Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Glosario de Términos Económicos y Empresariales

Otras lenguas extranjeras2,45 KB

A

Economías de Escala

Concepto que expresa las ventajas que para una empresa comporta su localización en un determinado entorno: cuando se produce una concentración geográfica de las industrias, las fábricas se benefician de infraestructuras colectivas y se reparten el coste de estas.

D

Difusión Industrial

Concepto económico del sector secundario que se refiere a los principios de localización industrial; en concreto, al proceso de movilidad de los establecimientos industriales, vinculado al crecimiento de las aglomeraciones urbanas, causa de la profunda transformación de los modelos espaciales de distribución industrial de las etapas anteriores.

E

Energías Renovables

Son aquellas que se obtienen de fuentes naturales virtualmente inagotables,...

Continuar leyendo "Glosario de Términos Económicos y Empresariales" »

A Orixe e Evolución da Lingua Galega: Unha Viaxe Histórica

Otras lenguas extranjeras5,55 KB

A Formación da Lingua Galega: Unha Perspectiva Histórica

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Os pobos que habitaban esas terras experimentaron un proceso de asimilación cultural e substitución lingüística, resultando na adopción do latín en Gallaecia. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, conformando o substrato do galego. O latín, pola súa banda, experimentou cambios fonéticos e gramaticais, sendo nos elementos léxicos onde máis facilmente atopamos a súa pegada. Este proceso de disgregación e adquisición de características diferentes produciuse nos distintos territorios. As linguas de superestrato son...

Continuar leyendo "A Orixe e Evolución da Lingua Galega: Unha Viaxe Histórica" »

La variació diafàsica i l'expansió de la corona d'Aragó

Otras lenguas extranjeras3,54 KB

La variació diafàsica

fa referència als canvis que es produeixen en l'ús de la llengua en funció del context en què es troba el parlant en un moment determinat. S'anomenen registres, depenen de 4 factors:

  • El tema pot tractar-se de manera general o especialitzada
  • El grau de formalitat: el comportament adequat i correcte d'una persona segons la situació en què es troba
  • El canal de comunicació pot ser oral o escrit, preparat o espontani, formal o informal
  • La intenció comunicativa determinarà la manera com interactuen emissor i receptor, es pot expressar de manera objectiva o subjectiva, actitud neutra o persuasiva, suplicant, orgullosa...

Definit(el) Indefinit(un) Personal(en/el) Neutre (el (lo)) Demostratiu(aquest) Possessius(meu) Quantitatius(...

Continuar leyendo "La variació diafàsica i l'expansió de la corona d'Aragó" »

Ausiàs March: Vida i Obra del Poeta Valencià

Otras lenguas extranjeras2,27 KB

Ausiàs March: Vida i Obra

Biografia

Ausiàs March, poeta valencià, va néixer a València al voltant del 1400. Pertanyia a una família noble amb tradició literària: el seu oncle, Jaume March, va organitzar els Jocs Florals del 1393 i el seu pare, Pere March, fou un poeta molt valorat pels seus contemporanis.

Durant la seva joventut, March va portar una vida pròpia d'un cavaller de la noblesa mitjana, representant el seu estament a les Corts i participant en diverses expedicions d'Alfons el Magnànim pel Mediterrani. En aquestes campanyes militars, va coincidir amb altres poetes com Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

A partir del 1425, March es va dedicar principalment a gestionar les seves possessions feudals a la Safor i va exercir com...

Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida i Obra del Poeta Valencià" »

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: dos intel·lectuals valencians

Otras lenguas extranjeras2,73 KB

Joan Fuster, L'autor de Sueca

L'autor de Sueca fou l'intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del S.XX. La seua rellevància rau en què les seues idees nacionals mobilitzaren els valencians tant si l'havien llegit com si no ho havien fet. Els seus assajos van qüestionar amb eficàcia la nostra identitat. Ell no fou un polític tot i que pensava que qualsevol assagista havia de prendre una decisió, cap podia ser-ne objectiu, apolític i neutral. La seua tasca fou desvetllar el poble valencià, mostrar-los els problemes, les insuficiències amb una moral cívica, enèrgica i exigent sense entusiasmes, sense il·lusions, sense violència. L'assaig fou el gènere que l'ha fet famós. El seu estil irritava o seduia. La seua...

Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: dos intel·lectuals valencians" »