Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras materias de Bachillerato

Completivas --> -ela;-t(z)eko -- Causales --> -(e)lako -- Temporales --> -enean

Comparativas --> Tan como=bezain/tanto como=adina -- Modales --> -N bezala

Consecutivas --> ... Non ez -n ... -- Concesivas --> adirza + arren

Relativo --> -tako + hitz -A

Hasi naiz/jakin dut/ikasi dut/saiatu naiz/utzi --> -ten/-tzen

Nahi/behar/ezin/ahal/nahiago --> ezer ipini

El resto de los verbos  --> -tea/-tzea

Nik (ni) joan nahi dut -> el ke lo ace y el ke la recibe es el mismo

Nik (zu) joatea nahi dut -> el ke lo acer y el ke la recibe son diferentes

Las preguntas Zein,Zer,Zenbat y las palabras Hainbat,Zenbait y Edozein SIEMPRE va el mugagabe.

Quines funcions te la llengua llatina duran ledat mitjana? Encara que al llarg del segle x es fixen les llengües romàniques en la seva forma oral, el llatí no va deixar de tenir un gran prestigi com a llengua de lesglésia, del poder polític, de lensenyament i de la cultura. Durant lèpoca medieval, hi ha una important producció de la literatura en llatí, paral·lela a la literatura que es feia en les diverses llengües romàniques. Daltra banda, la llengua llatina esdevingué una mena didioma universal que va servir per a la comunicació i lintercanvi entre el països.Per que ens han arribat com a textos mes antics,precisament un codi jurídic i uns sermons religiosos? Tant el llibre jutge un text legislatiu, com les homilies dorganyà,

... Continuar leyendo "1" »

EUSKAL ELEBERRIEN SORRERA.Ohitura-eleberria esaten zaio XIX.mendearen bukaera-bukaeran hasi eta 1936ko Espainiako Gerra Zibileraino hedatzen den aldekoari.-Erro erromantikoa duen eleberria da.Ohituren ikuspegi sentibera du;ondorioz,galtzeko edo aldatzeko arriskuandiren ohiturak aipatzeagustatzen zaio.-Baserri eta itsaso inguruko jendeen bizimoduaz ari da,bizimodu hori idealizazio nabariz hornituz.-Ohitura-eleberriak deskriptiboak gertatzen dira, trama edo korapilo ahulekoak.Kontalaria beti orojakilea izan ohi da.TXOMIN AGIRRE(1864-1920).Txomin Agirre Ondarroan jaio zen.Apaiz egin zen.Euskaltzaindiko kide izan zen.Hiru obrak: -Auñemendiko Lorea(1898( -Kresala(1906) -Garoa(1912). Auñemendiko Lorea eleberri historiko-erromantikoa da.Kresala... Continuar leyendo "Literatura hizkuntza" »

Autor: Ramon Casas (1866-1932)
Títol: La càrrega (o Barcelona 1902)
Cronologia: 1899-1903
Localització: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot Estil: modernisme Anàlisi material:
Dimensions: 2,98 m x 4,7 m Suport: tela
Tècnica: oli

El pintà l’any 1899 per concó rrer a l’Exposició Universal de Parí s del 1900, però no va ser acceptat pel jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de Parí s tot canviant-li el tí tol pel de “Barcelona 1902 “ i la data “1903”. Una de les caracterí stiques d’aquesta composició plena de realisme, resideix en el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé... Continuar leyendo "La càrrega" »

Tecnicas secas-Grafito.Caracteristicas:-los trazos del paiz d grafito son permanentes y tienen un tono gris metalizado,mas oscuro cuanto mas blanda sea la mina-permite trabajar sombreados lineales y tonales,difuminados o sin difuminar-permite ser difumindado con dedo o difumino-trazo permanente,pero puede ser borrado cn goma-si se utilizan lapices muy blandos es cnveniente fijar el dibujo.Carbon.Caracteristicas:-el carboncillo es rapido,directo,espontaneo y muy expresivo-no es permanente,se le debe aplicar fijativo-es apropiado para el claroscuro,permite conseguir muchos grises-puede ser extendido,difuminado,y es facil d borrar-su facil correccion y borrado le convierten en el mas usado para abocetar-tiene un aspecto aterciopelado.Lapices de

... Continuar leyendo "Técnicas de Linograbado." »

Canarias: Las islas canarias han estado siempre presentes en el mundo de quienes en el mundo antiguo, trataban de otear el horizonte en busca de los ignotos, del "finis terrae". A) Las islas canarias en la mitología griega: características: todo en ellas parece estar bajo los efectos del mito; cabría preguntarse porque tantos mitos, hay tres lugares muy propicios para situar en ellos lo extraordinario y mítico: Las islas, las montañas y los "extremos de la tierra". -La islas es un universo cerrado donde lo mítico existe por si mismo fuera de las leyes habituales. -También las montañas desarrollan misterios y fenomenos insolitos. Hasta el descubrimiento de América en el siglo 15, Canarias era el extremos occidental del mundo conocido.

... Continuar leyendo "Mitología canaria" »

 En que es diferencia la matèria atómica de la materia fosca?

Que la fosca es una materia que no interacciona amb la força electromagnetica i la atómica si interacciona.

Que es l'energia fosca?

Es una força repulsiva.

Quines son les teories sobre l'origen i l'evolució de l'Univers?

Teoria del Big Bang i de l'estat estacionari.

Què és la radiació de fons?

És un cos que rep la radiació y emet calor a diferents temperatures.

Explica els efectes que s'originen pel desplaçament de les plaques.

Terratremols, serralades i volcans.

Apunts

- Què es un neutrino? Es una particula que s'allivera de la força nuclear débil.

- Hi ha 4 forçes fonamentals que coneixem: Gravetat, electromagnetica, nuclear débil i nuclear forta.

Litosfera: La capa més externa

... Continuar leyendo "Ciències per al món contemporani" »

L’efecte microclimàtic del relleu més important a les latituds mitjanes prové de la diferència d’exposició a la radiació solar que hi ha entre els vessants encarats al sud (solells, solelles o solanes) i els vessants encarats al nord (obagues, obacs, bagues o bacs).
Els solells, en rebre més insolació, tenen un microclima molt més càlid i sec que les obagues on, a causa de l’escassa insolació, la frescor i la humitat són superiors a la mitjana, la qual correspon a les planes i als vessants d’exposició intermèdia (est o oest).
l’equador no hi ha diferències entre solell i obaga perquè el Sol sempre va molt alt i durant mig any (de l’equinocci de primavera al de tardor sense comptar aquests dos dies) cada dia descriu... Continuar leyendo "Solell" »

18. APOLO PERSIGUIENDO A DAFNE Cornelio de Vos; siglo XVI Museo del Prado- Madrid En el cuadro se representa el momento en el que Apolo está a punto de dar alcance a Dafne. Apolo es reconocible por la aureola que rodea su rostro que le representa como el dios de la luz. Otro de sus atributos es el arco y las flechas que aquí lleva en el carcaj colgado del torso. La figura de Dafne extiende los brazos para escapar del dios y sus manos ya se están convirtiendo en ramas de laurel. Del pie que apoya en la tierra está saliendo una raíz. La línea diagonal está claramente marcada desde el brazo derecho de Dafne hasta la pierna izquierda de Apolo. Añadir información de la anterior diapositiva.

Egokitasuna: Testua testuinguruarekinegokitzea esan nahi du.Hizkuntzak eskaintzen dituen-aukera linguistikeetatik komunikazio-egoera bakoitzerako egokiena aukeratzen jakiteaIngurune fisikoa: Komunikazioa noiz eta non gertatzen den, alegia.deiktiboak: Komunikazio-egoerako elementúei (igorlea, hartzailea, unea,.tokia)erreferentziaegiteko modua da;eta horretarako érabiltzen ditugun hizkuntza unitateak deiktiboak dira.Pertsonenak Solaskidea seinalatzeko'erabiltzen diren testuko. elementuak dira:pertsona-izenordainak, erakusleak'eta aditzeko pertsona-morfemak batik bat.Tokienak: Adierazpenareh toldaren aztarna edo islagertatzEm dira: erakusleak, leku-aditzondoak eta adizlagun batzuk dira erabilienak. Denborazkoak: Adierazpenaren unearen isla dira:

... Continuar leyendo "Testuaren ezaugarria(1)" »