La Tragèdia dels Corsaris: Amor Impossible a Alta Mar

El marc de l'obra se situa en un vaixell de corsaris algerians. En aquesta embarcació hi ha els corsaris musulmans, liderats pel seu cap, Saïd, i uns cristians que tenen de presoners després d'haver assaltat el vaixell en què viatjaven.

L'Amor Prohibit entre Saïd i Blanca

Saïd, ferit de l'assalt al vaixell cristià, demana que li portin una presonera que es diu Blanca perquè li curi les ferides. Saïd, agraït per la cura que li ha fet Blanca, li dona alguns privilegis respecte als altres presoners. Amb el temps, Saïd s'enamora de Blanca, però no pot mostrar aquest amor públicament, ja que seria mal vist pels seus subordinats.

La Traïció de Joanot i el Rescat dels Cristians

En la... Continuar leyendo "La Tragèdia dels Corsaris: Amor Impossible, Saïd i Blanca" »

Apologética: Concepto y Propósito

¿Qué es la Apologética?

¿Cómo se practica la Apologética?

Ejemplos Notables de Apologética

La Apología de Sócrates

Motivos de la Apologética Cristiana

• Defenderse de persecuciones.
• Comprender y ahondar en el Evangelio.
• Facilitar la actividad apostólica y misionera.

Apologías Cristianas Históricas

• La Epístola

Nietzsche i el Cristianisme

Per a Nietzsche, el cristianisme és una religió construïda intel·lectualment a partir de la filosofia platònica («platonisme per al poble»), i representa la culminació d'una tasca de debilitament i deformació de l'home modern iniciada per Sòcrates. És la religió dels febles, dels malaguanyats, dels insatisfets, dels oprimits i mediocres. Segons Nietzsche, sorgeix de l'instint de protecció d'una vida que degenera, d'una vida que expressa una carència, d'una fisiologia malaltissa. Els valors propis d'aquesta humanitat feble i decadent es troben en els ideals ascètics cristians: autosacrifici, humiliació, castedat, humilitat, compassió, submissió, esperança en el més enllà. Amb el triomf del cristianisme... Continuar leyendo "Nietzsche i el Cristianisme: Crítica i Anàlisi" »

3-Lehen kristau elkarteak Jerusalenen agertu zen. I. Mendean, 30 urtean sortu ziren. Normalean kristauek izkutatzen ziren Erromatar inperiotaz kristaua izatea debekatuta zegoelako. Hori dela eta sinboloak erabiltzen zituzten. ADB: arraina saldu eta diru horrekin banatzen zuten gehiago behar zutenentzako. Egun guztietan tenpluetara ekarri, ogia banatzen zuten etxeetan eta jaten zuten. Ez zeukaten leku finko bat eta meza guztietan bilera klandestina egin.

4I. Mendearen amaieran kristautasuna Inperioko hiririk garrantzitsuenetara iritsi zen. Hau da, Erromatar Inperio guztian zehu hedatuta zegoen. Hedatze hau ez zen erraza, botere politikoaren susmoak zeudelako. Herritar on moduan ez jokatzea leporatzen zieten. Garaiko intelektualek kristautasuna... Continuar leyendo "Gizarte identitatea" »

Fedearen Kontzeptu Nagusiak: Fundamentalismoa, Sektarismoa eta Gehiago

Dokumentu honetan, fedearen eta erlijioaren inguruko hainbat kontzeptu nagusi aztertuko ditugu, haien esanahiak eta ezaugarriak argituz.

Fundamentalismoa

• Ez du onartzen fede-bizitzan inolako garapen edo aurrerapenik.
• Liburu sakratuen edo beste agiri nagusien irakurketa legalista eta hitzez hitzezkoa.
• Gaur egungo gizartea modu ezkorrean epaitzen dute beti.
• Pluraltasuna onartu gabe, gizarte osoan erlijioa ezartzen dute.

Sektarismoa

• Gizartetik bakandu egiten da, gune itxi bat sortuz.
• Gizartea modu ezkorrean ikusten dute, baina ez dira hura aldatzen saiatzen.
• Liderrarekiko identifikazioaren bidez, taldeko barne-kohesioa asko indartzen da.

Fundamentalismoak fedea gizartearen aurka bizi... Continuar leyendo "Fedearen Kontzeptu Nagusiak: Fundamentalismoa, Sektarismoa eta Gehiago" »

Diferències entre l'Església d'Orient i Occident

Llengua i cultura: Llatí a Occident, grec a Orient. Organització política: Imperi Bizantí a Orient, Sacre Imperi Romanogermànic a Occident. Litúrgia i calendari: Disputes sobre la supremacia del cap de l'Església (patriarca de Constantinoble enfront del papa de Roma) i la procedència de l'Esperit Sant (Credo occidental: Filioque, el Fill i el Pare). L'any 1054, Miquel Cerulari, patriarca de Constantinoble, acusa els llatins d'heretges per aquesta qüestió i per menjar pa sense llevat a l'Eucaristia. Un enviat del papa diposita a l'altar de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble la butlla d'excomunió del patriarca. Es consuma així el Cisma d'Orient, que perdura fins als nostres... Continuar leyendo "Cismes i Reformes Religioses Medievals: Ortodoxos, Catòlics, Cluniacencs i Cistercencs" »

Origen de la Religión

Se han propuesto diversas teorías sobre el origen de la religión. Entre las más destacadas se encuentran:

Animismo (E. Taylor)

Según Edward Burnett Tylor, la religión se origina en la simple creencia en seres espirituales. Los hombres primitivos, al intentar explicar fenómenos como los sueños y la muerte, plantearon la existencia de almas. Se creía que los espíritus de los muertos tenían influencia en el mundo de los vivos.

Magia (J. G. Frazer)

James George Frazer propuso que la religión nació del fracaso de la magia. La magia, en este contexto, se entiende como una concepción similar a la ciencia, pero errónea. Se basaba en la creencia de que los acontecimientos de la naturaleza están sometidos a leyes basadas... Continuar leyendo "Explorando el Origen y la Naturaleza de la Religión: Desde el Animismo hasta las Religiones Universales" »

Islamismo

Fundado por Mahoma, solo un dios Alá y un profeta Mahoma. Creen en la inmortalidad del alma, los justos irán al paraíso y los infieles al infierno. La palabra Islam significa someterse, y quien se somete a los designios de Dios alcanza la paz. Se fundamenta en:

1. Confesión de fe (solo 1 Dios y 1 profeta).
2. Oración ritual (5 veces al día).
3. Limosna legal (para atender a los pobres).
4. Ayuno (en el mes del Ramadán).
5. Peregrinación a la Meca (1 vez en la vida).

¡El islamismo se considera de verdadera fe y castiga con la apostasía, el cristianismo también se considera de verdadera fe pero no la impone, simplemente la propone.

Propuesta cristiana completa

El cristianismo propone una visión total del mundo, exige una aceptación total de su... Continuar leyendo "Islamismo y Cristianismo: Diferencias y similitudes" »

La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica

El respecte pels morts i la llei hel·lènica

6. Negació del dret a la reflexió i el lament

A elles únicament no els està permès, després d'haver après dels errors, meditar millor per al temps que queda, ni, després de tornar a casa, anunciar la pròpia desgràcia i el valor dels nostres avantpassats; perquè, havent mort allí i havent pagat la pena de la seva insensatesa, van fer immortal la fama d'aquesta ciutat pel seu valor, i van fer desconeguda la pròpia pàtria per la desgràcia d'ací; i així, aquelles, per desitjar injustament la terra aliena, van perdre justament la seva pròpia.

7. La intervenció d'Atenes en la Guerra dels Set contra Tebes

I quan Adraste i Polinices... Continuar leyendo "La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica" »