Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El Liberalismo Político

Gracias a la Revolución Francesa, nace el liberalismo:

1. Igualdad jurídica ante la ley. Sustitución de súbdito y súbdita por ciudadano.
2. Defensa de las libertades individuales reconocidas en las Declaraciones de Derechos y en la Constitución.
3. Laicismo, separación entre Estado e Iglesia.
4. Participación de la ciudadanía, como depositaria de la soberanía nacional, mediante el sufragio (voto) de forma directa o representativa.
5. División de poderes: ejecutivo (gobernar el país de acuerdo a las leyes, poder en manos del gobierno; legislativo (hacer las leyes, aprobar presupuestos y controlar al gobierno: poder en manos de las Cortes o Parlamento elegido por el pueblo); poder judicial (hacer cumplir las leyes y juzgar los

Teatre del Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

TEATRE S. XIX: El romanticisme va trencar amb la Il·lustració i el neoclassicisme, alhora que recollia els interessos d'una nova classe social: la burgesia industrial. Les tendències teatrals van afavorir la renaixença, amb un tipus més culte i un altre de popular.

Teatre Popular i d'Agitació

La renovació i millora de formes populars va arribar al seu punt culminant amb el sainet, retrat humorístic de la societat menestral i de les classes baixes que tenia un gran ressò col·lectiu, malgrat ser una peça marginada pels sectors cultes. Van destacar Josep Robrenyo i Frederic Soler amb "Serafí Pitarra".

El Teatre Culte

Seguia el model romàntic amb melodrames burgesos i drames romàntics, i... Continuar leyendo "Teatre Català del Segle XIX i Modernista: Romanticisme i Naturalisme" »

Joan Francesc Mira: Assajos sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània, tractant-los amb una frescor singular.

Estil i Mètode Assagístic

Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu. Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions.

Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb sorpresa, ironia o curiositat.

Eixos Temàtics Centrals

L’eix de les reflexions... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira: Anàlisi dels Assajos sobre Identitat i Nació" »

Mi La Re Si7

Els estudiosos de la història i la cultura catalanes unifiquen les característiques del Renaixement fins a la Il·lustració, etapa que rebrà el nom de Decadència. Aquest període combina diversos factors negatius: l’afebliment de la personalitat política, una davallada en la qualitat de les obres produïdes, etc. El terme Decadència pretén descriure aquesta etapa de la cultura catalana i va ser creat pels intel·lectuals que van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana: la Renaixença. Per això, la Decadència i la Renaixença són conceptes oposats però també complementaris.

Factors Històrics i Repressió Cultural

Els factors històrics que defineixen aquest període són la castellanització... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII i la Decadència" »

El noucentrisme

És un moviment cultural que va néixer amb el propòsit d'impulsar la modernització i la normalització de la cultura catalana, i es va desenvolupar amb el suport de les institucions polítiques.

• Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari a “La Veu de Catalunya”, columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
• Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner.
• Característiques del Noucentisme.
• Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
• Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans.
• Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
• Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.

Creien en quatre conceptes claus:... Continuar leyendo "Noucentrisme: Moviment cultural català" »

Què és el Bilingüisme?

El bilingüisme és la capacitat d’expressar-se i usar correctament dues llengües o la coexistència de dos o més idiomes vius dins un mateix territori o nació.

Tipus de Bilingüisme

El bilingüisme es pot classificar en diferents tipus segons la seva manifestació:

Bilingüisme Individual

L'individu bilingüe és aquell capaç de fer servir dos idiomes, i aquest bilingüisme comporta un enriquiment personal. Pot ser de diversos tipus:

• Actiu / Passiu:
  • Actiu: L'individu entén i parla les dues llengües.
  • Passiu: L'individu entén les dues llengües, però només en parla una.
• Simètric / Asimètric:
  • Simètric: Les dues llengües es coneixen i s'utilitzen de manera igual.
  • Asimètric: Les dues llengües es coneixen i s'utilitzen

A Revolución Industrial e as súas Consecuencias Globais

Revolución Demográfica e o seu Impacto na Industrialización

De xeito paralelo á Revolución Industrial tamén se produciu un crecemento demográfico. A poboación inglesa triplicouse e aumentaron tamén os recursos agrarios; estes feitos favoreceron a industrialización inglesa.

Este cambio na demografía de mediados do século XVIII é consecuencia de varios feitos: mantense unha alta natalidade, pero descende de xeito notable a mortalidade debido a varios avances relacionados tamén coa industrialización, como a mellora da dieta (novas técnicas, novos medios de transporte, maior cantidade), avances na medicina (vacina da varíola) e mellora das condicións hixiénicas (potabilización... Continuar leyendo "A Transformación Global: Impactos da Revolución Industrial e o Imperialismo" »

Autors Clau de la Literatura Catalana Contemporània

A continuació, es presenta una anàlisi d'alguns dels autors més rellevants de la literatura catalana contemporània, destacant la seva obra i aportacions.

Manuel de Pedrolo: Obra i Temàtica

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una multitud de temes i tècniques. Entre els anys 50 i 60, assumeix un compromís com a intel·lectual per conscienciar els ciutadans. La seva producció literària té trets evidents de l'existencialisme de J.P. Sartre. Les setze peces teatrals que va escriure es centren en la indagació sobre la llibertat humana.

Etapes del