Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Les Avantguardes Artístiques i Literàries

Moviments culturals europeus que, en el primer terç del segle XX, van trencar amb la cultura precedent i, moguts per un desig de renovació, van experimentar noves formes d'expressió.

Principals Moviments Avantguardistes

• Cubisme: Creació artística basada en la descomposició i reordenació dels elements de la realitat.
• Futurisme: Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, atrets per les màquines. Suprimeixen signes de puntuació i usen majúscules i minúscules a l'atzar.
• Dadaisme: Radicalització del cubisme i el futurisme. Promouen allò absurd, primitiu i espontani.
• Surrealisme: Exploració dels elements del subconscient, el somni i la imaginació.

Característiques i Tècniques Destacades

• Tecnologia

Ausiàs March: El primer poeta modern

Ausiàs March és el primer poeta en llengua catalana que s’allunya de la tradició trobadoresca, tant en el contingut com en la llengua, tot i que no tant en l’estructura formal. Inicia amb la seva obra una nova etapa de la poesia, caracteritzada per introduir els problemes de la vida quotidiana i la confessió de les passions i les febleses més íntimes en el contingut. Utilitza la pròpia llengua, el català, per expressar-se.

Estructura i estil

A nivell formal, segueix utilitzant l’estructura poètica dels trobadors. Pel que fa a les estrofes, March utilitza la cobla. Estilísticament, destaca l’ús de la comparació i la metàfora.

Temes i contingut

L’obra té uns 2.000 versos que comprenen 128... Continuar leyendo "Ausiàs March i la novel·la cavalleresca catalana" »

Primeira Avaliación: Práctica

A Obra Intelectual

Pertenecen á obra intelectual:

• Os libros, folletos, impresos, escritos, discursos, conferencias, informes forenses, explicacións de cátedra e obras similares.
• As composicións musicais.
• As obras dramáticas e dramático-musicais, as coreografías en xeral e as obras teatrais.
• As obras cinematográficas e calquera outras obras audiovisuais.
• As esculturas e as obras de pintura, debuxo, gravado, litografía e as historietas gráficas, cómics ou cómics, así como os seus ensaios ou esbozos e as demais obras plásticas.
• Os proxectos, planos, maquetas e deseños de obras arquitectónicas e de enxeñaría.
• Os gráficos, mapas e deseños relativos á topografía, a xeografía e, en xeral, á ciencia.
• As

La Hominización: Un Viaje Evolutivo Impulsado por el Clima

La aparición y evolución de los homínidos está intrínsecamente relacionada con un **gran cambio climático global** ocurrido hace unos 3 millones de años. Este evento transformó la densa selva africana en sabana, forzando a nuestros ancestros a abandonar la vida predominantemente arborícola.

Adaptaciones Físicas y Conductuales Fundamentales

Este nuevo entorno propició una serie de adaptaciones cruciales para la supervivencia:

• Adopción de la Postura Bípeda y Erección:
  • Facilitó la visión a larga distancia sobre la hierba alta y el cruce de cauces poco profundos.
  • Liberó las manos, permitiendo coger y utilizar objetos como herramientas o armas para la caza.
  • La mano desarrolló

Carillas de cerámica: Estética e restauración dental mínima

As carillas de cerámica son unhas láminas moi finas que se pegan ao dente grazas a uns sistemas de adhesión que conseguen a unión esmalte-cerámica. Con elas conséguense restauracións estéticas con mínima destrución dentaria.

O clínico tallará aproximadamente entre 0,5-0,8 mm por vestibular e de 1-1,5 mm en incisal. O grosor da carilla será aproximadamente como mínimo de 0,8 mm e máximo de 2 mm. Algúns técnicos matizan que o grosor mínimo de cerámica será de 1 mm.

Indicacións das carillas de cerámica

Están indicadas para modificar a cor dos dentes debido a:

• Tincións por endodontias.
• Tincións por tetraciclinas.
• Coloración debida a traumatismos.
• Fluorose, etc.

Outras... Continuar leyendo "Carillas de Cerámica: Estética Dental e Técnicas de Restauración" »

As Dimensións da Política

• Política como estrutura (forma en que unha comunidade organiza as súas actuacións políticas)
• Política como proceso (secuencia de condutas individuais e colectivas que se encadean dinamicamente)
• Política como resultado (resposta que a combinación da estrutura e do proceso dá a un conflito)

Política como Estrutura: Modelos

• Máquina? A activación dunhas pezas desencadea efectos e resultados (inspiración da mecánica)
• Organismo “vivo”? Para ir dotándose de órganos que exercen funcións diferentes (inspiración da bioloxía)
• Mercado. Espazo de encontro. Como ámbito de encontro (hábitos e regras)

A Política como Ciencia

Como se desenvolveu o coñecemento sobre a política

1. Grecia Clásica

O saber ordenado sobre... Continuar leyendo "Dimensións da Política e Evolución da Ciencia Política" »

Context històric: La Decadència

Després de la mort de Martí l'Humà, el Compromís de Casp va instaurar Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara. Més tard, la unió dinàstica de Castella i Aragó amb Ferran el Catòlic i Isabel de Castella va mantenir les normes jurídiques separades, però va marcar l'inici de la Decadència.

Aquest terme va ser encunyat durant la Renaixença amb la intenció de desqualificar el llarg període que l'havia precedit, presentant-se com a "salvadors" que connectaven amb les glòries medievals.

Causes de la davallada cultural i lingüística

• Substitució lingüística: Comença un període de substitució del català pel castellà. S'enterboleix la consciència de comunitat lingüística, encara que la

Noucentisme (1906-1923)

Aquest moviment es pot definir per allò que s'oposa al vell i allò que és propi del 1900. És el moviment ideològic i cultural que substituirà el Modernisme amb l'objectiu de fer de la cultura catalana una cultura nacional oberta a Europa. El Noucentisme representa la convergència entre la política i la cultura entorn d'un mateix objectiu: la construcció d'una Catalunya culta i europea. El Noucentisme té com a objectiu educar i modernitzar la societat catalana.

Supòsits ideològics del Noucentisme

• La raó i l'intel·lecte han de dominar sobre el sentiment i l'instint.
• Es valora més el treball que no pas el geni personal.
• Les coses es valoren per la seva funcionalitat.

L'estètica noucentista té com a eixos principals... Continuar leyendo "El Noucentisme Català (1906-1923) i Josep Carner" »

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment de la Il·lustració. Va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya i cap al 1820 s'havia estès a tota Europa. Es tracta d'una obra de creació pròpia, original. Introspecció, en la confessió subjectiva. Llibertat creadora, sensació d'inseguretat. Tot és relatiu. És l'època de la imaginació i de l'irracionalisme. L'artista romàntic es veu com un ésser dotat, capaç de dir secrets de la naturalesa a la resta. Intensa relació amb la natura, que es converteix en un correlat de l'ànima de l'autor i serà elevada a la categoria de símbol. L'artista romàntic està involucrat amb el temps i lluita contra la societat convencional. Això porta a viure en desacord amb el món.

Romanticisme

Cosmoloxía Aristotélica: A Estrutura do Cosmos

A cosmoloxía aristotélica é coherente coa tradición grega, que cría que o cosmos era fixo e estaba cuberto por unha bóveda celeste. Para Aristóteles, os planetas eran perfectos e todo tiña un movemento circular. Divide o cosmos en dúas partes principais:

• Mundo Terrestre (Rexión Sublunar)

  A Terra é unha esfera central inmóbil que é o eixo sobre o que xira o cosmos. Está composta por catro elementos: terra, auga, aire e lume. O movemento natural da Terra é o rectilíneo, e todos os elementos tenden a ir ao seu lugar natural: os elementos pesados tenden a descender, e os lixeiros a ascender. Os corpos do mundo terrestre están sometidos á xeración e á corrupción, é dicir, nacen