Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Monarquia Romana (753-509 aC)

Des de l'any 753 fins al 509 aC, Roma va estar governada per la monarquia. En total, hi va haver 7 reis dividits en dos grups: els romans (els 3 primers) i els sabins (els 4 segons). Del primer al quart, els reis eren escollits; a partir del cinquè, la monarquia va ser hereditària. Hi havia diferents drets dels reis:

Drets del Rei

• Dret d'auspicium: Tenien la capacitat d'interpretar els auspicis en nom de Roma. El rei no podia fer cap activitat sense consultar els déus a través dels auspicis.
• Reconegut com a autoritat religiosa, judicial i militar suprema, tenia un poder vitalici anomenat Imperium, que donava al rei els poders militars i la capacitat d'emetre judicis legals en tots els casos. També podia triar

Glossari de Conceptes Clau de Roma Antiga

I. Els Reis de Roma i les seves Aportacions

Durant el període de la Monarquia, diversos reis van deixar la seva empremta en la fundació i desenvolupament de la ciutat:

• Numa Pompili

  Va dividir els romans en cinc classes socials.

• Tul·lus Hostili

  Va ser un rei bel·licós.

• Anc Marci

  Va donar lleis a la ciutat, enmig d'un ambient pacífic i religiós.

• Tarquini el Vell

  Va ser un governant despòtic.

• Servi Tul·li

  Va edificar el Circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima.

• Tarquini el Superb

  Va fundar la colònia d'Òstia, el port de Roma.

II. El Llatí i la Classificació Lingüística

Diferents formes del llatí i tipologies de llengües segons la seva estructura morfològica:

• Llatí Culte

  És la llengua que es va

Inici de l'Edat Mitjana

L'Imperi Romà d'Occident va caure l'any 476, quan l'últim emperador va ser deposat. L'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment Imperi Bizantí, va perdurar fins a la caiguda de Constantinoble, la seva capital, l'any 1453.

Causes de la caiguda de l'Imperi

La fragmentació i desaparició de l'Imperi d'Occident es va produir per diverses causes:

• Causes internes: lluites de poder, fam entre la població, augment dels impostos, etc.
• Causes externes: invasions dels pobles bàrbars.

Els visigots

Van emigrar des de la mar Negra fins a la província de Germània. L'any 401, van entrar a Itàlia i, uns anys més tard, van saquejar Roma. Van fer un tracte amb els romans: els visigots havien de marxar d'Itàlia i encarregar-se de... Continuar leyendo "L'inici de l'Edat Mitjana: visigots i l'Imperi Carolingi" »

La Familia Romana

La mujer romana estaba bajo la autoridad de un hombre, el cabeza de familia, paterfamilias, y compartía con su marido la autoridad sobre sus hijos y sirvientes.

El Matrimonio

• Matrimonio conventio in manum: La mujer entraba a formar parte de la familia del marido, en la que era considerada como una hija más. Quedaba sujeta a la patria potestad de su esposo.
• Matrimonio sine manu: o matrimonio libre, la mujer podía disponer de sus bienes, que no eran compartidos. Seguía perteneciendo a su familia paterna y quedaba sujeta a la patria potestad de su padre.

La Infancia

Un hijo era solo legítimo si nacía de un matrimonio válido y si el padre le reconocía como hijo. Los que eran abandonados a su suerte se consideraban expósitos.... Continuar leyendo "La Familia Romana: Organización, Educación y Rol de la Mujer" »

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Tipus i Característiques

L'arquitectura residencial romana va evolucionar des de formes primitives fins a complexes estructures senyorials i rurals. A continuació, explorem els diferents tipus d'habitatges i els seus elements distintius.

Habitatge Primitiu: Orígens de la Domus Romana

Els romans van adoptar com a pròpia la casa etrusca, de planta rectangular i amb una obertura al sostre per on sortia el fum, entrava la llum i l'aigua de la pluja. Aquesta estructura va ser la base per al desenvolupament de la *domus*.

La Domus Senyorial: L'Elegància de la Llar Romana

La *domus* era la casa unifamiliar dels ciutadans romans benestants, situada dins de la ciutat. La seva entrada era bellament decorada. La porta (*fores*... Continuar leyendo "Arquitectura Residencial Romana: Domus, Vil·les i Estructures Clau" »

La Instauració de l'Imperi: August

Gai Juli Cèsar Octavià va establir un nou sistema de govern: el règim imperial. Basat en un govern monàrquic exercit per una sola persona, aquest sistema duraria fins a l'any 476 dC. Va assumir el poder acumulant títols i càrrecs.

Títols i Càrrecs d'August

Augustus:

Venerable.

Imperator:

Emperador (cap permanent de l'exèrcit).

Tribunus Plebis:

Representant de la plebs.

Princeps Senatus:

Senador més important. Presidia les sessions i tenia tots els poders legislatius, executius i judicials.

Pater Patriae:

Pare de la Pàtria.

Pontifex Maximus:

Nomenava tots els membres sacerdotals.

La Reforma Augusta

Octavi August va reformar l'organització del govern i de les províncies. El vell estat republicà es va duplicar,... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: August, Reformes i Primeres Dinasties" »

Sarcòfag dels Esposos

Context

La civilització etrusca va desenvolupar-se a la península Itàlica. D'origen oriental, aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. L'art etrusc està marcat per les creences religioses i l'obediència a la voluntat dels seus déus. Donaven molta importància a la vida després de la mort i, per això, es perpetuava la memòria del difunt amb urnes funeràries o màscares de cera. Només les famílies de l'aristocràcia es podien permetre un sepulcre com aquest.

Descripció formal

Material: terracota. La tapa té forma de kliné (llit). Hi ha les figures d'una dona i un home en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector;... Continuar leyendo "Sarcòfag dels Esposos i Aqüeducte de les Ferreres" »

La Novela Romana: Orígenes y Obras Cumbres

Orígenes y Precedentes de la Novela Latina

La novela romana es un género literario de aparición tardía en sus principales producciones, el Satiricón de Petronio y el Asno de Oro de Apuleyo. Sin embargo, los elementos que confluyen en este género se remontan a los principios de la literatura tanto griega como romana, encontrando ecos en obras como la Odisea.

Sus raíces se hallan en los cuentos milesios, dados a conocer en Roma por las fabulae milesiae de Sisenna. Contribuyeron también al desarrollo de este género literario las escuelas de retórica con sus ejercicios conocidos como suasoriae y controversiae. Además, hay que contar como precedente de este género, sobre todo en la obra de Petronio,... Continuar leyendo "La Novela Romana: Explorando el Satiricón de Petronio y el Asno de Oro de Apuleyo" »

La Épica Latina: Virgilio y Lucano

La épica es un género literario que narra gestas históricas o legendarias de personajes que representan a un pueblo, a sus ideales o tradiciones. La épica estaba destinada a ser recitada y solía tener una finalidad ensalzadora. Los protagonistas son héroes dotados de valores como la lealtad, la fortaleza y la valentía, y que sentían un gran respeto hacia la voluntad divina.

Características de la Épica Latina

La épica latina es culta. Los propios poetas establecieron y determinaron los temas que deseaban tratar y designaron de algún modo las leyes o características básicas del género. La épica latina tenía el terreno abonado.

Fuentes de la Épica Romana

Por tanto, dos son las fuentes de la épica... Continuar leyendo "La Épica Latina: Virgilio, Lucano y sus Obras Cumbres" »

Colosseu

Context

Va començar a construir-se l'any 72 dC durant el mandat de l'emperador Flavi Vespasià i es va inaugurar l'any 80 pel seu successor Tit. No es va acabar completament fins a l'any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià. L'abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, convertint-lo en una pedrera de marbre travertí per a altres edificis.

Descripció Formal

Part de la façana conservada està articulada en 4 nivells aixecats sobre un podi. Els 3 primers nivells presenten una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. El 4t nivell és un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. Planta... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Colosseu i Casa del Poeta Tràgic" »