Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Ausiàs March: Vida, Poesia i Temes Clau del Segle d'Or Valencià

Otras lenguas extranjeras3,65 KB

El Segle d'Or de la Literatura Catalana a València

La prosperitat de València en el camp de l'agricultura i el comerç es va traduir en l'aparició d'una sèrie d'escriptors de gran nivell literari.

Destaquen poetes com Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Jaume Roig.

Amb ells la lírica s'aparta definitivament de la lírica dels trobadors.

Gràcies a aquests autors i obres en prosa com Tirant lo Blanc, el S.XV està considerat el segle d'or de la literatura catalana.

Ausiàs March: Vida

Va néixer a Gandia el 1397 i va morir l'any 1459 a València.

Pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jaume March, escrivien també bons versos.

Com a noble i cavaller, tenia possessions importants i va participar...

Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida, Poesia i Temes Clau del Segle d'Or Valencià" »

Economía y Sociedad en la Galicia de los Austrias: Agricultura, Pesca y Estructura Social (Siglos XVI-XVII)

Otras lenguas extranjeras3,68 KB

La Estructura Social: Una Sociedad Rentista y el Peso de la Fidalguía

La Galicia de los siglos XVI-XVII, al igual que el resto de territorios de la Monarquía Hispánica, presenta las características básicas del sistema feudal: una sociedad estamental jerarquizada, con escasas oportunidades de ascenso social, desigual ante la ley y liderada por sectores privilegiados rentistas. Estos sectores son la nobleza y el clero, organizados en señoríos territoriales y jurisdiccionales sobre sus feudos, y que viven fundamentalmente del cobro de rentas a los campesinos que trabajaban sus tierras.

En relación con esta realidad, es necesario destacar el papel de los *fidalgos*, una suerte de baja nobleza que aparece durante el crecimiento demográfico...

Continuar leyendo "Economía y Sociedad en la Galicia de los Austrias: Agricultura, Pesca y Estructura Social (Siglos XVI-XVII)" »

A vangarda na poesía galega: movementos e autores clave

Otras lenguas extranjeras3,62 KB

A poesía de vangarda

Os escritores nados arredor do 1900 levaron a cabo a renovación das letras galegas. Os vangardistas incorporaron á nosa literatura os principios estéticos e as novidades características dos principais movementos vangardistas europeos. As vangardas responden a unha reformulación teórica das artes. As diferentes solucións reciben o nome de ismos.

Características comúns da vangarda

  • A reivindicación da materia artística como algo autónomo, sen conexión co mundo real.
  • Percepción simplemente intelectual da realidade e actitude antisentimental, tentando eludir calquera palpitación emocional na obra de arte.
  • Innovación da linguaxe figurada: sintaxe e imaxes fanse irracionais ou absurdas.

Os poetas galegos, dándose a...

Continuar leyendo "A vangarda na poesía galega: movementos e autores clave" »

Cohesió textual i connectors

Otras lenguas extranjeras2,27 KB

Cohesió

És la propietat textual per la qual un text queda lligat sintàcticament i semànticament. Coneixió intraoracionals dins de l’oració, interoracionsls entre les oracions. Els connectors són elements invariables, no tenen cap funció sintàctica, poden combinar-se entre ells, tenen mobilitat, solen ser polifuncionals, i procedeixen de processos de gramaticalització.

Tipus de connectors:

  • Estructuradors de l’informació (en primer lloc, d’una banda, a propòsit)
  • Connectors additius: a més, també, fins i tot, i
  • Consecutius: per tant, en conseqüència, així doncs
  • Contrargumentatius: no obstant això, tanmateix, pel contrari
  • Reformuladors (expliquen): és a dir, o siga, en altres paraules, de totes maneres, en conclusió, millor dit
  • Operadors
...
Continuar leyendo "Cohesió textual i connectors" »

O Valor Imprescindible da Filosofía na Formación Cidadá e a Transformación Social

Otras lenguas extranjeras3,01 KB

A filosofía defende un modelo de formación educativa da cidadanía, dirixido á convivencia pacífica e racional. Afirma que o importante son as capacidades das persoas que van desenvolver a súa vida en democracia, con liberdade e igualdade.

A filosofía é un saber insustituíble que forma cidadáns amantes das institucións democráticas con habilidades na resolución dos problemas sociais.

Funcións Esenciais da Filosofía Formativa e Democrática

Son funcións da filosofía:

  • Alentar o autocoñecemento: A filosofía axuda a que as persoas recoñezan que a fraxilidade, debilidade e mortalidade non son aspectos negativos, xa que ser débil non é vergoña, senón necesitar dos demais.
  • Demostrar os ideais de dominación: O proceder da filosofía
...
Continuar leyendo "O Valor Imprescindible da Filosofía na Formación Cidadá e a Transformación Social" »

Panorama da Narrativa Galega: Figuras Clave e Movementos Literarios

Otras lenguas extranjeras2,59 KB

Álvaro Cunqueiro: Traxectoria Literaria e Obra

Nos primeiros anos 30, Álvaro Cunqueiro comezou o seu labor literario, plasmado en tres importantes libros de poesía: Mar ao norde, Poemas do si e non e Cantiga que se chama Riveira. Posteriormente, comezou a escribir textos narrativos en galego, froito desa actividade son obras como Merlín e familia.

Nos anos sesenta, instalouse en Vigo e traballou no xornal Faro de Vigo, do que chegou a ser director. Nesta etapa, publicou outros tres libros de narracións breves, onde reúne retratos de personaxes reais e imaxinarios. Ademais, desenvolveu un amplo labor como conferenciante e articulista.

Os Mundos Narrativos de Cunqueiro: Realidade e Fantasía

Nas novelas e relatos de Álvaro Cunqueiro atopamos...

Continuar leyendo "Panorama da Narrativa Galega: Figuras Clave e Movementos Literarios" »

Comunicació Oral: Conceptes Clau i Fonètica Catalana

Otras lenguas extranjeras3,71 KB

Relació entre Emissor i Receptor

L’emissor i el receptor es poden intercanviar contínuament; si això passa, els anomenem interlocutors. Tanmateix, també hi ha formes de comunicació oral en què l’emissor és la major part del temps la mateixa persona. Aquest és el cas, per exemple, d’una conferència acadèmica.

Característiques del Llenguatge Oral

El llenguatge oral sol ser espontani, amb una coherència variable, canvis de tema sobtats i repeticions. Ara bé, també hi ha formes d’expressió orals que són formals, en les quals aquestes característiques s’atenuen considerablement.

Recursos Lingüístics en la Comunicació Oral

  • Ús d’onomatopeies i expressions col·loquials.
  • Abundància de l’estil directe.

Recursos No Verbals

La...

Continuar leyendo "Comunicació Oral: Conceptes Clau i Fonètica Catalana" »

Teatre i Assaig Català: Benet, Fuster i Mira

Otras lenguas extranjeras3,49 KB

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet és un autor teatral que ha sabut evolucionar, seguint les tendències de cada període, des dels anys 60 fins avui.

Les primeres obres formen part del realisme històric. A partir dels anys 70, comença a investigar recursos teatrals amb la incorporació d'elements dels gèneres de consum com el cinema. Trobem l'obra Berenàveu a les fosques, on fa una anàlisi crítica de la postguerra.

Inicia una renovació tècnica i formal i comença a centrar-se en la reflexió sobre temes de caràcter més personal, com la incomunicació humana.

Paral·lelament ha publicat obres de teatre infantil i juvenil, així com guions per a sèries televisives.

L'autor té una doble vessant: és...

Continuar leyendo "Teatre i Assaig Català: Benet, Fuster i Mira" »

Segle d'Or Valencià: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Otras lenguas extranjeras2,94 KB

L'estàndard literari del segle XV

Cal destacar el paper de la cancelleria reial en la consolidació de l'estàndard literari. La tasca literària dels escriptors del Segle d'Or va enriquir la llengua, que es va expressar en prosa i en poesia, gènere que es va distanciar de la poesia trobadoresca. Joan Esteve va publicar el diccionari imprès més antic en llengua romànica. Bernat Fenollar va escriure Poble rural, que defensava la llengua de les ciutats i criticava els arcaismes, vulgarismes... Jaume Gassull li va respondre amb una obra que defensava solucions més populars. El nom de la llengua (romanç, pla, vulgar...) va canviar a llengua valenciana i llengua mallorquina per influència de la importància de València i la castellanització...

Continuar leyendo "Segle d'Or Valencià: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc" »

Moral e Ética: Conceptos Fundamentais, Desenvolvemento e Correntes Filosóficas

Otras lenguas extranjeras2,79 KB

Moral e Ética: Conceptos Fundamentais e Desenvolvemento

A moral é o conxunto de principios individuais cos que xulgamos o que está ben e o que está mal. Pola súa banda, a ética é a disciplina da filosofía que reflexiona sobre os principios da moral.

Orixe e Evolución dos Termos

A palabra moral traduce a expresión latina “moralis”, que deriva de “mos” e significaba costume. A palabra ética vén do grego “ethos”, que significaba estancia ou morada. Posteriormente, Aristóteles afinou este sentido e, a partir del, pasou a significar carácter.

É fundamental salientar que non se pode xulgar moralmente ningunha conduta que non sexa levada a cabo con absoluta liberdade.

As Etapas do Desenvolvemento Moral Segundo Kohlberg

Laurence...

Continuar leyendo "Moral e Ética: Conceptos Fundamentais, Desenvolvemento e Correntes Filosóficas" »