Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Víctor Català: Modernisme Rural i Psicològic

Víctor Català: Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant en l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal. La seva primera obra és L'infanticida (1898), un monòleg en el qual la Nela, des del manicomi, explica, aterrada per la reacció brutal del... Continuar leyendo "Víctor Català i Josep Carner: Modernisme i Noucentisme Català" »

Introdución ás Falacias Lóxicas

As falacias lóxicas son erros no razoamento que invalidan un argumento, aínda que poida parecer convincente a primeira vista. Identificalas é crucial para desenvolver un pensamento crítico robusto e para construír argumentos sólidos. A continuación, exploraremos algunhas das falacias máis comúns, dividíndoas en formais e informais.

Falacias Formais

As falacias formais son erros na estrutura lóxica dun argumento, independentemente do contido das súas premisas.

Falacia da afirmación do consecuente

Erro

Pensar que se a conclusión dunha condición se cumpre, entón tamén se cumpre a condición inicial. É dicir, asumir que a existencia do efecto implica necesariamente a causa específica.

Forma incorrecta

Se... Continuar leyendo "Descubre as Falacias Lóxicas: Erros Comúns no Razoamento Crítico" »

Anàlisi Literària: El Llibre de Meravelles de V. A. Estellés

Subgènere i característiques: Poesia realista

El Llibre de meravelles s’inscriu dins del corrent de la poesia realista, que es caracteritza per la denúncia política i social del moment. Estellés conrea aquesta classe de poesia en viure la guerra i la postguerra des del punt de vista dels perdedors.

El missatge ha d'arribar al major nombre de lectors possible, i això comporta l'ús d'un llenguatge planer i col·loquial, que en alguns casos en Estellés pot arribar a ser vulgar. El poeta se sent part d’un col·lectiu i amb l’obligació de parlar de la injustícia, el patiment i la misèria que pateixen els de la seva classe.

Tot i utilitzar llenguatge literari i figures retòriques,... Continuar leyendo "Estellés, Poesia Realista i Variació Diatòpica del Català" »

Edat Mitjana

Segles XII - XIII: Inicis i Poesia Trobadoresca

• Inicis amb la poesia trobadoresca en català.

Segle XIII: Ramon Llull (1232-1316)

• Precursor de la prosa en català amb obres com "Llibre de meravelles" i "Blanquerna".

Segle XIV: Bernat Metge

• "Lo somni". Primer gran prosista humanista.

Segle XV: El Segle d'Or

• Ausiàs March ("Cants d'amor"): Poesia d'estil personal i profunda.
• Joanot Martorell ("Tirant lo Blanc"): Novel·la cavalleresca, una de les més importants en llengua catalana.

Decadència (Segles XVI - XVIII)

• La literatura catalana perd força davant del castellà.
• Es manté en l'àmbit popular (cançons, rondalles).

Renaixença (Segle XIX)

• Moviment de recuperació cultural i literària en català.
• Autors destacats:
  • Jacint Verdaguer ("L'Atlàntida"

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Context històric

El context general és: Vicent Andrés Estellés se situa en la postguerra i la dictadura franquista (anys 1950–1970), un període de forta repressió cultural, censura i castellanització a València. El poeta assumeix el realisme social i el compromís cívic i utilitza la seua obra per trencar el silenci, convertint-se en el gran poeta valencià del segle XX.

Característiques generals

Les característiques generals són: Les seues característiques principals són un estil popular, senzill, directe i col·loquial, utilitzant el valencià de l'Horta per a ser accessible a tothom. Predomina el vers alexandrí i el vers blanc, i fa servir la segona persona per implicar el lector,... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés — Llibre de Meravelles: estil i temes" »

Autors en el context de l'escriptura de l'obra

Dos autors que també segueixen l'estètica del realisme social són:

• Miquel Martí i Pol (1929-2003): Poeta amb un gran ressò popular, caracteritzat pel seu compromís amb la seva classe i el seu país (El poble, 1966; La fàbrica, 1972). El realisme social de Martí i Pol conviu amb una reflexió poètica sobre temes universals com l'amor, la mort, el destí i l'angoixa. El seu llenguatge és directe, narratiu i despullat de retòrica.
• Salvador Espriu: Distingim una poesia més lírica i una de caràcter més cívic que es qüestiona sobre la història i la identitat, accentuat en La pell de brau (1960), on reclama la necessitat d'entesa entre els diferents pobles ibèrics. Temes recurrents són

El Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme és un moviment cultural català de principis del segle XX que busca ordre, harmonia i perfecció. Neix com a reacció contra el Modernisme, considerat massa exagerat i romàntic, i està impulsat per la burgesia i els intel·lectuals.

Context històric

Aquest període està marcat per grans conflictes com la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la Revolució Russa (1917) i la dictadura de Primo de Rivera (1923), que va ser autoritària i anticatalanista.

Programa cultural

El Noucentisme defensa l’ordre, la civilitat, el classicisme i la importància de la cultura i l’educació. També es creen institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, que contribueix a la normalització de la llengua amb figures... Continuar leyendo "El Noucentisme: Literatura, Autors i Llengua Catalana" »

Concepte de Decadència

Durant aquests segles (XVI, XVII, XVIII) la literatura catalana decau. El terme de decadència posa nom al període des de la mort de Joan Roís de Corella fins al principi de la Renaixença (XIX). Comparat amb l’època medieval, la producció d'obres escrites en català disminueix en qualitat i quantitat. Tot i així, els especialistes diuen que durant el segle XVII hi va haver un augment de la poesia de transmissió oral i de la literatura culta.

Conflicte Català i Castellà

Es produeix una castellanització a la cort catalana. Això genera una nova situació sociolingüística, en la qual la llengua castellana té més importància que la llengua catalana, llavors aquesta passa a un segon pla.

En aquella època la... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII)" »

A Diglosia Sociolingüística e a Situación do Galego

A diglosia é unha situación sociolingüística na que os falantes empregan dúas linguas diferentes segundo a situación comunicativa ou o grupo social ao que pertencen dentro dunha sociedade determinada. En Galicia, esta realidade prodúcese entre o galego e o castelán, o que fai que cada lingua teña funcións distintas segundo o ámbito de uso. Esta é funcional.

Implantación Desigual da Normalización do Galego

A normalización do galego presenta unha implantación desigual nos distintos ámbitos sociais. A continuación, detállanse os usos por sector:

• Mundo Literario, Teatral e Cultural: Existe unha produción considerable en lingua galega.
• Ensino (Educación):
  • Primario e Secundario:

El Centro Dramático Galego y sus Objetivos

En 1985 nace o Centro Dramático Galego, cuyo objetivo fue recuperar la profesión, representar obras de autores gallegos y clásicos universales. En la actualidad, busca hacer posible que el espectador de Galicia tenga una visión completa del panorama dramático actual.

Nuevas Tendencias Teatrales a partir de los 80

A partir de los 80 surgen nuevas tendencias:

• La crítica social de manera crítica y con humor.
• El culturalismo.
• El neorruralismo.
• La intertextualidad.
• El teatro histórico.

Autores Clave de Finales del Siglo XX e Inicios del XXI

Los autores de finales del s.XX y principios del XXI son el grupo Abrente, en el cual destacan Roberto Vidal Bolaño y Manuel Lourenzo, con unas características comunes:... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Del Centro Dramático a las Nuevas Promociones" »