Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

La poesia del segle XX

Tendències: En acabar la II Guerra Mundial, la poesia inaugura nous camins. La gran experimentació de les avantguardes no desapareix de sobte, va atenuant-se a mesura que s'obren altres dos camins d'expressió:

• Postsimbolisme: es busca una poesia pura que fa servir símbols per expressar sentiments i emocions. És el model poètic que ocupa les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Destaquen Salvador Espriu o Carles Riba.
• Poesia social: entre els anys cinquanta i seixanta, pren força una nova manera d'entendre la poesia. Una poesia social, que parla de la realitat i del món de cada dia. Els temes i la manera d'expressar-se pretén ser entenedora per arribar al màxim de persones. És el model que van seguir Vicent

Tipologia Textual

Textos Descriptius

Descriuen com és una cosa.

Coherència:

• Informació jerarquitzada (de més general a més particular o concret).

Cohesió:

• Adjectivació, frases atributives i temps duratiu.
• Juxtaposició i coordinació.
• Adverbis de lloc i manera.
• Connectors naturals.

Textos Narratius

Narren (Què fa? Què passa?)

Coherència:

• Desenvolupament temporal.
• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió:

• Connectors temporals i causals.
• Verbs amb valor perfectiu.

Textos Explicatius o Expositius

Expliquen (per què?)

Coherència:

• Recursos per a explicar (resums, exemples, recursos gràfics, ...).
• Estructura: qüestionament (Per què?), resolució (Perquè), conclusió (Per tant).

Cohesió:

• Connectors lògics.
• Recursos d'objectivitat (adjectius no

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera fins al 1931, quan es proclamà la Segona República. L’ambient polític i social a Espanya es va enrarir per una depressió general que va afectar l’estabilitat social de la República. El 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. Al País Valencià i les Illes hi ha intents de projecte d’Estatut. El 1933 es publiquen les Normes de Castelló que duen a la normativització de la llengua comuna amb l’aportació dels diferents dialectes geogràfics. El període republicà finalitza amb la revolta militar del 1936, l’esclat de la Guerra Civil, la qual acabà amb la victòria de les tropes rebels del general... Continuar leyendo "Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Un Viatge a la Creativitat" »

Os autores senlleiros: Anxel Fole: Á lus do candil, Terra brava. Álvaro Cunqueiro: Merlin e familia, As crónicas do Sochantre. Eduardo Blanco Amor: A esmorga (1959), Xente ao lonxe (1962). Neira Vilas: Memorias dun neno labrego, Xente no rodicio. A Nova Narrativa Galega: Gonzalo Rodríguez Mourullo: Nasce unha árbore (1954), Memorias de Tains (1956). Camilo González Suárez-Llanos: Lonxe de nós e dentro, Como calquera outro día. Méndez Ferrin: Percival e outras historias, O crepúsculo e as formigas. María Xosé Queizán: A orella no buraco. Xoana Torres: Adios, María. Xohán Casal: O camiño de abaixo. Carlos Casares: Vento ferido, Cambio en tres. Xeración dos 80: Rompente: Sillabario da turbina e A dama que fala. Alberto Avendaño,

MILLÉSIME

Palabra francesa para distinguir a un vino elaborado en un año de cosecha excepcional. Se utiliza fundamentalmente en los champanes.

MOHO

Sabor indeseable debido a defectos de las uvas o al mal almacenamiento.

MORDAZ

Elevada acidez y altos taninos que hablan de un buen vino joven. Puede suavizarse con el tiempo.

NERVIOSO

Vino de cuerpo, con taninos altos, pero todavía inmaduro. Es cualidad positiva que indica que puede crecer y, al aquietarse, convertirse en un gran vino.

NEUTRO

Sin carácter definido. Suele ser resultado de varios vinos mezclados que se anulan mutuamente.

NOBLE

De buena talla y linaje, con gran elegancia. También suele aplicarse para describir vinos más o menos comunes, o económicos que tienen dignidad.

OPACO

A la vista... Continuar leyendo "Vocabulario Esencial para Entender el Vino" »

El text que analitzem és un tex (expositiu/argumentatiu) que trobem dins l'àmbit.. La seua finalitat és(informar, explicar/convéncer persuadir). EL tema que tracta és.. El Títol és Temátic (remàtic), ja que (no) ens anuncia el tema del text. Pel que fa l'estructura externa cal dir que el text està formar per .. paràgrafs. Aquesta divisió externa es correspon amb la divisió interna que podem classificar en (introducció,cos expositiu, conclusió/Plantejament, nus, desenllaç) A la introducció podem trobar com idea principal.. / Si es argumentatiu al final hay que poner la tesis, estructura repetitiva, sintetitzant(final), analitzant(principi), enquadrada. //Tipologia textual:-Expositiu: Predomini 3persona, absència de díctics(

Prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

-La didàctica: és el gènere literari que exposa coneixements veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicitar-les.

--El diàleg filósòfic o doctrinal: conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró, és el subgenere didactic més emprat. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon les repliques dels altres. Aquest subgenere fou recuperat pels humanistes i introduit a cat. Per Bernatg Metge.Amb el Reaixement els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts.

--L'assaig:... Continuar leyendo "Diferencia entre llegenda i rondalla" »

 10.8-trastornos del lenguaje:
consisten en un desarrollo deficiente o en un deterioro de la comprensión y utilización de un sistema de símbolos hablados o escritos, y afectan a la morfología, la sintaxis, la semántica y la pragmática. alteraciones del sistema nervios: -afasia:es la incapacidad para usar el lenguaje a causa de una lesión cerebral localizada en uno de los hemisferios cerebrales. 1afasia motora: incapacidad para hablar, aunke se entiende el lenguaje. 2afagia sensorial:incapacidad de comprender el significado de las palabras o el uso de objetos. -alexia: lee pero no comprende. -disatria:dificultad del habla debida a trastornos del tono y del movimiento de los músculos  ke controlan la articulación. alteraciones funcionales:... Continuar leyendo "Parónimo de comprensión" »

Què és la Deixis?

La deixis és un fenomen lingüístic on certs elements de la llengua varien el seu significat segons la situació comunicativa. Aquests elements fan referència a altres parts de l'enunciat o al context.

Tipus de Deixis

1. Deixis Personal

   • Referència a l'emissor o receptor.
   • Exemples: Pronoms personals (jo, tu), morfemes verbals, possessius (meu, teu).
   • Socials: Tractament de vostè, vós, altres tractaments (2a o 3a persona).
   • Vocatius: Quan es crida o es dirigeix a algú.

2. Deixis Temporal

   • Fa referència al moment actual, que influeix en l'ordre temporal de l'enunciat.
   • Exemples: Adverbis temporals (avui, ahir), sintagmes temporals, temps verbals.

3. Deixis Espacial

   • Fa referència a un punt de l'espai que ajuda a definir la situació.
   • Exemples: