Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana... Continuar leyendo "Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural" »

Poesia catalana després dels anys 70

Dècada de canvi i confluències: fi de la dictadura, transició democràtica i grans avenços culturals i científics.

Tendències i generacions poètiques

Conviuen diverses generacions:

• Vicent Andrés Estellés: veu del poble valencià, poesia realista i quotidiana.
• Salvador Espriu: poesia simbòlica sobre la mort i la identitat catalana.
• Miquel Martí i Pol: poesia humana sobre la vida, l’amor i el treball.

També destaquen Pere Quart, Maria-Mercè Marçal i la influència de la Nova Cançó.

La creació d'una infraestructura cultural

S’enforteix l’ús del català: s’introdueix a l’ensenyament, s’obren mitjans, editorials i premis literaris, i creix la presència cultural.

La Fornada Valenciana: Renovació

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Valenciana (1950-2000): Gèneres i Autors Clau" »

Reflexiones Filosóficas sobre la Adicción a la Tecnología

La omnipresencia de la tecnología en la vida moderna

Vivimos en una sociedad donde la tecnología está presente en casi todos los momentos de nuestra vida. Usamos el móvil, el ordenador, la televisión, las redes sociales y muchas otras herramientas digitales para estudiar, trabajar, entretenernos o simplemente pasar el tiempo. Gracias a la tecnología, podemos comunicarnos con personas que están lejos, aprender cosas nuevas y tener acceso rápido a información. Sin embargo, muchas personas sienten que no pueden vivir sin ella. Cuando no tienen el móvil cerca, se sienten nerviosas, aburridas o incluso vacías. Esto nos lleva a preguntarnos: ¿nos estamos volviendo adictos a la

La Cronologia de l'Edat Mitjana

L’Edat Mitjana comença l’any 476 dC, amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, un fet que marca la fi de l’Antiguitat. L’Imperi, molt debilitat, es divideix en dues parts: l’Occidental, que cau amb l’expulsió de l’últim emperador romà, i l’Oriental, amb capital a Constantinoble, que sobreviurà gairebé mil anys més.

Aquest període, que sovint ha estat etiquetat com a “època fosca”, s’estén fins al segle XV, quan tenen lloc tres esdeveniments clau que marquen l’inici de l’Edat Moderna:

1. 1453: Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans. Suposa la fi de l’Imperi Romà d’Orient.
2. 1455 (aprox.): Invenció de la impremta per Gutenberg, que revoluciona la difusió del

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

• Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
• Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
• Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

• Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
• Ús de

La Doctrina del Amor y la Sexualidad Humana: Perspectiva Integral de la Iglesia

5. La Dimensión Ecológica del Amor y la Sexualidad

El ser humano posee una fuerte pulsión sexual. A diferencia de los animales, para nosotros, el impulso sexual está mediado por nuestra interioridad espiritual. Nos damos cuenta de su presencia y estamos llamados a orientar ese impulso hacia nuestro bien integral como personas, movidos por el amor.

Nuestro concepto de la sexualidad dependerá intrínsecamente de cómo entendamos el amor. Una persona dominada exclusivamente por su pulsión erótica no logra vivir su sexualidad plenamente, impidiendo la armonía de toda la persona.

El Sexo como Donación y Creatividad

El verdadero desafío es aprender a amar de verdad... Continuar leyendo "Doctrina de la Iglesia sobre el Amor, la Sexualidad y la Orientación Homosexual" »

Rodolf Sirera: Trajectòria i Evolució Dramatúrgica

Rodolf Sirera, dramaturg valencià destacat, té una trajectòria artística dividida en quatre etapes clau:

• Primera etapa (1969-1977): Caracteritzada per la temàtica social i l'ús del teatre èpic.
• Segona etapa (1978-1983): Centrada en la professionalització i la reflexió sobre el llenguatge teatral.
• Tercera etapa (1984-1987): Inclou temes personals i psicològics.
• Quarta etapa (1988-actualitat): Dedicada a la gestió teatral i al guionatge, explorant temes històrics i la dicotomia entre realitat i ficció.

Context Teatral i Social a la Transició Espanyola

La Dècada dels 70: Canvis a Espanya i al País Valencià

La dècada dels 70 va ser un període de transició crucial a Espanya, marcada... Continuar leyendo "Rodolf Sirera: Evolució Teatral i Context Històric" »

Els gèneres d'opinió en el periodisme

El periodisme no només informa, també opina sobre l'actualitat. Aquesta tasca es fa mitjançant els gèneres d'opinió, que tenen la funció d'influir en la consciència dels lectors.

Principals gèneres d'opinió

• L'editorial: No va signat, reflecteix la ideologia del diari i té una estructura clara: introducció, desenvolupament i cloenda.
• Articles d'opinió: Poden tenir formats diversos com la columna, la col·laboració o l'acudit, i són signats per especialistes o col·laboradors habituals. Aquest tipus d'articles combinen idees i arguments amb un estil proper i divulgatiu.
• Cartes al director: Són escrites pel públic i expressen crítiques, denúncies o reflexions sobre temes actuals, en un format

El Periodisme d'Opinió: Funció, Gèneres i Impacte Social

El periodisme no es limita a informar sobre els fets. També té la missió d’ajudar a interpretar-los i valorar-los a través del periodisme d’opinió. Aquest tipus de periodisme vol influir en la consciència col·lectiva, fomentar el pensament crític i generar debat sobre qüestions d’actualitat. Així, esdevé una eina fonamental per a una societat democràtica.

Gèneres Principals del Periodisme d'Opinió

Els gèneres d’opinió principals són:

• L’editorial: Reflecteix la posició ideològica del diari i no va signat.
• Els articles d’opinió: Els escriuen articulistes o experts que aporten anàlisis personals i raonades.
• Les cartes a la direcció: Permeten als lectors expressar