Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Tipologia Textual

Textos Descriptius

Descriuen com és una cosa.

Coherència:

• Informació jerarquitzada (de més general a més particular o concret).

Cohesió:

• Adjectivació, frases atributives i temps duratiu.
• Juxtaposició i coordinació.
• Adverbis de lloc i manera.
• Connectors naturals.

Textos Narratius

Narren (Què fa? Què passa?)

Coherència:

• Desenvolupament temporal.
• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió:

• Connectors temporals i causals.
• Verbs amb valor perfectiu.

Textos Explicatius o Expositius

Expliquen (per què?)

Coherència:

• Recursos per a explicar (resums, exemples, recursos gràfics, ...).
• Estructura: qüestionament (Per què?), resolució (Perquè), conclusió (Per tant).

Cohesió:

• Connectors lògics.
• Recursos d'objectivitat (adjectius no

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera fins al 1931, quan es proclamà la Segona República. L’ambient polític i social a Espanya es va enrarir per una depressió general que va afectar l’estabilitat social de la República. El 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. Al País Valencià i les Illes hi ha intents de projecte d’Estatut. El 1933 es publiquen les Normes de Castelló que duen a la normativització de la llengua comuna amb l’aportació dels diferents dialectes geogràfics. El període republicà finalitza amb la revolta militar del 1936, l’esclat de la Guerra Civil, la qual acabà amb la victòria de les tropes rebels del general... Continuar leyendo "Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Un Viatge a la Creativitat" »

Os autores senlleiros: Anxel Fole: Á lus do candil, Terra brava. Álvaro Cunqueiro: Merlin e familia, As crónicas do Sochantre. Eduardo Blanco Amor: A esmorga (1959), Xente ao lonxe (1962). Neira Vilas: Memorias dun neno labrego, Xente no rodicio. A Nova Narrativa Galega: Gonzalo Rodríguez Mourullo: Nasce unha árbore (1954), Memorias de Tains (1956). Camilo González Suárez-Llanos: Lonxe de nós e dentro, Como calquera outro día. Méndez Ferrin: Percival e outras historias, O crepúsculo e as formigas. María Xosé Queizán: A orella no buraco. Xoana Torres: Adios, María. Xohán Casal: O camiño de abaixo. Carlos Casares: Vento ferido, Cambio en tres. Xeración dos 80: Rompente: Sillabario da turbina e A dama que fala. Alberto Avendaño,

ESCOLA MALLORQUINA

L’Escola Mallorquina és un conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del s.XX (1850 - 1950).

És el primer fenomen literari mallorquí, amb unes característiques pròpies que es mantenen pràcticament sense cap modificació durant tots aquests anys. Aquesta és una escola estètica que empra sobretot el gènere poètic, i es limita als poetes mallorquins de dues generacions: la de 1906 i la de 1917. Són, per tant, dues generacions d'escriptors que produeixen la seva obra durant la primera meitat del Segle XX -coincidint cronològicament amb el Noucentisme- i segueixen com a norma les directrius marcades per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover”. 

Les característiques principals eren: una poesia interessada... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i les Avantguardes: Literatura del s. XX" »

Trets generals del Modernisme

El Modernisme és el moviment que es produeix a Catalunya aproximadament entre els anys 1892 i 1911. Tal com el mateix nom indica, es proposa modernitzar la societat catalana per mitjà de l’acció cultural dels intel·lectuals i artistes. El seu objectiu principal és transformar la cultura catalana, de regional i endarrerida a nacional i moderna. Aquest propòsit exigia dues coses:

• Trencament amb la cultura oficial espanyola i la Renaixença: Els modernistes consideren que les bases d'una cultura moderna no es poden construir sobre criteris regionalistes centrats en el passat.
• Obertura a Europa: Incorporen els corrents de pensament, artístics i literaris europeus que reaccionen contra el materialisme de la societat

El periodisme

1.1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses

Els mitjans de comunicació de masses converteixen els fets que seleccionen en esdeveniments que generen gran quantitat d'informació i que, en alguns casos, provoquen debat en l'opinió pública.

El procés de comunicació és unidireccional: l'emissor i el receptor no intercanvien les seves funcions. El receptor és anònim i massificat: li és difícil, en alguns casos, verificar la informació, tot i que és possible contrastar les dades comparant fonts diverses. El registre que utilitzen és l'estàndard, perquè garanteix un grau de formalitat mitjà i és el registre que els parlants d'aquella llengua entenen.

La premsa escrita

La premsa escrita va ser el primer mitjà

~~T.7~~
La narració=És un texto en què es conta una successió de fets.
Argument=És el conjunt d esdeveniments que es conta en una narració.
El  conte=És una narració breu, de fets imaginaria, protagonitzada per un nombre reduït de personatjes i un argument poco desenvolupat.
Enunciat=Ésun conjunt de paraules que transmet un missatge complet.
Oració=És un conjunt que com a mínimo porta un verb.
ELEMENTS DE LA NARRACIÓ:
1-Narrador→És la veu que conta la història.    

 +Primera persona→ La historia la conta un    personatje principal→protagonista= Subjuntiva
                →Testimoni= Subjuntiva.
+Tercera persona→La història no está contada per cap personatge.→Omniscient.
                   ... Continuar leyendo "Guia completa sobre la narració i la gramàtica catalana" »

John Davison Rockefeller: El Arquitecto del Imperio Petrolero

John Davison Rockefeller (Richford, Nueva York, 8 de julio de 1839 - Ormond Beach, Florida, 23 de mayo de 1937) fue un empresario e inversor industrial estadounidense que trabajó en la industria petrolera, llegando al punto de monopolizarla. Formó parte del grupo de empresarios conocido como «barones ladrones» de la Edad Dorada de la industria en los Estados Unidos, cuyo éxito le llevó a ser el hombre más rico de su época.

El ascenso de la Standard Oil

Fue el fundador y presidente de la Standard Oil, una gigantesca compañía que llegó a controlar la extracción, refinado, transporte y distribución de más del 90 % del petróleo de Estados Unidos y sostuvo monopolios enteros... Continuar leyendo "John D. Rockefeller: El Legado del Magnate que Transformó la Industria Petrolera" »

El Noucentisme (1906-1923)

Podem començar dient que aquest moviment trenca amb el modernisme, però no pas en tot. És important comprendre que no trenca amb la tasca de normalització cultural que havia iniciat el modernisme a través de les institucions polítiques.

L'inici del moviment (1906)

L'any 1906 es produeixen una sèrie de fets que assenyalen l'inici del moviment:

• Eugeni d'Ors comença a publicar el Glossari a "La Veu de Catalunya", columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
• Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de la concepció poètica del Noucentisme.
• Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica.

Des del govern es dona un impuls... Continuar leyendo "El Noucentisme (1906-1923): Història, Ideals i Cultura" »