Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és un poeta valencià que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era el d'un home que connecta les paraules amb les classes humils; de fet, s'inclou en el corrent del realisme històric, on el poeta forma part de la col·lectivitat i és la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra.

Pel que fa a les aportacions al gènere poètic, hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literària del poeta, ja que l'autor:

• Segueix la tradició clàssica.
• Empra la llengua normativa.
• Aporta una variant més col·loquial en altres obres.

També cal destacar... Continuar leyendo "Poesia catalana: Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu" »

Vita Christi (1497) d'Isabel de Villena

L'única obra coneguda d'Isabel de Villena és una narració sobre Jesucrist destinada a les monges del convent de la Trinitat. Publicada pòstumament el 1497 per iniciativa d'Isabel I de Castella, l'obra busca il·lustrar i edificar les religioses.

A diferència d’altres obres de l'època, el Vita Christi té un estil proper i personal, pensat per a la reflexió espiritual i la relació íntima amb Jesús.

Estil i perspectiva femenina

Encara que les destinatàries immediates del llibre eren les monges del convent, el Vita Christi adopta un punt de vista clarament femení. L'estil de l'obra és senzill, amb un llenguatge pla i entenedor, dissenyat per facilitar la comprensió i la reflexió espiritual.

El... Continuar leyendo "Grans Obres de la Literatura Catalana Medieval: Vita Christi, Lo Somni i Lo Crestià" »

A Filosofía de Descartes: Da Dúbida á Certeza e a Dualidade

Chegados a este punto, Descartes, a través da súa dúbida metódica, cuestiona a veracidade de todo o que percibimos. Para iso, expón tres argumentos principais:

• Primeiro, sinala que os sentidos poden enganar, xa que a mesma realidade pode ser vista de distintas formas, o que pon en dúbida a súa fiabilidade.
• Despois, propón que a dificultade para distinguir entre o soño e a vixilia fai imposible asegurar que a nosa realidade actual non sexa un soño.
• Finalmente, introduce a hipótese do xenio maligno, un ser omnipotente que podería estar enganándonos constantemente.

Aínda que nada pode ser comprobado, Descartes conclúe que a única certeza indubidable é a súa propia existencia:... Continuar leyendo "Explorando a Filosofía de Descartes: Dúbida, Existencia e Dualismo Mente-Corpo" »

Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos" i l'assaig humanístic

Diccionari per a ociosos (1964) s’inscriu en el primer bloc de l’obra de Joan Fuster, dedicat a la reflexió humanística. En aquesta etapa, l’autor tracta temes com l’art, la religió, l’amor o la condició humana des d’una perspectiva d’un humanista escèptic, com es veu també en El descrèdit de la realitat (1955) i L’home, mesura de totes les coses (1967). Aquest bloc contrasta amb els enfocaments cívics de Nosaltres, els valencians (1962) i els literaris d’obres com Ausiàs March: el ben enamorat (1959).

El gènere de l'assaig: Definició i ressorgiment

L’assaig, gènere subjectiu i dialogal, combina reflexió filosòfica, històrica i literària amb un estil... Continuar leyendo "Joan Fuster i l'Assaig Català: De 'Diccionari per a ociosos' a la Transició" »

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

Les Quatre Grans Cròniques

Són documents històrics que expliquen la societat catalana des de diversos aspectes (polítics, econòmics, socials i militars). Es diferencien de la historiografia tradicional perquè, mentre aquesta narra objectivament, la crònica ho fa de manera subjectiva.

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

• Naturalesa: Obra autobiogràfica on el rei es presenta com un heroi èpic.
• Finalitat: Justificar els fets de la seva vida i fer publicitat de les seves victòries militars.
• Característiques: Estil amb diferents llengües, llenguatge viu i popular. Atribueix els seus èxits a la voluntat de Déu i mostra un gran amor pels seus regnes.

Crònica de Bernat Desclot (1283 - 1288)

• Protagonista: Pere II el Gran.
• Estil: L'autor es

Ortografia Catalana: Acentuació i Dièresi

Normes d'Acentuació

• Agudes → última sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 germà, cafè, camió

• Planes → penúltima sílaba tònica.
  ➜ S'accentuen si NO acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -en, -in.
  📘 àrbitre, fàcil, dòlar

• Esdrúixoles → antepenúltima sílaba tònica.
  ➜ Sempre porten accent.
  📘 música, Amèrica

Ús de la Dièresi (¨)

• ï → trenca el diftong.
  📘 raïm, veïna, coïncidir

• ü → es pronuncia en “qü” o “gü” + e/i.
  📘 pingüí, qüestió, aigües

Conceptes Bàsics de Sociolingüística

• Sociolingüística: Estudia l’ús social de la llengua (com i per què la gent fa servir una llengua).
• Àmbits d’ús: Contextos

Altres corrents narratius i diferències amb la novel·la psicològica

A més del corrent psicològic de Rodoreda, durant la postguerra també apareixen la novel·la del realisme compromès, amb intenció de denúncia social, i la del realisme històric, d’inspiració marxista. Autors com Espinàs o Baltasar Porcel representen aquestes tendències. També es desenvolupa la novel·la policíaca, amb Pedrolo i obres com Joc brut. A diferència d’aquests corrents, La plaça del Diamant no se centra en la denúncia directa ni en l’acció, sinó en la profunditat emocional i en la introspecció psicològica.

Evolució posterior del gènere narratiu

A partir dels anys setanta, la narrativa catalana incorpora temes urbans, el viatge com a exploració... Continuar leyendo "Evolució de la narrativa catalana: de la postguerra a l'actualitat" »

EL ROMANTICISME:  Moviment cultural d’arrel nacionalista que va aparèixer per primera vegada a finals del Segle XVIII a Anglaterra i a Alemanya. Es va estendre per tota Europa. El seu principal objectiu era trencar amb l’estètica neoclàssica i defensava la idea de fantasia, imaginació, aventura, etc. El Romanticisme també defensa el poder d'expressar els sentiments, que predominen sobre la raó. Fomenta la bellesa incompleta, i defensa la llibertat de l’artista i l’originalitat de l’obra d’art. Intensa relació de l’ésser humà amb la natura, associaven el que és ROMàntic amb el melancòlic. En les obres sovint es parla sobre temes absoluts com la mort o el destí, i es fa ús d’un estil grandiloqüent, és a dir, que... Continuar leyendo "Evasió de la realitat dels escriptor romàntics" »

El seu llibre més important és Lo somni, és una obra dialogada que es divideix en quatre llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l’obra s’ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan I, amb l’objectiu d’aconseguir el favor de Martí l’Humà.
- En el primer tractat, a Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l’ànima. L’ànima de Joan I i Metge debaten sobre l’existència de l’ànima i la seua supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima.
- En el segon tractat, Metge interroga el rei sobre les raons de... Continuar leyendo "Treball llibre la mort a sis vint-i-cinc capítol per capítol" »