Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

L'hinduisme: Història, doctrina i el Dharma

El mot hindú prové d'una paraula persa que significa "indi". Antigament, es donava aquest nom als habitants de la vall de l'Indus. Actualment, amb el terme hinduisme es designa la religió i cultura tradicionals dels habitants de l'Índia.

Els Vedes, els Brahmana i els Upanishads configuren la doctrina revelada pels déus als savis antics i, per tant, el seu contingut és immutable. Contenen himnes a les divinitats, fórmules pels sacrificis i reflexions teològiques i filosòfiques.

Creences fonamentals de l'hinduisme

El Dharma (Llei universal) o Sanatana Dharma és la intuïció fonamental de l'hinduisme. Els propis hinduistes anomenen la seva religió Sanatana Dharma, i l'estil de vida hindú consisteix... Continuar leyendo "Les grans religions: Hinduisme, Budisme i Judaisme" »

L'Evolució dels Drets Humans Universals

La idea d'uns drets universals era quelcom que no existia en moltes tradicions culturals. Preguntes com "per què hauria de tenir els mateixos drets un negre que un blanc?" eren comunes. La noció de tenir un dret pel simple fet de ser persona és quelcom que no ha existit sempre.

Orígens Històrics dels Drets Universals

Els antics estoics eren defensors del cosmopolitisme, sostenint que res no pot estar per damunt de la igualtat última de les persones. El cristianisme, tot i que no defensava la igualtat de drets i deures, sí que defensava la igualtat de ser tots fills de Déu.

La Modernitat i les Declaracions de Drets

La idea que avui tenim d'uns drets universals per a totes les persones és fruit de... Continuar leyendo "L'Evolució dels Drets Humans Universals: De l'Antiguitat a la Modernitat" »

Les cròniques catalanes: narracions en prosa sobre fets històrics

Les cròniques són extenses narracions en prosa sobre fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en lectura col·lectiva o a ser llegides individualment.

Les cançons de gesta eren la base d'aquestes cròniques. Eren cròniques populars que informaven el poble d'una manera emotiva, sobre els fets passats, combinant elements reals amb altres de llegendaris o fantàstics. El poeta o trobador componia i el joglar les apreniа de memòria i les recitava, normalment acompanyat d'algun instrument de corda.

Un exemple d'un fragment d'una cançó d'aquesta sobre la conquesta de Múrcia a càrrec de l'infant Pere, el futur rei Pere el Gran, que... Continuar leyendo "Les Cròniques Catalanes: Narracions Èpiques i Històriques de l'Edat Mitjana" »

Plató i el coneixement

Aristòtil i la crítica al dualisme de Plató

Aristòtil no el complauen les solucions de Plató al voltant del dualisme metafísic i la comunicació completa dels dos mons. Tècnicament, la solució de Plató s'anomena universal transcendent (idees). És a dir, les idees, que són veritats universals i necessàries, estan en un món més enllà del nostre. També s'anomena a aquesta solució realisme transcendent, que significa que les idees són els únics objectes autènticament reals.

Per contra, Aristòtil defensarà un universal immanent, que significa que solament hi ha un món amb dos nivells: un que captem per l'experiència i un altre amb la intel·ligència. El que captem per la intel·ligència és més real que el que captem per... Continuar leyendo "Aristòtil vs Plató: Realisme Immanent i Teoria del Coneixement" »

Marx i el materialisme històric

Marxisme: Proposta filosòfica, econòmica i política que va aglutinar moviments obrers i va tenir una enorme repercussió social i política al segle XIX i XX. Ha de ser comprès dins el marc de Marx i la seva influència a mitjans del segle XIX.

Concep la interpretació històrica com a lluita de classes. La societat i la consciència humana estan determinades per les condicions materials, econòmiques i socials de la vida. El materialisme es refereix a l'explicació de la realitat basada en causes naturals, mentre que l'històric fa referència a l'ésser humà al llarg del temps. Comprèn la desaparició de la burgesia, l'aparició de la societat sense classes.

Mode de producció:

Examina la història humana... Continuar leyendo "Marx, Nietzsche i el totalitarisme: pensament, moral i política" »

Consejos para la Vida y la Inteligencia

Sabiduría y Necedad en Proverbios

El Camino de la Inteligencia

Proverbios 9:6 Dejad las simplezas, y vivid, y andad por el camino de la inteligencia.

Proverbios 9:10 El temor a Jehová es el principio de la sabiduría, y el conocimiento del Santísimo es la inteligencia.

Advertencia contra la Insensatez

Proverbios 9:13-18 La mujer insensata es alborotadora; es simple e ignorante. Se sienta en una silla a la puerta de su casa, en los lugares altos de la ciudad. Para llamar a los que pasen por el camino, que van por sus caminos derechos. Dice a cualquier simple: «Ven acá». A los faltos de cordura dijo: «Las aguas hurtadas son dulces, y el pan comido en oculto es sabroso». Y no saben que allí están los... Continuar leyendo "Principios de Sabiduría y Conducta: Enseñanzas Clave de Proverbios, Eclesiastés y Gálatas" »

Hume i l'Origen del Coneixement

Els nostres coneixements i les nostres idees s’originen a partir de l’experiència; no podem anar més enllà del que em permet l’experiència. Les idees innates de Descartes per a Hume no serà vàlids. Tots els coneixements que pot obtenir la raó es redueixen a: relacions d’idees i qüestions de fet.

Aquests serien els coneixements de les ciències formals i de les experimentals:

• En els primers es segueix el procediment de la deducció a partir de les definicions establertes.
• En les qüestions de fet es segueix el procediment de la inducció i la inferència causal.

En l’obtenció d’aquests coneixements i sobre tot, per a les qüestions de fet, l’enteniment no és l’única capacitat, ni la més... Continuar leyendo "Hume vs. Descartes: Teoria del Coneixement i Raó" »

Karl Popper

Les seves obres principals són:

· La lògica de la investigació científica, 1935
· La societat oberta i els seus enemics, 1945
· Misèria de l'historicisme, 1957
· Conjectures i refutacions, 1963
· El coneixement objectiu, 1972

Racionalisme crític

L'eix de la filosofia de Popper és la lògica de la investigació científica. Es proposa investigar com cal dur a terme la ciència, és a dir, què es pot fer per apropar-se a la veritat, què es pot acceptar lògicament com a ciència i com ha d'estar estructurada lògicament la investigació científica.

Aquesta investigació parteix de cinc pressupòsits filosòfics que Popper va anomenar, en el seu conjunt, racionalisme crític:

1. Existeix una realitat independent del subjecte

Los Milagros y las Profecías en la Doctrina Cristiana

La Naturaleza del Milagro: Condiciones y Significado

1. Cuatro Condiciones Esenciales para la Manifestación de un Milagro

   1. Hecho Sensible: Debe existir un evento observable. (Ejemplo: la conversión del doctor Alexis Carrel).
   2. Suspensión de las Leyes Naturales: El evento debe implicar la suspensión o superación de las leyes físicas conocidas. (Ejemplo: Marie se curó milagrosamente luego de padecer una gravísima peritonitis tuberculosa, sin ningún tipo de tratamiento).
   3. Causalidad Divina: El milagro debe ser causado directamente por Dios. (Ejemplo: El milagro fue causado por Dios por intercesión de la Virgen María en Londres).
   4. Signo Religioso: El milagro debe tener un propósito espiritual