Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Textos Descriptius

• Funció: Presenten les qualitats d'una persona, animal o cosa.
• Característiques: Són variables i no fixos.
• Recursos:
  • Ús d'adjectivació.
  • Recursos literaris amb llenguatge figurat.
  • Verbs copulatius.
• Tipus: Poden ser científics (objectius) o literaris (subjectius).

Textos Expositius

• Funció: Ofereixen informació objectiva sobre un tema determinat.
• Estructura:
  • Introducció.
  • Desenvolupament.
  • Conclusió.
• Estil i Recursos:
  • Vocabulari i estil precís i clar.
  • Verbs en 3a persona i mode indicatiu.
  • Ús de recursos gràfics.

Textos Instructius

• Funció: Ensenyen com realitzar un procés que obliga a actuar d'una manera determinada per arribar correctament a un fi.
• Estructura:
  • Presentació.
  • Procediment.
• Estil i Recursos:
  • Sintaxi simple.
  • Lèxic concret i

La Dièresi (¨): Regles d'Ús

Quan s'utilitza la dièresi

• En paraules planes acabades en vocal + I/U (ex: veïna).
• En diftongs creixents (qü/gü): qüestió, pingüí.
• En paraules acabades en -eïtat o V + -ïble (ex: continuïtat, reduïble).
• En desinències verbals (uï, uïs, uïm, uïu, uïn/i).
• Quan la i o la u és tònica i no forma diftong amb la vocal anterior (ex: coïa).

Quan NO s'utilitza la dièresi

• En infinitius (conduir), gerundis (conduint), condicionals (conduiria) i futurs (conduiré).
• Després dels prefixos co-, contra-, anti- o re- seguits de vocal.
• En paraules acabades en -isma o -ista. (Excepció: proïsme i lluïsme).
• En paraules acabades en -um o -us.

Factors en la Formació d'una Llengua

La formació i evolució d'una llengua depèn... Continuar leyendo "Normativa i Sociolingüística Catalana: Dièresi, Formació i Dialectes" »

Celso Emilio Ferreiro: Vida, Obra e Rexistros Poéticos

Celso Emilio Ferreiro é unha figura central da literatura galega. A súa obra destaca pola súa sinxeleza expresiva e o seu profundo compromiso social.

Obras Representativas de Celso Emilio Ferreiro

Entre os títulos máis representativos atópanse:

• O soño sulgado
• Longa noite de pedra
• Viaxe ao país dos ananos
• Cantigas de escarnio e maldicir
• Antipoemas
• Onde o mundo se chama Celanova

Os Tres Rexistros Poéticos de Celso Emilio

A súa poesía está dominada por tres rexistros básicos: o cívico, o intimista e o satírico, os cales se manifestan entretecidos nas súas obras.

Rexistro Cívico (Compromiso Social)

Como poeta cívico, Celso Emilio conecta a súa traxectoria coa tradición de Curros Enríquez... Continuar leyendo "Celso Emilio Ferreiro e a Promoción de Enlace: Rexistros, Estilo e Autores Clave da Poesía Galega" »

Contexto Histórico e Literario Medieval

Situación Lingüística no Século XII

O latín segue sendo a lingua literaria por excelencia en todo occidente. En Al-Andalus florece unha importante escola poética en lingua árabe e o hebreo mantén certo cultivo literario nos numerosos núcleos xudeus espallados pola Europa meridional. As linguas romances viven nun estado de linguas ágrafas, relegadas polo inmenso prestixio cultural do latín.

Os Cantares Épicos

Definición

Son obras que narran as fazañas de heroes lendarios, situados na orixe de pobos ou dinastías reais europeas.

Época en que florecen

Florecen desde o século VIII no mundo cultural xermánico e acrecéntase co afianzamento da sociedade feudal militar e fortemente xerarquizada.

Sinala

Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

Al segle XII, a Catalunya, apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica: la poesia trobadoresca.

El Provençal: La Llengua de la Poesia Trobadoresca

Aquesta poesia no va ser conreada en català, sinó en llengua provençal o occitana fins al segle XV. Les causes que el provençal fos adoptat en els territoris catalans van ser:

• El gran èxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l'Europa occidental.
• La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els regnes catalans.
• La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús de l'occità per part dels trobadors catalans.

Una Poesia Feudal i els seus

El Text Retòric

És aquell en què la forma adquireix una rellevància especial perquè l'autor pretén donar-li una funció estètica (bellesa literària).

Gèneres Retòrics

• Prosa i prosa poètica.

La Poesia

Original i creativa amb l'objectiu d'estimular la sensibilitat.

Recursos Poètics

• Figures de caràcter semàntic, sintàctic, fonètic i recursos mètrics.

L'Oratòria

Parlar en públic, discursos, prosòdia.

La Retòrica Popular

• Refrany
• Endevinalles
• Enginy

L'Explicació o Exposició (Text Explicatiu)

Explicar és exposar de manera clara aquells continguts que tenen una base científica o tècnica (per comprendre, didàctic, objectiva).

Gèneres Explicatius

• Articles
• Conferències

Estructura Explicativa

• Introducció
• Desenvolupament (coneixements)
• Conclusió

Tipus

O Teatro Galego entre 1950 e 1976

O Teatro en Galicia entre 1950 e 1965

Na década dos cincuenta aparece en Galicia un teatro que desexa transcender a propia realidade física e social dos autores, para presentar conflitos, situacións e personaxes cunha proxección universal, ofrecendo unha visión escura e conflitiva do mundo e da existencia. Trátase dun teatro máis para ler que para ser representado.

Álvaro Cunqueiro

O seu teatro caracterízase polo clasicismo, inspirándose en Shakespeare. Por exemplo, O incerto señor don Hamlet, príncipe de Dinamarca supón unha reinterpretación do mito clásico a partir dun protagonista condicionado polo destino, cuxa vida xira arredor da vinganza. A obra remata co suicidio do príncipe ao descubrir... Continuar leyendo "Teatro Galego 1950-1976: Autores e Obras" »

As Irmandades da Fala: Defensa da Lingua e Cultura Galega

As Irmandades da Fala tiñan como obxectivo fundamental a reivindicación da lingua e a cultura galega. A primeira delas constituíuse en 1916 na cidade da Coruña por iniciativa dos irmáns Antón e Ramón Vilar Ponte. A eles uníronse, nun primeiro momento, unha serie de intelectuais da época, entre os que podemos citar a Lois Porteiro, Manuel Lugrís, Xoán Vicente Viqueira ou Ramón Cabanillas; e posteriormente Vicente Risco ou Otero Pedrayo. En pouco tempo constituíronse Irmandades por toda Galicia e utilizaban como vehículo para espallar as súas ideas o seu xornal A Nosa Terra. En 1918 celebrouse en Lugo a I Asemblea Nacionalista, cuxo manifesto marca o nacemento do nacionalismo... Continuar leyendo "Irmandades da Fala e a Obra de Cabanillas e Noriega Varela" »

Castelao: Figura Clave de la Cultura Gallega del Siglo XX

Biografía

Castelao (Rianxo, 1886 - Buenos Aires, 1950) es la figura más sobresaliente de la cultura gallega del siglo XX. Nació en una familia marinera y vivió en Argentina entre los 10 y 14 años debido a la emigración de su padre. Estudió el bachillerato y la carrera en Santiago de Compostela. Se trasladó a Madrid para cursar el doctorado, pero luego regresó a Rianxo y abandonó la profesión médica. Aprobó las oposiciones al Instituto Geográfico y Estadístico. Durante estos años, participó en Acción Gallega y entró en contacto con las Irmandades da Fala, iniciando una intensa labor política. En 1920, se hizo cargo de la revista Nós. En 1923, entró a formar parte del... Continuar leyendo "Castelao: Biografía, Obra Literaria, Pensamiento Político y Legado Artístico" »