Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

L'escriptura de l'obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster se situa en un context històric i cultural de gran transformació. Publicada l'any 1964, aquesta època va marcar l'inici d'una progressiva obertura internacional del règim franquista. Aquesta obertura va culminar amb l'extinció de la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, mesures que havien estat vigents des del final de la Guerra Civil.

Aquest període de canvi va generar una crisi moral i creativa que va impulsar els escriptors a explicitar el seu compromís amb una visió progressista i crítica de la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic, el corrent existencialista va influir... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a Ociosos - Context Històric i Assaig Català" »

Escola Mallorquina: Conceptes Clau

1. Horacianes: (1906) Obra poètica de Costa que consta d’un homenatge a Horaci, s’aproxima als versos grecollatins i destaca per la perfecció formal, l’exaltació dels clàssics i el mediterranisme.
2. Tradicions i fantasies: (1903) Obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera.
3. Cap al tard: (1909) És un dels dos llibres poètics publicats de’n Maspons. El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere. Les composicions més importants són La Balanguera i Desolació.
4. La Balanguera: És la primera poesia de Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca. “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular

Tipologia Textual

1. Text Narratiu

Contar fets que han succeït en un temps i un espai determinats.

Estructura Prototípica

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predominen els verbs predicatius i que expressen acció.
• Temps: Segueix un desenvolupament temporal; se sol fer ús del passat, de connectors temporals i d’expressions que indiquen temps.
• Narrador: La figura que conta els fets.
  • Intern (en 1a persona):
    • Protagonista
    • Testimoni
  • Extern (en 3a persona):
    • Omniscient
    • Observador
• Personatges
• Espai

Finalitat

Estètica, informar, entretenir, argumentar...

Gèneres

• Novel·la
• Conte
• Pel·lícula
• Acudits
• Notícia
• Còmic

2. Text Descriptiu

Dir com és una persona, animal o cosa.

Característiques

• Verbs d’estat (es frena l’acció).
• Adjectivació abundant.
• Coordinació,

Primers Textos Escits en Català

Els primers documents en català s'inscriuen principalment en dos àmbits: el jurídic i el religiós.

Documents Jurídics i Religiosos Clau

• Liber Iudiciorum: Traducció al català de les lleis visigòtiques.
• Segle XII: Homilies d'Organyà: Un sermonari (conjunt de sermons) redactat per capellans, molts d'ells de la catedral de Solsona, amb l'objectiu que la gent els entengués.
• Segle XIII: Destaquen obres com els Usatges de Barcelona, les Commemoracions de Pere Albert, els Furs de València i el Llibre de les Costums de Tortosa.

Ramon Llull: Forjador de la Llengua Catalana

Ramon Llull va contribuir significativament a impulsar la llengua catalana en l'àmbit de la literatura.

El seu model esdevindria un referent lingüístic,... Continuar leyendo "Història de la Llengua Catalana: Orígens, Llull i Pompeu Fabra" »

Veu Narrativa

En "La Plaça del Diamant", la narradora és Natàlia, amb un punt de vista intern fix (narrat en 1a persona). La història es presenta com un monòleg autobiogràfic, amb un enfocament en la seua pròpia vida com a Colometa. La narrativa és introspectiva (es centra en el estats d'ànim), amb un ordre cronològic i un desig d'autojustificació de la narradora. S'utilitza el monòleg interior per mostrar els pensaments del personatge i complicitat amb el lector. La veu narrativa és col·loquial, amb frases curtes i l'ús freqüent d'expressions fetes. Hi ha una combinació d'estil directe i indirecte per a la conversa dels personatges. L'autora busca un llenguatge àgil, còmic i metafòric quan parla de les visions i sensacions... Continuar leyendo "La Plaça del Diamant: Anàlisi i Context" »

La poesia del segle XX

Tendències: En acabar la II Guerra Mundial, la poesia inaugura nous camins. La gran experimentació de les avantguardes no desapareix de sobte, va atenuant-se a mesura que s'obren altres dos camins d'expressió:

• Postsimbolisme: es busca una poesia pura que fa servir símbols per expressar sentiments i emocions. És el model poètic que ocupa les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Destaquen Salvador Espriu o Carles Riba.
• Poesia social: entre els anys cinquanta i seixanta, pren força una nova manera d'entendre la poesia. Una poesia social, que parla de la realitat i del món de cada dia. Els temes i la manera d'expressar-se pretén ser entenedora per arribar al màxim de persones. És el model que van seguir Vicent

Noucentisme, Escola Mallorquina i Avantguardes

NOUCENTISME: Inici del moviment el 1906, any en què se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i es publica La nacionalitat catalana i més llibres amb un model de classicisme clau en les noves propostes estètiques del noucentisme. Aquest es va extingir el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques

Les paraules noucentista i noucentisme, introduïdes per Eugeni d'Ors, fan referència al segle nou-cents (segle que acaba de començar i és sinònim de modernitat). Eugeni d'Ors es dedicà a la ideologia i va definir unes paraules com a base ideològica del Noucentisme:

1. Classicisme mediterrani (els noucentistes rebutgen les teories romàntiques.

Tipologia Textual

Textos Descriptius

Descriuen com és una cosa.

Coherència:

• Informació jerarquitzada (de més general a més particular o concret).

Cohesió:

• Adjectivació, frases atributives i temps duratiu.
• Juxtaposició i coordinació.
• Adverbis de lloc i manera.
• Connectors naturals.

Textos Narratius

Narren (Què fa? Què passa?)

Coherència:

• Desenvolupament temporal.
• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió:

• Connectors temporals i causals.
• Verbs amb valor perfectiu.

Textos Explicatius o Expositius

Expliquen (per què?)

Coherència:

• Recursos per a explicar (resums, exemples, recursos gràfics, ...).
• Estructura: qüestionament (Per què?), resolució (Perquè), conclusió (Per tant).

Cohesió:

• Connectors lògics.
• Recursos d'objectivitat (adjectius no

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera fins al 1931, quan es proclamà la Segona República. L’ambient polític i social a Espanya es va enrarir per una depressió general que va afectar l’estabilitat social de la República. El 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. Al País Valencià i les Illes hi ha intents de projecte d’Estatut. El 1933 es publiquen les Normes de Castelló que duen a la normativització de la llengua comuna amb l’aportació dels diferents dialectes geogràfics. El període republicà finalitza amb la revolta militar del 1936, l’esclat de la Guerra Civil, la qual acabà amb la victòria de les tropes rebels del general... Continuar leyendo "Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Un Viatge a la Creativitat" »