Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

Ortografia Catalana: Acentuació i Dièresi

Normes d'Acentuació

• Agudes → última sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 germà, cafè, camió

• Planes → penúltima sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si NO acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 àrbitre, fàcil, dòlar

• Esdrúixoles → antepenúltima sílaba tònica.
  ➜ Sempre porten accent.
  📘 música, Amèrica

Ús de la Dièresi (¨)

• ï → trenca el diftong.
  📘 raïm, veïna, coïncidir

• ü → es pronuncia en “qü” o “gü” + e/i.
  📘 pingüí, qüestió, aigües

Conceptes Bàsics de Sociolingüística

• Sociolingüística: Estudia l’ús social de la llengua (com i per què la gent fa servir una llengua).
• Àmbits d’ús: Contextos

Sócrates: Un Pilar da Filosofía Grega

Sócrates é unha figura moi importante na Filosofía Grega porque con el aparece a filosofía como un proxecto unificado. É considerado o pai da ética e da política e foi mestre de Platón.

As Ideas de Sócrates

As súas ideas son contrarias aos sofistas. O seu método coñécese como «método Socrático», e é unha maneira de ensinar que:

• IRONÍA: Comeza facendo unha pregunta aos alumnos. Eles contestan e, a través do diálogo, acaban chegando a unha contradición, que resulta ser a resposta correcta.
• MAIÉUTICA: É o proceso mediante o cal se descubre a verdade a través da introspección. Dise que se descubre porque xa está aí, só temos que atopala.

Sócrates é un dos impulsores da dialéctica,... Continuar leyendo "Sócrates e os Sofistas: Fundamentos da Filosofía Grega" »

F. Vicents Garcia (s. XVII - Barroc)

Primer gran escriptor de la literatura catalana barroca

La seva fama es fonamenta en una de les seves obres. Posa l'accent en l'humorisme gruixut i exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica.

• Autor de sonets d'un gran lirisme.
• La seva obra relacionada amb el conceptisme de Francisco de Quevedo, corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules.

El Modernisme

Context i característiques

A finals del s. XIX i principis del XX va predominar el corrent modernista, que va suposar: marcar distàncies amb el passat, cremar etapes i mirar cap al futur. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Barroc, Modernisme i Avantguardes" »

Definición y clasificación según la Ley de Sanidad Vegetal

La Ley 43/2002, de sanidad vegetal, define los productos fitosanitarios como las sustancias activas y los preparados que contengan una o más sustancias activas presentados en la forma en que se ofrecen para los usuarios, con los siguientes fines:

• Proteger los vegetales frente a las plagas.
• Evitar la acción de las plagas.
• Mejorar la conservación de los productos vegetales.
• Destruir los vegetales indeseables o partes de estos (herbicidas).
• Influir en el proceso vital de los vegetales de forma distinta a como actúan los nutrientes (fitorreguladores).

Conceptos clave en el uso de fitosanitarios

• Eficacia: Capacidad del producto para controlar los organismos frente a los que se utiliza.
• Acción

Víctor Català: Modernisme Rural i Psicològic

Víctor Català: Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant en l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal. La seva primera obra és L'infanticida (1898), un monòleg en el qual la Nela, des del manicomi, explica, aterrada per la reacció brutal del... Continuar leyendo "Víctor Català i Josep Carner: Modernisme i Noucentisme Català" »

Introdución ás Falacias Lóxicas

As falacias lóxicas son erros no razoamento que invalidan un argumento, aínda que poida parecer convincente a primeira vista. Identificalas é crucial para desenvolver un pensamento crítico robusto e para construír argumentos sólidos. A continuación, exploraremos algunhas das falacias máis comúns, dividíndoas en formais e informais.

Falacias Formais

As falacias formais son erros na estrutura lóxica dun argumento, independentemente do contido das súas premisas.

Falacia da afirmación do consecuente

Erro

Pensar que se a conclusión dunha condición se cumpre, entón tamén se cumpre a condición inicial. É dicir, asumir que a existencia do efecto implica necesariamente a causa específica.

Forma incorrecta

Se... Continuar leyendo "Descubre as Falacias Lóxicas: Erros Comúns no Razoamento Crítico" »

Anàlisi Literària: El Llibre de Meravelles de V. A. Estellés

Subgènere i característiques: Poesia realista

El Llibre de meravelles s’inscriu dins del corrent de la poesia realista, que es caracteritza per la denúncia política i social del moment. Estellés conrea aquesta classe de poesia en viure la guerra i la postguerra des del punt de vista dels perdedors.

El missatge ha d'arribar al major nombre de lectors possible, i això comporta l'ús d'un llenguatge planer i col·loquial, que en alguns casos en Estellés pot arribar a ser vulgar. El poeta se sent part d’un col·lectiu i amb l’obligació de parlar de la injustícia, el patiment i la misèria que pateixen els de la seva classe.

Tot i utilitzar llenguatge literari i figures retòriques,... Continuar leyendo "Estellés, Poesia Realista i Variació Diatòpica del Català" »

Autors en el context de l'escriptura de l'obra

Dos autors que també segueixen l'estètica del realisme social són:

• Miquel Martí i Pol (1929-2003): Poeta amb un gran ressò popular, caracteritzat pel seu compromís amb la seva classe i el seu país (El poble, 1966; La fàbrica, 1972). El realisme social de Martí i Pol conviu amb una reflexió poètica sobre temes universals com l'amor, la mort, el destí i l'angoixa. El seu llenguatge és directe, narratiu i despullat de retòrica.
• Salvador Espriu: Distingim una poesia més lírica i una de caràcter més cívic que es qüestiona sobre la història i la identitat, accentuat en La pell de brau (1960), on reclama la necessitat d'entesa entre els diferents pobles ibèrics. Temes recurrents són

Concepte de Decadència

Durant aquests segles (XVI, XVII, XVIII) la literatura catalana decau. El terme de decadència posa nom al període des de la mort de Joan Roís de Corella fins al principi de la Renaixença (XIX). Comparat amb l’època medieval, la producció d'obres escrites en català disminueix en qualitat i quantitat. Tot i així, els especialistes diuen que durant el segle XVII hi va haver un augment de la poesia de transmissió oral i de la literatura culta.

Conflicte Català i Castellà

Es produeix una castellanització a la cort catalana. Això genera una nova situació sociolingüística, en la qual la llengua castellana té més importància que la llengua catalana, llavors aquesta passa a un segon pla.

En aquella època la... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII)" »