Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Gèneres Trobadorescos

1. Plany: Poema trist on el trobador lamenta la mort del seu amo.
2. Alba: Lament del poeta per haver deixat la dama a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
3. Sirventès: Poesia de tipus polític que sorgeix de la rivalitat entre un trobador i una altra persona (sovint el seu amo).
4. Cançó: Es lloa la figura de la dama amb un pseudònim (senyal).
5. Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller.

Ausiàs March

Ausiàs March és el poeta que renova la tradició lírica de la literatura catalana. És ell qui trenca amb la tradició de l'amor cortès i comença a parlar dels temes que més l'obsessionen: l'amor, la mort, el destí i el pecat.

Ramon Llull

Fill de nobles, la seva vida va estar fortament marcada per la realitat... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Gèneres i Autors Clau" »

Connectors d'espai

• Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
• Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
• A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

• Anterioritat

  : abans de, abans que, anteriorment, fins que...

• Simultaneïtat

  : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...

• Posterioritat

  : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...

• Reiteració

  : sempre que, cada vegada que...

• Altres

  : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

• Causa

  : perquè (indicatiu), ja que, com

Anàlisi de "No escric èglogues"

Context històric i geogràfic

El poema situa la València de postguerra a través de records del poeta. S'esmenten llocs com Gandia i Paterna i elements quotidians com “veus dels bars”, “olor d’oli fregit” o “els infants que jugaven”. També apareix la repressió política amb la referència a “un amic parlava dels seus anys de presó”. Malgrat aquesta misèria, l'amor i el desig es presenten com un element d’esperança i bellesa enmig d’un món devastat.

Temàtica principal

El poema tracta el record de la sensualitat i el desig per una jove, on el passat és vist com un temps feliç. El jo poètic expressa la pèrdua d’aquesta felicitat en el present. L’obsessió del poeta per reflectir... Continuar leyendo "Anàlisi Poemes Estellés: Llibre de Meravelles" »

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Quatre Cròniques Fonamentals

Es consideren quatre grans cròniques, distribuïdes en dos segles clau:

• Segle XIII: Dues cròniques principals:
  • Jaume I (Llibre dels Fets)
  • Bernat Desclot
• Segle XIV: Dues cròniques principals:
  • Ramon Muntaner
  • Pere III (Crònica de Pere el Cerimoniós)

Intenció i Objectiu de les Cròniques

L'objectiu principal de les cròniques era doble:

• Divulgació: Divulgar les històries i enaltir les cases reials.
• Justificació: Justificar les decisions polítiques preses i servir de model a futurs monarques.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era el centre de la documentació oficial. S'hi redactava la major part dels documents, principalment en llatí, català i aragonès, i és la font de... Continuar leyendo "Les Grans Cròniques Catalanes i els Autors Clau (Segles XIII-XV)" »

Definición de las Fases de la Represión

La represión es un mecanismo fundamental en la teoría psicoanalítica, que se desarrolla en dos fases distintas:

Represión Primordial

• Primera fase: Se niega la admisión a la conciencia de la agencia representante psíquica de la pulsión.
• Resultado: Esto genera una fijación, donde la agencia representante persiste inmutable y la pulsión permanece ligada a ella.
• Causa: Este proceso ocurre debido a las propiedades inherentes de los procesos inconscientes.

Efecto de Dar Caza (Represión Secundaria)

• Segunda fase: Se dirige hacia los retoños psíquicos de la agencia representante reprimida o hacia los itinerarios de pensamiento que están asociados a ellas.
• Implicación: Esto implica un esfuerzo activo y

Ramon Llull, un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana, pot ser considerat com un "influencer" del segle XIII. Tot i que el concepte d'influencer és modern, Llull compartia algunes característiques clau amb aquestes figures: va transmetre idees innovadores, va influir en moltes persones del seu temps i va deixar un impacte que encara recordem avui.

La Comunicació Intercultural de Llull

En primer lloc, la seva obra destaca per la seva voluntat de comunicar-se amb diferents cultures i persones. Llull va escriure en llatí, català i àrab, trencant les barreres lingüístiques del seu temps. Això li va permetre arribar a un públic divers: cristians, jueus i musulmans. Un exemple clar d'això és la seva Ars Magna, un sistema filosòfic... Continuar leyendo "Ramon Llull: Un Influencer del Segle XIII?" »

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

• Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
• Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
• Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

• Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
• Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

• Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
• Esdeveniments clau (1870-1879):
  • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
  • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

• Teodor Llorente:
  • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
  • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
• Constantí Llombart:
  • Advocava

Text Expositiu

Propòsit: Transmetre coneixements.

Estructura

• Introducció
• Desenvolupament
• Cloenda

Característiques

• Verbs en present.
• Noms específics i abstractes.
• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees.
• Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

Text Argumentatiu

Propòsit: Influir, convèncer el lector.

Estructura

• Tesi
• Argumentació
• Conclusió

Característiques

• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen les idees.
• Llenguatge formal, referencial.

Text Narratiu

Propòsit: Narrar fets, accions, esdeveniments...

Estructura

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predomini del temps passat.
• Ús de verbs en aspecte perfectiu.
• Abundància de verbs d’acció.
• Pronominalització de 3a persona.
• Connectors

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat