Obres:

• Vies: Etimologia: camí (via > strata = carretera, actus = altre tipus de carretera menor, iter = la carretera petita) - Funció: comercial, militar/estratègica - Construcció: iloses/militars (on es posava el nom i les milles) - Exemple: Via Augusta Via Herculea (Pirineus - Cadis)
• Aquaductes: Etimologia: aqua i ductus (aigua portada) - Funció: transportar aigua dels rius als pous i a les ciutats; s'emmagatzema i el consum és públic o privat - Construcció: inclinació del terreny i formaven specus (canal), arcades (elevaven les muralles), castellum aqual (castell d'aigua) on arribava l'aigua.
• Funció: salvar obstacles - Construcció: a partir d'arcs de pedra i pilars - Exemple: Diable (Martorell - Llobregat).
• Clavagueram: Etimologia:

**Términos y Expresiones Latinas**

**Términos**

• Acropolis: El sitio más alto y fortificado de las ciudades griegas
• Autóctono: Quien ha nacido o se ha originado en el mismo lugar donde se encuentra
• Autonomía: Condición del individuo que de nadie depende en ciertos conceptos
• Caligrafía: Arte de escribir con letra bella y correctamente formada
• Desmilitarizar: Hecho de desguarnecer de tropas e instalaciones militares un territorio obedeciendo a un acuerdo internacional
• Hemiciclo: Espacio central del salón de sesiones del Congreso de los Diputados, que es semicircular
• Microbio: Nombre genérico que designa los seres sólo visibles al microscopio
• Monarquía: Estado regido por un monarca
• Taquigrafía: Arte de escribir tan deprisa como se habla, por

El llatí vulgar

El llatí vulgar, llengua essencialment parlada, era la llengua del poble. Aquesta va donar lloc als diferents dialectes del llatí que es van desenvolupar a les províncies occidentals de l'Imperi Romà i que, al llarg dels anys, es van transformar en les llengües romàniques primitives.

El llatí parlat es va anar diferenciant de la llengua literària o clàssica en els següents aspectes:

• Fonètica: Es van reduir diftongs, se'n van crear de nous i es van palatalitzar els sons k, t, g.
• Gramàtica: Els casos van ser substituïts per construccions amb preposició.
• Vocabulari: Moltes paraules clàssiques van canviar.

El coneixement que tenim del llatí vulgar procedeix de tres fonts:

• Lingüística comparada: Permet reconstruir formes

Fets dels emperadors: Antonina i Severa

• Trajà (97-117): conquista la Dàcia (actual Romania).
• Marc Aureli (161-180): és un filòsof; consolida les fronteres del Danubi i, per primera vegada, atorga el títol d'August al seu col·lega (primeres formes de repartiment imperial).
• Septimi Sever (193-211): concentra poders i reforça l'autoritat imperial.
• Caracalla (211-217): el 212 concedeix el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'imperi (Constitutio Antoniniana).

La crisi del s. III (235-284)

• Pressió dels pobles germànics orientals sobre els occidentals, que impulsen una empenta sobre les fronteres de l'imperi romà.
• Primeres derrotes per mantenir les fronteres.
• Generals que usurpen el poder: es succeeixen diferents emperadors en poc temps.

Los Hermanos Graco y la Reforma Agraria

Tiberio Graco (133 a.C.)

En 133 a.C., Tiberio Graco se postuló para la reelección como tribuno de la plebe, un cargo que tradicionalmente no permitía la reelección. El Senado, opuesto a sus reformas, lo mandó asesinar, argumentando que actuaban en defensa de los principios republicanos.

Cayo Graco (123 - 121 a.C.)

Diez años después, en 123 a.C., su hermano Cayo Graco, también popular entre la plebe, fue electo tribuno. Impulsó la Ley Agraria para redistribuir la tierra pública entre los ciudadanos romanos y promover la colonización. Además, intentó debilitar el poder del Senado en favor de los equites, una clase social emergente de comerciantes y hombres de negocios.

Cayo Graco también propuso... Continuar leyendo "La Crisis de la República Romana: De los Gracos a Sila" »

¡Escribe tu texto aquí!1.Saps de quina llengua es va derivar el llatí?

De la indoeuropea

2.Quines són les anomenades llengües ROMàniques?

Català, castellà, Francès, italià i portuguès.

3.Com es diuen els recipients que utilitzaven els romans per transportar Mercaderies com ara vi, cereals, etc.?

Àmfora, dòlia

4.Explica el mite d’Orfeu.

Orfeu és el gran Músic entre els mortals. Eurídice era la dona d’Orfeu. Un dia, Eurídice Caminant sola pel bosc, es trobà amb un caçador que li adulà. Eurídice que no Era vanitosa, li va dir que continués el seu camí. El caçador que era Aristeu, S’enfadà i començà a perseguir-la per aconseguir un petó d’Eurídice. Eurídice, Després de la persecució, arribà a un cim i es parà

Narrazioaren Elementuak eta Argudio Motak

Narrazioaren Elementuak

2. Ekintzak: Argumentuaren Oinarria

Narrazioaren nondik-norakoa. Ekintza, istorio eta pasadizoen multzoak osatzen du narrazioaren argumentua.

3. Gaia: Autorearen Mezua

Aditzera eman nahi zaiguna; hau da, ekintzen azpian autoreak ezkutatzen duen intentzioa edo mezua.

4. Ikuspuntua edo Fokalizazioa (Narratzailea)

Barruko Ikuspuntua duten Narratzaileak

• Protagonista: Pertsonaietako bat izanik, beroni gertatzen zaiona ezagutu eta kontatuko digu. Istorioan inplikatuta egongo da.
• Protagonista Anitzak: Pertsonaia bakar baten ordez, hainbat pertsonaia dira gertaerak, arrazoiak eta iritziak kontatzen dizkigutenak.
• Lekukoa: Gainerako pertsonaien ekintzak ikusi eta kontatuko dizkiguna.

Kanpoko Ikuspuntua

Breu Història de la Literatura Llatina

Orígens i Influència Grega

Literatura llatina: hereva de la literatura grega. Al segle III a.C. apareix una literatura en llatí, a imitació de la grega. La conquesta de la Magna Grècia va propiciar el coneixement de les formes culturals i literàries gregues. Destaca l'adaptació mètrica i la traducció de l'Odissea al llatí amb versos saturnins, per Livi Andrònic.

Etapa de Formació (Segle I a.C.)

A partir del segle I a.C. trobem l'epopeia i el teatre amb Livi Andrònic i Nevi. Destaquen la comèdia de Plaute i Terenci, la sàtira amb Enni i Luciŀli, i la prosa amb Cató el Vell. Al final del segle I a.C., l'eloqüència va arribar al seu clímax amb Ciceró i la prosa amb Sal·lusti.

El Classicisme

La Domus Romana

Les domus eren els habitatges de les famílies d'un cert nivell econòmic. El cap de família (pater familias) portava el títol de dominus. L'erupció del Vesuvi al 79 dC, que va sepultar Pompeia i Herculà, ha conservat moltes d'elles en un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis sobre la seva arquitectura. En general, es tendeix a confondre la domus amb el model estàndard de casa romana, però això està bastant allunyat de la realitat, ja que un altíssim percentatge de la població vivia en un altre tipus d'habitatges, de materials peribles, que fins a dates recents no s'han començat a estudiar amb més rigor.

Les mesures d'una domus de grans dimensions podien arribar a 120 metres de llarg per 30... Continuar leyendo "La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana" »

La Fábula: Relato Breve con Moraleja

La fábula ha sido definida como "un breve relato que oculta una moraleja bajo el velo de una ficción y en la que los animales son ordinariamente los personajes". Su origen se sitúa en la India, desde donde pasó a Occidente. Fue cultivada en Grecia por Esopo y en Roma por Fedro.

La obra de Fedro encierra una dura sátira contra los poderosos y los soberbios. Su lenguaje se caracteriza por ser claro y sencillo.

La Sátira: Crítica Mordaz de la Sociedad

La sátira se puede definir como composiciones sobre diversos temas que incluyen una crítica mordaz de personas concretas y de la sociedad en general. Lucilio es considerado el creador del género, mientras que Horacio, Persio y Juvenal son sus máximos representantes.... Continuar leyendo "Explorando los Géneros Literarios Clásicos: Fábula, Sátira y Epigrama" »