Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge

AYUDA MÉDICA: Evolución de las Prácticas Curativas

La ayuda médica ha evolucionado a través de distintas fases, que pueden clasificarse en:

• Espontánea, empírica y mágica: Fenómenos naturales regidos por fuerzas superiores. Estas fuerzas podían ser gobernadas por una persona, como un hechicero.
• Técnico-científica: A este último nivel no se llega hasta la medicina religiosa, alrededor del año 500 a.C.

Medicina Pretécnica: La Animación de la Naturaleza

En la medicina pretécnica, se creía que las cosas de la naturaleza tenían alma.

Medicina Prehistórica

• La trepanación se realizaba solo por dolores, no por accidentes.
• La actividad asistencial corría a cargo de los familiares.
• Había chamanes y hechiceros cuando la enfermedad era producida

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català,... Continuar leyendo "Decadència Literària Catalana: Segles XVI-XVIII" »

Pioneros en Biología y Ciencias Naturales

Aditzak

IZAN: ni naiz, zu zara, hura da, gu gara, zuek zarete, haiek dira. BIZI: ni bizi naiz...

EDUKI: nik dut/ditut, zuk duzu/dituzu, hark du/ditu, guk dugu/ditugu, zuek duzue/dituzue, haiek dute/dituzte.

NAHI IZAN: nahi (nik nahi dut)

BEHAR IZAN: behar dut. BALIO IZAN: balio (hark balio du/ditu)

+K +EK subjektuan

Perpausak

Baiezkoak

Subjektua + Osagarria + Aditza

Ezezkoak

Subjektua + EZ + Aditza + Osagarria

Galderak

Interrogatiboa + Aditza + Subjektua

Galderak

• Zenbat?
• Nor? Nor zuk?
• Zer? (Zer da hau?)
• Nolakoa(k)?
• Non? (Gasteizen)

Adberbioak

Hemen: aqui, Hor: ahi, Han: alli

Determinatzaileak

(Izan edo eduki aditzen arabera) Hau/Hauek, Hori/Horiek, Hura/Haiek

Hiztegia

Oso: muy, Baina: pero, Ere: también

Herri: pueblo, Bide: camino, Mendi: monte, Langile: trabajador,... Continuar leyendo "Euskarazko Oinarrizko Gramatika eta Hiztegia" »

Quim Monzó: Narrativa i Estil

Quim Monzó és un escriptor català de finals del segle XX. Fou, a més, autor de lletres de cançons i guionista de ràdio i televisió, però és conegut per la seva narrativa curta, on no tendeix a l’ornament i la retòrica de la paraula, sinó a la restitució del seu valor original, creant així un llenguatge inimitable. La seva escriptura reflecteix la societat contemporània a través del tractament de les situacions sentimentals d’una manera seca, sense dramatisme, i de la creació d’una espècie de guia de la vida de ciutat, on els personatges desesperançats i avorrits es llancen a la recerca de noves il·lusions, retardant així la bogeria i la desolació.

Monzó utilitza la intertextualitat, la... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Catalana Moderna" »

Enric Prat de la Riba

En càrrecs del govern (1907, president de la Diputació de Barcelona i el 1917, president de la Mancomunitat), va ser clau per a la concreció política dels interessos de classe de la burgesia i dels continguts culturals del Noucentisme. Prat de la Riba i els seus col·laboradors, amb gent de diversa filiació política i social, van dur a terme una sèrie d'accions sense precedents, tant pel que fa al volum com als objectius. Va accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona i va publicar La nacionalitat catalana.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Es va celebrar al Teatre Principal de Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitzà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per diversos... Continuar leyendo "Noucentisme Català: Figures Clau i Obres" »