Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Al 1490 s'imprimeix a la ciutat de València la primera edició de Tirant lo Blanc. El seu autor és Joanot Martorell, qui la va presentar com una traducció, recurs molt utilitzat en aquella època. Tirant lo Blanc narra la història d'un cavaller diferent de la idea que sol tenir-se dels cavallers de ficció. El món que reflecteix Martorell al Tirant inclou la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana al segle XV. Tirant és una novel·la cavalleresca que es va salvar del foc en l'episodi de l'expurgació de la biblioteca de El Quijote per la veracitat en els espais geogràfics i en els personatges, cosa que dóna a l'argument més credibilitat.

És una novel·la realista perquè prescindeix d'aspectes inversemblants... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: una novel·la realista, històrica i amorosa" »

Anàlisi de “Els dos campanars” de Jacint Verdaguer

Introducció

Jacint Verdaguer, poeta català romàntic del segle XIX, va publicar “Els dos campanars” durant l'etapa de la Renaixença. Inicialment concebut com a epíleg de “Canigó”, el poeta va decidir excloure'l i publicar-lo més tard, el 1891.

Temàtica i to

El poema vol transmetre la idea que les creacions humanes són efímeres, mentre que les obres de Déu, com el Canigó, són eternes. Amb un to elegíac, Verdaguer dóna veu als campanars dels monestirs de Sant Martí i Sant Miquel de Cuixà. Aquests, símbols d'un passat medieval idealitzat pels escriptors de la Renaixença, expressen la nostàlgia per la cultura catalana i la seva decadència.

Estructura i simbolisme

El poema,... Continuar leyendo "Anàlisi de "Els dos campanars" de Jacint Verdaguer" »

Quim Monzó

Naix a Barcelona al 1952. Pertany a la generació d'escriptors que abandonaren la temàtica de la guerra i comencen a tractar altres temes més propers a la seua època. Aquest escriptors ja van recórrer món, per la qual cosa a les seues publicacions podem apreciar tendències literàries europees i mundials (per exemple, la influència del 'realisme brut' en el cas de Quim Monzó). Respecte a la seua obra podem dir que és un autor polifacètic, ja que el trobem tant a l'àmbit literari com en tota mena de mitjans de comunicació (programes de televisió i ràdio, al cine fent guions, etc). Però és la seua narrativa, el gènere on assoleix un major reconeixement, tant en les novel.les (Guadalajara) com en els contes (l'Illa... Continuar leyendo "Quim Monzó i Mercè Rodoreda: dos autors destacats de la literatura catalana" »

Autores e Obras

POESÍA

Luís Seoane, voz de niño para Galicia, en 1936, tras meses en la clandestinidad, pudo salir del país. Regresó en 1963. Polifacético, en Buenos Aires tuvo una actividad variada e intensa: fundó revistas, hizo radio, ilustró libros, etc. Podemos caracterizar su poesía con los siguientes rasgos:

• Estilo realista, a veces casi periodístico.
• Poesía sobria, discursiva, pero llena de fuerza y pasión comunicativa.
• Dominio del verso largo, casi prosaico, seminarrativo.
• Temática preferentemente social, con predominio del tema de la emigración tratada desde la perspectiva de los propios emigrantes.
• Escasez de poemas personales, en los que hable el propio yo de Seoane. Fardel de exiliado es uno de sus títulos.

Otros poetas... Continuar leyendo "Literatura Gallega en el Exilio: Autores y Obras Destacadas" »

L'humor de Calders

Si hi ha una constant en tots els contes de Pere Calders, és l'humor. Es tracta d'un humor lleuger i subtil, i el que fa Calders no es basa mai en la grolleria ni en l'escarni dels protagonistes. No neix de l'acudit ni provoca la rialla; no és optimista, sinó pessimista. Tampoc es riu de defectes físics i no fa referències sexuals ni escatològiques. Quan en el conte hi ha alguna burla, es deu més a la vanitat de narrador o personatge que no pas per algun defecte que tingui. Hi ha contes en els que l'humor és negre.

El talent lingüístic

En primer lloc, el seu humor es deu a un talent lingüístic, ja que l'humor ve determinat a través de paraules, jocs lingüístics, girs, construccions; i també pot venir determinat... Continuar leyendo "L'humor de Calders: una visió irònica i pessimista" »

XVI. mendea: Euskal Literaturaren Sorrera

Erlijio aldaketak (idazle apaizak nagusi). Bi idazle garrantzitsu:

• Bernard Etxepare: Euskarazko lehen liburuaren egilea, Linguæ Vasconum Primitiæ (errealismoa, bertsolaritza). Nafarroa Beherakoa. Helburua: euskal letrak mundura zabaltzea. 15 olerki, lau gairekin: erlijioa, maitasuna, presondegiko bizipenak eta euskara.
• Joannes Leizarraga: Euskal prosaren sortzailea. Erlijio gaia. Testamendu Berria euskaratzeko agindua jaso zuen. Euskarazko lehen itzulpenen bidez, hizkuntza eredu bat finkatu zuen. Obrak: Jesus Christ Gure Jaunaren Testamendu Berria, Kalendrera eta Abc.

XVII. mendea: Sarako Eskola

Sarako Eskola (Lapurdi, lapurtera klasikoa): Erlijio zereginak eta irakaspenak transmititzea zuten helburu.... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia: XVI. mendetik XX. mendera" »

Art Europeu de l'inici del s.XX

Cubisme

Futurisme

Surrealisme

Evolució de les avantguardes a Catalunya

El Fin del Franquismo y el Inicio del Cambio

La transición es el período en el que se pone fin al régimen franquista y se inician los cambios hacia la democracia, un proceso que comienza con la muerte de Franco en noviembre de 1975.

El gobierno estaba presidido por Arias Navarro, que se había mantenido fiel a los principios del “Movimiento Nacional”. Comienzan a surgir personalidades partidarias de ciertos cambios, como Manuel Fraga.

Esta división también tuvo su reflejo en la sociedad española. Hay grupos partidarios del inmovilismo, pero cada vez son más los que piden la democracia.

Actuaciones Políticas de la Oposición

Paralelamente se producen actuaciones políticas por parte de la oposición al franquismo. La Junta Democrática... Continuar leyendo "La Transición Española: De la Dictadura a la Democracia" »

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES

Què són?

Les quatre grans cròniques són textos històrics redactats en prosa entre finals del segle XIII i el segle XIV (època d’expansió territorial cap a Mallorca, València i punts de la Mediterrània), que expliquen els fets que van passar en els regnats de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des de Ramon Berenguer IV fins a Pere III El Cerimoniós.

Aquestes cròniques ens permeten saber el desenvolupament polític, social i econòmic d'aquests segles, molt importants en la història de la Corona Catalanoaragonesa.

Gènere

Són obres a cavall entre la novel·la cavalleresca, la historiografia i la propaganda reial.

Característiques comunes

Patriotisme que es manifesta en l’exaltació... Continuar leyendo "Les quatre grans cròniques catalanes: Gènere, característiques i protagonisme de Pere el Gran" »