Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Arnau de Vilanova (s. XIII–XIV)

Arnau de Vilanova forma part de la primera generació d’intel·lectuals valencians que escriuen en llengua catalana. Va ser un metge molt prestigiós al servei de reis com Jaume II i Alfons II, així com del papa Bonifaci VIII, fet que el converteix en una figura molt important tant en l’àmbit religiós com polític. Tot i això, com a gran científic europeu, escrivia sobretot en llatí, cosa que li va donar un gran reconeixement internacional.

La seva personalitat era complexa, ja que combinava la ciència amb una profunda preocupació religiosa, especialment per la fi del món i l’arribada de l’Anticrist. Defensava la necessitat de reformar l’Església medieval, que considerava massa rica i allunyada... Continuar leyendo "Bernat metge i a mort de Jaume I" »

I. Introducción: La Fiesta y el Cumpleañero

Contexto: 20 de diciembre, recta final. Cansancio, filas, tráfico, la cena, los regalos, la incertidumbre económica.

La Navidad Ruidosa: Muchas luces y adornos por fuera.

El Problema: Es como un cumpleaños con pastel y globos, pero nadie saluda al cumpleañero. Jesús queda relegado a un rincón.

Cita Bíblica: Lucas 2:10-11. "Os ha nacido hoy... un Salvador, que es CRISTO el Señor".

II. Punto 1: El mensaje es ACCESIBLE (Los Pastores)

• La Escena: No ocurrió en el palacio de Herodes, ni ante los ricos o religiosos. Fue en un campo sucio, de noche.
• Los Pastores: Gente mal vista, que olía a oveja, dormía en el suelo y carecía de educación. Eran marginados.
• La Enseñanza: Si el nacimiento hubiera sido

Orígens i Característiques de la Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca neix a Occitània, territori de la llengua d’oc, en contrast amb la llengua d’oïl de França. És una poesia innovadora perquè utilitza la llengua vulgar, és lírica i té un autor conegut. Introdueix una nova visió de l’amor cortès i adquireix un ressò extraterritorial gràcies a una koiné literària de prestigi.

L'Amor Cortès i el Sistema Feudal

És una poesia vinculada a la cort feudal, creada i difosa dins l’ambient de la noblesa. S’hi relaciona un codi ètic que també apareix en obres com el romanç de Tristany i Isolda, on l’heroi posseeix educació i qualitats humanes. L’amor cortès es concep com un amor pur i refinat (fin’amors), que... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Orígens, Gèneres i Amor Cortès" »

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana... Continuar leyendo "Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural" »

Poesia catalana després dels anys 70

Dècada de canvi i confluències: fi de la dictadura, transició democràtica i grans avenços culturals i científics.

Tendències i generacions poètiques

Conviuen diverses generacions:

• Vicent Andrés Estellés: veu del poble valencià, poesia realista i quotidiana.
• Salvador Espriu: poesia simbòlica sobre la mort i la identitat catalana.
• Miquel Martí i Pol: poesia humana sobre la vida, l’amor i el treball.

També destaquen Pere Quart, Maria-Mercè Marçal i la influència de la Nova Cançó.

La creació d'una infraestructura cultural

S’enforteix l’ús del català: s’introdueix a l’ensenyament, s’obren mitjans, editorials i premis literaris, i creix la presència cultural.

La Fornada Valenciana: Renovació

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Valenciana (1950-2000): Gèneres i Autors Clau" »

Reflexiones Filosóficas sobre la Adicción a la Tecnología

La omnipresencia de la tecnología en la vida moderna

Vivimos en una sociedad donde la tecnología está presente en casi todos los momentos de nuestra vida. Usamos el móvil, el ordenador, la televisión, las redes sociales y muchas otras herramientas digitales para estudiar, trabajar, entretenernos o simplemente pasar el tiempo. Gracias a la tecnología, podemos comunicarnos con personas que están lejos, aprender cosas nuevas y tener acceso rápido a información. Sin embargo, muchas personas sienten que no pueden vivir sin ella. Cuando no tienen el móvil cerca, se sienten nerviosas, aburridas o incluso vacías. Esto nos lleva a preguntarnos: ¿nos estamos volviendo adictos a la

La Cronologia de l'Edat Mitjana

L’Edat Mitjana comença l’any 476 dC, amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, un fet que marca la fi de l’Antiguitat. L’Imperi, molt debilitat, es divideix en dues parts: l’Occidental, que cau amb l’expulsió de l’últim emperador romà, i l’Oriental, amb capital a Constantinoble, que sobreviurà gairebé mil anys més.

Aquest període, que sovint ha estat etiquetat com a “època fosca”, s’estén fins al segle XV, quan tenen lloc tres esdeveniments clau que marquen l’inici de l’Edat Moderna:

1. 1453: Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans. Suposa la fi de l’Imperi Romà d’Orient.
2. 1455 (aprox.): Invenció de la impremta per Gutenberg, que revoluciona la difusió del

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

• Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
• Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
• Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

• Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
• Ús de

La Doctrina del Amor y la Sexualidad Humana: Perspectiva Integral de la Iglesia

5. La Dimensión Ecológica del Amor y la Sexualidad

El ser humano posee una fuerte pulsión sexual. A diferencia de los animales, para nosotros, el impulso sexual está mediado por nuestra interioridad espiritual. Nos damos cuenta de su presencia y estamos llamados a orientar ese impulso hacia nuestro bien integral como personas, movidos por el amor.

Nuestro concepto de la sexualidad dependerá intrínsecamente de cómo entendamos el amor. Una persona dominada exclusivamente por su pulsión erótica no logra vivir su sexualidad plenamente, impidiendo la armonía de toda la persona.

El Sexo como Donación y Creatividad

El verdadero desafío es aprender a amar de verdad... Continuar leyendo "Doctrina de la Iglesia sobre el Amor, la Sexualidad y la Orientación Homosexual" »