Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Anàlisi de Personatges i Tècniques Narratives

Descripció dels Personatges

• Josafat: Caracterització Indirecta

  La seva presentació és indirecta. Josafat és comparat amb els animals per la seva força i la seva forma de parlar i actuar. És impulsiu, violent, té un tic nerviós, és tossut, té mal geni i un mirar tràgic i resignat.

• Fineta: Impulsiva i Apasssionada

  Es presenta d'una manera indirecta. És impulsiva, apassionada, activa, obsessiva i una mica masoquista, luxuriosa. Pertany a la classe baixa.

• Pepona: Contrareietat de Fineta

  La seva presentació és indirecta. És una contrareietat de Fineta: passiva, inactiva, gens impulsiva ni obsessiva, seductora.

• Els Capellans: Burlons i Falsos

  Sempre apareixen burlant-se de Josafat. Tenen una

La Romanització: Implantació de la Cultura Romana

Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'Imperi Romà, que era el llatí. No obstant això, la romanització de Catalunya no va ser uniforme. Hi hagué zones profundament romanitzades, com l'Empordà, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'Olot.

De mica en mica es va produir un canvi lingüístic en aquests territoris. Després d'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí es va acabar imposant. No obstant això, s'observen en el llatí parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llengües indígenes que s'hi parlaven. D'aquesta... Continuar leyendo "Origen i Evolució del Català: De la Romanització a l'Actualitat" »

Text Conversacional

Finalitat: Conversar i interactuar entre dos o més locutors.

Estructura: Basada en la successió de torns de paraula entre els interlocutors.

Adequació i cohesió

• Deixi personal: Pronoms, verbs i possessius en 1a i 2a persona.
• Deixi espacial: Proximitat (ací, aquest, açò), mitjania (eixe) i llunyania (allí, aquell, allò).
• Deixi temporal: Verbs en present, passat o futur; adverbis i locucions temporals (ara, abans, després, enguany, ahir) i demostratius (aquest matí, aquell dia).
• Fórmules discursives: Salutacions i comiats.
• Característiques: Frases breus o inacabades, repeticions, connectors conversacionals per marcar l'inici i el final de la intervenció, lèxic imprecís, onomatopeies, interjeccions i interrogacions.

Estellés (1924-1993)

Estellés (1924-1993) es pot considerar el poeta valencià més important des d'Ausiàs Marc. Es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil. Les seues obres van ser creades després dels anys 60 amb una funció de denúncia social, encara que la major part no fou editada fins als anys 70.

La característica principal de la seua poesia són les referències constants a la realitat, a les seues vivències, que transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal. Els temes principals dels seus poemes són:

• La mort, viscuda i sentida, sense regustos literaris.
• La fam i la misèria de la postguerra.
• La pàtria i la llengua, ja que Estellés es converteix en la veu del seu poble.
• L'amor obsessiu,

Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232 o 1233, poc després de la conquesta catalanoaragonesa de l'illa per part del rei Jaume I (1229). Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar per la Mediterrània buscant el suport dels monarques per la seva causa, que no era altra que la conversió «infidel». La seva arma era la raó, l'Ars ('Art'), un mètode filosòfic basat en el debat que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab; i el 1316 va morir decebut amb més de vuitanta anys en el vaixell que el portava de Tunísia, lloc al que havia acudit per debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s'ha magnificat amb el pas dels segles.... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat del Pensador Mallorquí" »

Tendències de la poesia catalana de postguerra (anys 40-70)

La dictadura de Franco reprimia tot el que no fos una visió única i homogènia d’una Espanya nacional i catòlica, sustentada en un autèntic règim de terror i aniquilació sistemàtica dels vençuts. Molts intel·lectuals i polítics moriren afusellats, altres salvaren la vida amb un exili forçós. Els que es quedaren patien un lògic pessimisme pel que feia a la continuïtat històrica de tots els moviments iniciats des de la Renaixença.

Carles Riba, amb Elegies de Bierville (1942), expressa des de l’exili forçat a França el sentiment idealitzat de tot allò perdut amb la guerra. L’etapa de la postguerra immediata està determinada pel final de la Segona Guerra Mundial.... Continuar leyendo "Poesia Catalana Postguerra i Actual: Tendències i Autors" »

L'obra assagística de Joan F. Mira

L'activitat literària més destacada de l'autor són les obres assagístiques en les quals reflexiona sobre la nostra realitat contemporània. Són reflexions polítiques sobre temes com el nacionalisme, la relació cultura-poder i la importància de les llengües amb la finalitat de crear una «consciència col·lectiva».

Obres destacades

• Crítica de la nació pura (1984): analitza el nacionalisme des d'una perspectiva antropològica i social.
• Sobre la nació dels valencians: planteja els seus pensaments sobre la qüestió nacional del País Valencià.
• Cultures, llengües, nacions i Sobre ídols i tribus: reflexiona sobre la identitat com a base per a la nació i element fonamental de la política moderna.

Totes... Continuar leyendo "Joan F. Mira i Quim Monzó: Anàlisi de la literatura catalana" »

Ramon Llull (1232-1316)

Vida i obra

Ramon Llull, figura clau de la literatura i el pensament català del segle XIII, va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí. Considerat un dels creadors del català literari, va ser pioner en l'ús d'una llengua romànica per a la transmissió de coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de produir obres novel·lístiques. També va escriure en llatí, àrab i occità.

Blanquerna (1283)

Aquesta novel·la, escrita a Montpeller, va exercir una gran influència en la narrativa medieval i posterior. Descriu la vida medieval de forma realista i vibrant, contrastant amb les novel·les de cavalleries de l'època. El protagonista, Blanquerna, busca la perfecció espiritual... Continuar leyendo "Ramon Llull i les Cròniques Catalanes: Història i Literatura Medieval" »

Poesia Trobadoresca

Catalunya i Occitània

Abans del segle IX hi havia nou comtats catalans. Al segle X es van independitzar i el títol de comte es va convertir en hereditari. La batalla de Muret va comportar la destrucció de les corts occitanes. La literatura trobadoresca va ser la manifestació de la societat feudal.

La poesia trobadoresca era estilitzada, hermètica i força convencional. Però el model burgès va plantejar una poesia òptica, escèptica i realista. S'inicia un procés de canvi que finalitza al segle XV.

La Poesia Trobadoresca

Neix a la primera meitat del segle XII. Poesia en llengua vulgar i de temàtica amorosa. Estava relacionada amb la vida de la noblesa.

Trobadors i Juglars

Els poetes que escrivien en provençal eren els... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca a Catalunya i Occitània" »