Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Centro Dramático Galego y sus Objetivos

En 1985 nace o Centro Dramático Galego, cuyo objetivo fue recuperar la profesión, representar obras de autores gallegos y clásicos universales. En la actualidad, busca hacer posible que el espectador de Galicia tenga una visión completa del panorama dramático actual.

Nuevas Tendencias Teatrales a partir de los 80

A partir de los 80 surgen nuevas tendencias:

• La crítica social de manera crítica y con humor.
• El culturalismo.
• El neorruralismo.
• La intertextualidad.
• El teatro histórico.

Autores Clave de Finales del Siglo XX e Inicios del XXI

Los autores de finales del s.XX y principios del XXI son el grupo Abrente, en el cual destacan Roberto Vidal Bolaño y Manuel Lourenzo, con unas características comunes:... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Del Centro Dramático a las Nuevas Promociones" »

Les Narratives de Cavalleries i la Novel·la Cavalleresca

Les narratives de cavalleries van ser un gènere amb èxit. Narraven les aventures d'un heroi ideal, amb elements meravellosos com la màgia i situades en espais imaginaris.

La Revolució de la Novel·la Cavalleresca

Les novel·les cavalleresques, com ara Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, tenen un caràcter diferent. L'heroi té mesura humana (virtuts i defectes), l'argument és versemblant i les accions estan situades en llocs identificables. Les del segle XV són un cant nostàlgic al món de la cavalleria, que ja era un anacronisme en el moment en què es redactaren.

L'Impuls del Gènere: La Matèria de Bretanya

El gran impuls per al gènere cavalleresc ve amb la Matèria de Bretanya.... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Anàlisi, Argument i Vida de Joanot Martorell" »

Control e Vixilancia do Dominio Público

1. Concepto e Clasificación do Dominio Público

O dominio público comprende os bens pertencentes ás administracións públicas destinados a un uso xeral (rúas, paseos, parques), a un servizo público ou á defensa do territorio. Segundo a Lei 33/2003 do Patrimonio das Administracións Públicas, estes bens están suxeitos a un réxime especial de protección.

O uso dos bens de dominio público pode ser:

• O uso común ou xeral dos bens de dominio público é o uso que corresponde por igual e de forma indistinta a todos os cidadáns, de modo que o uso por uns non impide o uso dos demais interesados.
• O uso que implica un aproveitamento especial, é o que, sen impedir o uso común dos demais, supón a concorrencia

Característiques de l'estil de Fuster en aquest fragment

Aquest text, titulat "Covardia", forma part del llibre Diccionari per a ociosos, publicat l'any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa. El text és un assaig d'àmbit literari, escrit en prosa, on predomina la tipologia textual argumentativa.

Les característiques de l'estil que podem trobar en aquesta entrada són:

• Modalització intensa: amb diversos exemples d'ús.
• Lèxic valoratiu: nombrosos termes que fan explícit el punt de vista de l'autor i l'allunyen d'un text merament explicatiu.
• Verbs performatius: ús estratègic

La Literatura Catalana de Postguerra (1939-1975)

El període de la Postguerra es va caracteritzar per una forta repressió cultural:

• La prohibició i repressió de l'ús del català.
• La revisió i censura estricta de les obres.
• La persecució política i l'exili d'intel·lectuals.

Autors Destacats de la Postguerra

Mercè Rodoreda

• Filla única. Va viure l'exili i posteriorment va tornar.
• Temes principals: Amor, la condició de la dona i la societat.
• Obra clau: La plaça del Diamant.
• Reconeixement: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (PHLLC).

Joan Fuster

• Intel·lectual valencià, periodista i advocat.
• Temes: L'amor per València i la identitat catalana.
• Obra clau: Nosaltres, els valencians.
• Reconeixement: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (PHLLC).

Vicent

A felicidade alcánzase cumprindo os nosos desexos?

"O desexo é por natureza dor."

Na sociedade contemporánea, o mercado erixiuse como o gran xestor da felicidade, vendendo a idea de que a plenitude reside na satisfacción inmediata dos nosos desexos. Porén, este modelo desemboca no que denominamos o paradoxo do consumismo: canto máis posuímos, máis baleiros nos sentimos.

Para comprender esta insatisfacción crónica, debemos remitirnos á visión de Schopenhauer, quen afirmaba que o desexo é, por natureza, dor. Segundo o autor, a vida oscila como un péndulo entre a necesidade e o aburrimento; unha vez que acadamos o obxecto desexado, a saciedade elimina o seu encanto e aparece a monotonía ou o baleiro. Esta dinámica é a que alimenta... Continuar leyendo "Reflexións Filosóficas sobre a Sociedade Contemporánea e a Condición Humana" »

La prosa de finales del siglo XX y comienzos del XXI

En esta nueva etapa, debemos destacar una mayor diversificación de estilos, temas y registros lingüísticos: guerra civil y posguerra, novela histórica, experimental, realista, humorística, intimista, ciencia ficción... Y la novela negra, que será la que mayor éxito alcance. Las novelas de Domingo Villar Ollos de auga, A praia dos afogados, O último barco son éxitos actuales tanto en gallego como en su traducción al castellano. Lo mismo sucede con Pedro Feijoo: Os fillos do mar, Memoria da choiva, Os fillos do lume. Además de otros autores ya estudiados y que siguen publicando, podemos señalar:

• Carlos Casares

  Comenzó con la *Nova Narrativa Galega*, pero sus mejores novelas son

Negra sombra: cando penso que te fuches...

Estrutura interna

Nas tres primeiras estrofas vai mostrando a presenza constante da sombra: na intimidade (1ª) e no mundo, na natureza (2ª e 3ª), mentres que a última é como un resumo das anteriores, recolle o significado do poema, creando unha estrutura case circular ao finalizar cun verso moi semellante ao segundo, aínda que cunha nova achega intensificadora: o adverbio SEMPRE, que ademais é unha antítese do NUNCA que aparece pechando o verso anterior; dous versos finais que podemos considerar como o clímax (penúltimo) e o anticlímax (último): a resignada aceptación do seu destino.

Estrutura externa

Todo isto aparece en catro estrofas de versos octosílabos con rima asonante nos pares; rima... Continuar leyendo "Interpretación de Negra Sombra e Esquema de Comentario Crítico" »

Moviments Literaris Clàssics: Romanticisme i Neoclassicisme

Romanticisme

• Personatges: Herois.
• Temps i Espai: Fugida de l’Edat Contemporània; predilecció per l’Edat Mitjana.
• To: Melancòlic (expressió de sentiments).
• Temes: Natura, amor, patriotisme, etc.
• Finalitat de l’Art: Explorar els misteris de la natura i del món.
• Gènere Predilecte: Poesia.
• Ideologia: Afany de llibertat.

Neoclassicisme

• Punt de Vista: Grècia i Roma.
• Temps i Espai: Predilecció per Grècia i Roma.
• To: Contenció dels sentiments.
• Temes: Històrics i mitològics.
• Finalitat de l’Art: Millorar la societat i l’educació il·lustrada.
• Gènere Predilecte: Teatre i faula.
• Ideologia: Les idees il·lustrades.

Realisme i Naturalisme

• Punt de Vista: Sempre extern i objectiu.
• Personatges:

Quim Monzó: Biografia i Estil Literari

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el premi “Prudenci Bertrana” de narrativa.

Influències i Procés Creatiu

Les seves influències literàries són diverses:

• Franceses (Queneau)
• Nord-americanes (Barthelme)
• Sud-americanes (Cortázar)
• Catalanes (Calders)

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica. Així, ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúcides que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Obra de Monzó: Novel·la i Contes

Conrea la novel·la, destacant La magnitud de la tragèdia, on barreja els... Continuar leyendo "Quim Monzó i Mercè Rodoreda: Narrativa Catalana Postguerra" »