Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Ejercicios de Gramática: Futuro y Planes

Sección 1: Uso de Modal Verbs

• 1. ______ they have to get a free pass to enter the beach?
• 2. _____ they must try some local specialties?
• 3. _________ they need to make a hotel reservation?
• 4. _________ they don't have to get a visa?
• 5. ____________ they must not carry a lot of cash?

Sección 2: Futuro con "Will" y "Going to"

Parte A

• 1. A: What will you do next week? (do)
  B: Maybe you will stay at home.
• 2. A: When are your friends going to spend their vacation this year? (spend)
  B: They are going to go to Cuba for 2 weeks. They have already bought the tickets.

Parte B: Preguntas sobre planes

• 1. What are you going to do next winter vacation?
  I am going to go to...
• 2. What are you going to do after finishing this test?

Educación Comparada en el Siglo XIX: Un Panorama Internacional

El siglo XIX fue un período crucial para el desarrollo de la educación comparada como disciplina. En un contexto de creciente interés por la instrucción pública y la consolidación de los sistemas educativos nacionales, numerosos viajeros y estudiosos se dedicaron a observar y analizar las prácticas educativas de otros países. Sin embargo, este proceso no estuvo exento de desafíos metodológicos y sesgos.

Primeros Viajeros y sus Limitaciones

En los inicios de la educación comparada, muchos viajes tenían como objetivo principal recoger experiencias de otros países que pudieran ser útiles para la implementación de reformas en el propio. Estos viajes, a menudo impulsados... Continuar leyendo "Educación Comparada en el Siglo XIX: Pioneros y Metodologías" »

Avantguardes a Catalunya (1915–1936)

Les avantguardes a Catalunya: de 1915–1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un dels autors més importants i va experimentar amb models futuristes. De 1925–1936 domina el moviment surrealista, que va tenir dos nuclis: d'una banda, el grup de Sabadell (Joan Oliver), que mostra rebel·lia a través de la sàtira i l'humor; i de l'altra, figures com Salvador Dalí i J. V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924)

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924) va ser un escriptor autodidacte. Va publicar la revista Un Enemic del Poble, on hi havia poemes-manifest en què atacava els valors de la societat burgesa i es posicionava a favor de l'avantguarda. Inicialment practicava la poesia futurista i, més tard, va derivar... Continuar leyendo "Avantguardes a Catalunya: futurisme i surrealisme (1915–1936)" »

Les Varietats Dialectals

Les varietats dialectals o dialectes estan vinculats amb un grup de persones definides i formen part de la seua identitat. Trobem varietats lingüístiques que es manifesten de diverses maneres:

• Varietat geogràfica: Relació entre persones que viuen en llocs pròxims i comparteixen característiques lingüístiques pròpies.
• Varietat històrica: Depèn del temps, amb diferències en la manera de parlar entre generacions joves i majors.
• Varietat social: Característiques lingüístiques pròpies dins de les societats, com ara argots d'estudiants o professionals.

Aquestes varietats es vinculen amb grups de persones i no s'han de confondre amb registres o varietats funcionals. És important distingir entre els llenguatges... Continuar leyendo "Varietats Dialectals, Orígens i Registres Lingüístics: Guia Completa" »

Teatre

Teatre: arriba tard. A l’escena catalana dominava el teatre en castellà. Fins al 1860 no apareix el drama romàntic que va tenir un caràcter històric. Àngel Guimerà, Frederic Soler.

El costumisme

El costumisme: l’article o quadre de costums és una narració breu amb to d’humor, descriu aspectes de la realitat, amb indrets, situacions i personatges típics. Defensa els valors morals i la vida tradicional. Emili Vilanova.

El realisme

El realisme: la novel·la realista fa una descripció de la societat del moment; costa desfer-se dels trets costumistes i romàntics. Narcís Oller.

El naturalisme

El naturalisme: la novel·la naturalista entén la literatura com un estudi científic de la realitat. L’escriptor Émile és l’iniciador... Continuar leyendo "Literatura catalana segle XIX: teatre, realisme i naturalisme" »

Poesia (XVI-XVIII)

Cançoner (Conjunt de Gèneres)

• Goigs: Composicions religioses amb melodia, lloança a Jesús, la Verge o els Sants. Cantades en cerimònies.
• Nadales: Episodis relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes de les festes.
• Cançons de Bandolers: (o lladres de camí ral) bandolerisme a Catalunya. Aventures amb admiració cap a coneguts bandolers.
• Cançons de Pandero: Composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser quan sortien a captar diners.
• Corrandes: Glosses (Illes) i Cobles (País Valencià). Cançons curtes de 4 versos heptasíl·labs.

Romancer (Poemes)

Romanços. Fragments que la gent recordava dels cantars de gesta. Van ser recollides per escrit a finals del s. XIV per Marià Aguiló... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Renaixença i Modernisme" »

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge

JOAQUIM RubíÓ I ORS: UN MANIFEST
aribau seguit per joaquim, però d'una manera més conscient i decidida. El pròleg amb que va encapçalar la primera edició de (lo gaiter del llobregat), considerat com el veritable manifest de la renaixença.    per a Rubió, el passat medieval ja no és un motiu d'enyorança, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
l'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels jocs florals de Barcelona, (va intervenir Rubíó i ors). Els jocs van repre una garntía de contiunuïtat i de projecció social.   la dècada del 1950: imp, es va produir un augment dels autors que utilitzen el cata:... Continuar leyendo "Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat." »

AYUDA MÉDICA: Evolución de las Prácticas Curativas

La ayuda médica ha evolucionado a través de distintas fases, que pueden clasificarse en:

• Espontánea, empírica y mágica: Fenómenos naturales regidos por fuerzas superiores. Estas fuerzas podían ser gobernadas por una persona, como un hechicero.
• Técnico-científica: A este último nivel no se llega hasta la medicina religiosa, alrededor del año 500 a.C.

Medicina Pretécnica: La Animación de la Naturaleza

En la medicina pretécnica, se creía que las cosas de la naturaleza tenían alma.

Medicina Prehistórica

• La trepanación se realizaba solo por dolores, no por accidentes.
• La actividad asistencial corría a cargo de los familiares.
• Había chamanes y hechiceros cuando la enfermedad era producida

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català,... Continuar leyendo "Decadència Literària Catalana: Segles XVI-XVIII" »