Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Absurd i la Ironia en l'Obra de Pere Calders" »

Tirant lo Blanc

Autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell, nascut a València, era un cavaller que coneixia bé el món del qual parlava i intercanviava correspondència amb altres cavallers. Pertanyia a una família rica, però que va caure en la ruïna. Aquesta situació el va portar a viatjar pel món i a practicar el bandolisme.

L'èxit de Tirant lo Blanc va ser immediat. Va ser, en part, gràcies a la referència que en fa el Quixot, on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la seva versemblança.

Es qualifica com una novel·la moderna, total, cavalleresca, riallera, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu principal era transmetre informació i coneixements.

Argument i Temàtica

L'acció se situa a mitjans del segle XV. L'... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc: Argument, Temàtica i Estil" »

Identificació de la Tipologia Textual

Aquesta secció tracta d'identificar i justificar, amb exemples, el tipus de text. Cal tenir en compte que hi ha moltes maneres d’organitzar un text, i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar a la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:

• Textos Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: diccionaris, conferències.
• Textos Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: articles d’opinió, columnes periodístiques, ressenyes crítiques, assajos.
• Textos Narratius
  • Literaris: introducció, nus i desenllaç. Exemples: contes, novel·les, rondalles.
  • Periodístics: piràmide

El teatre és una forma d'expressió literària, en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un element nou que és la representació. Per tant, haurem de tenir en compte tres nous components: escenari, intèrprets i públic, els quals condicionen del tot el text teatral.
El text dramàtic conté dos tipus d'informació: la part representable que està escrita en forma de diàleg i, a vegades, en forma de monòleg. La resta del text està constituïda per les acotacions, que són les indicacions que fa l'autor per dur a terme la representació.
L'estructura de l'obra teatral es divideix en actes. Dins de cada acte hi pot haver diverses escenes on van variant els personatges.
Les obres dramàtiques normalment... Continuar leyendo "Introducció al Teatre i la Narrativa: Gèneres i Estructures" »

Enric Valor i Vives: La Seua Aportació Lingüística Clau

Enric Valor ha influït significativament en la llengua de la resta dels catalanoparlants. Ell és qui ha desenvolupat, a través dels seus textos gramaticals i de la seua obra literària, el policentrisme convergent, recomanat per Pompeu Fabra, que busca potenciar les solucions valencianes més coincidents amb les formes literàries del Principat. Aquest enfocament combina la fidelitat al llenguatge parlat amb l'aproximació a la resta de la comunitat lingüística.

En la seua obra, Valor aconsegueix un equilibri perfecte entre l'adhesió disciplinada a la normativa unitària i la defensa de les peculiaritats de la modalitat valenciana. Aquestes peculiaritats són ben legítimes, ja... Continuar leyendo "Enric Valor: Aportació Lingüística i el Policentrisme Convergent" »

Mercè Rodoreda suposa el descobriment d’una vida molt particular, que evoluciona i madura a l’igual que la seva obra i els seus personatges.

Evolució i Context Literari dels Anys 30

Cap als anys trenta, diversos escriptors es llancen a la recuperació de la novel·la. Queda normalitzada la seva producció amb noves publicacions i la creació de premis literaris, i renovat el seu perfil amb l’adopció de les característiques de la novel·la psicològica. Mercè Rodoreda serà l’autora més sòlida i de més transcendència internacional.

Anàlisi de les Obres Clau

Entre les seves obres trobem:

• Aloma: Adolescència i Desengany

  A Aloma, es veu el simbolisme de l’adolescència, felicitat i il·lusions, front a la maduresa, frustració i

Moviments Artístics i Literaris de l'Edat Moderna

Grans Corrents

Els grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna són: el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.

Característiques dels Moviments

• El Renaixement pretenia recuperar els ideals de la cultura grecollatina.
• El Barroc es caracteritza per l'artifici i l'ornamentació.
• La Il·lustració valora els costums sota la llum de la raó.
• El Neoclassicisme torna a recuperar els models clàssics.

Escriptors Catalans Destacats

Escriptors catalans més destacats a l'Edat Moderna són:

• Pere Serafí
• Francesc Vicent Garcia
• Cristòfor Despuig
• Joan Ramis

La Literatura Popular

La literatura popular va tenir gran vitalitat durant l'Edat Moderna:

• El Cançoner popular recull cançons

Miquel Martí i Pol: Vida i Obra

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter l’any 1929 i va morir a Vic l’any 2003. Va ser un poeta de formació autodidàctica i treballador en una fàbrica tèxtil des de molt jove. El 1970, la seva vida va fer un tomb a causa d’una malaltia incurable que el va deixar impossibilitat: va patir esclerosi múltiple. Els anys 1970-1977 van ser difícils, i el 1973 va quedar invàlid.

Temes recurrents en la seva obra:

• El lligam al poble nadiu (Roda de Ter, Osona), on va viure sempre.
• La seva condició obrera, ja que va treballar des dels 14 anys fins als 43.
• Les conseqüències de l'esclerosi múltiple, malaltia que va contraure i que des d’aleshores el va impedir moure’s i parlar normalment.
• El compromís

Conceptes Clau en la Narrativa

Realisme

• L'acció transcorre en un espai geogràfic concret.
• Presència de la realitat quotidiana.

Psicologisme

• Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seva repercussió en els personatges.

Simbolisme

• Apareixen motius amb valor simbòlic.

Lirisme

• La lírica ve donada per la tècnica narrativa emprada.

La Narrativa de Quim Monzó

És autor d'uns quants llibres de contes, alguns excepcionals. La millor referència de la seva narrativa és Vuitanta-sis llibres (1999). Quim Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual i es troba dins de la tendència al·legòrica.

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes... Continuar leyendo "Anàlisi Literària i Història de la Literatura Catalana" »

Humanisme: Origen i Característiques Clau

El Humanisme fou un moviment de resposta a la crisi del pensament medieval, que s'inicià aproximadament el 1350 a la Toscana. Era un corrent restringit a un grup d'escriptors interessats a recuperar el món clàssic grecollatí. Triomfà al segle XVI, i el seu impulsor fou Francesco Petrarca. Els humanistes promogueren nous objectius i direccions desconegudes.

• Del teocentrisme a l'antropocentrisme: Les guies i els models són els antics clàssics grecollatins. En l'àmbit cultural, l'home és la mesura de totes les coses.
• Nova actitud: Sorgeix una nova manera de veure el món, una nova manera de viure i una nova manera d'entendre la vida.

L'Humanisme a la Literatura Catalana

Es caracteritzà per les traduccions... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: De l'Humanisme al Tirant lo Blanc" »