras que su madre y hermana son vendidas a Tyndarus.

En su búsqueda, Lupus se une a un grupo de actores ambulantes con quienes entabla una profunda amistad. Juntos, enfrentan diversas dificultades, incluyendo la falsa acusación de robo de un valioso amuleto y una gran suma de dinero a Tyndarus por parte de Sporus, un banquero de Roma. Esta acusación obliga a Lupus a huir a Pompeya junto a sus amigos actores.

En Pompeya, Lupus ayuda a sus amigos a encontrar trabajo mientras continúa su investigación.... Continuar leyendo "Aventuras de Lupus: Esclavitud y Amor en la Antigua Roma" »