Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

David i Betsabé: Amor, Pecat i Redempció

La història de David i Betsabé és un relat d'amor, desig i les seves conseqüències. David, una vegada vençut el gegant Goliat, és reconegut com a rei. Saül intenta matar-lo i se suïcida perquè no ho aconsegueix. Així, David esdevé rei d'Israel. Un dia, David va veure Betsabé i es va quedar enamorat d'ella. Betsabé estava acompanyada de serventes i criades en el moment en què el rei la descobreix. El bany de Betsabé agafa protagonisme perquè transmet la imatge de la seva bellesa i la mirada del rei. Es van casar, i Déu es va enfadar, enviant-li càstigs, però David se'n penedeix i Déu el perdona. Tindran un fill, Salomó.

El Regnat de Salomó: Saviesa, Esplendor i Caiguda

Salomó hereta... Continuar leyendo "Figures Bíbliques Clau: Històries de Fe, Saviesa i Heroisme" »

Éticas en Contextos No Occidentales

El Hinduismo

Surge hacia el año 2000 a. C. en la India y Nepal. Según el hinduismo, la vida es un eterno ciclo de nacimientos, muertes y reencarnaciones.

Se debe seguir una vía de conocimiento que, mediante la meditación, permite alcanzar el Brahman.

Al alcanzar esta identificación con el Brahman, se logra el Nirvana (término que significa 'apagarse', 'enfriarse'), liberando al individuo del ciclo de nacimientos y muertes.

El objetivo final del hinduismo es alcanzar la perfección y liberarse del ciclo de reencarnaciones, logrando el Nirvana, un estado de paz interior libre de pasiones.

La vida de cada individuo es el resultado de sus pensamientos y acciones; la conducta presente determina futuros nacimientos... Continuar leyendo "Explorando la Ética en Tradiciones Orientales: Hinduismo, Budismo e Islam" »

El cristianisme a l'Edat Mitjana

La religió com a eix vertebrador

L'Edat Mitjana es caracteritza per la idea de cristiandat, on la religió vertebra l'ordre social i polític. El cristianisme va coexistir amb el judaisme i l'islam, sovint amb enfrontaments bèl·lics, com la conquesta àrab de la península Ibèrica i la Reconquesta (segles VIII-XV), o les croades a Terra Santa (segles XI-XIII). També hi va haver episodis d'agressions contra els jueus, que vivien en calls.

Malgrat els conflictes, també hi va haver diàleg interreligiós, amb traduccions de textos i obres que buscaven la conversió dels infidels. Ramon Llull n'és un exemple, mentre que la conversió d'Anselm Turmeda a l'islam representa el cas oposat.

L'Església i les heretgies

Entre... Continuar leyendo "Cristianisme i societat a l'Edat Mitjana" »

Sòfocles i la idea de ciutat

Sòfocles (496/495 – 406/405 a.C.) tenia una idea molt clara del que era per a ell la ciutat, i així ho expressa a Antígona: la polis és una comunitat de ciutadans i no pas un territori propietat d’un home sol. Aquesta concepció implica necessàriament un règim democràtic i, per tant, l’obligació de tots els ciutadans de participar en el seu funcionament.

Aquesta ciutat democràtica ha de tenir, segons ell, una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis divines, que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat, i menys per les lleis que sorgeixen del capritx d’un sol home com és el cas de Creont. Podem dir que aquesta ciutat de Sòfocles era l’ideal d’un demòcrata... Continuar leyendo "Sòfocles i Antígona: ciutat, religiositat i justícia en el teatre grec" »

El Cristianisme: Orígens i Fonaments

Jesús de Natzaret va iniciar una de les religions més importants d'Occident. Jesús, que segons els evangelis (Marc, Lluc, Joan, Mateu) havia mort crucificat i posteriorment havia ressuscitat, va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar, amb el temps, a ser fonament de l'Església.

Pau de Tars, jueu de naixement, va ser un dels primers teòlegs de la nova fe i possiblement el fundador del cristianisme.

L'Atracció del Cristianisme Primitiu

La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica, en part, per la influència de les religions salvífiques (si et portes bé et salves, si no et condemnes) que s'havien estès per... Continuar leyendo "Cristianisme i Neoplatonisme: Orígens i Conceptes Clau" »

amor: sentimiento de vivo afecto o inclinación hacia una persona o cosa a ala que se le desea todo lo bueno es un sentimiento universal , es moral es un valor que nos impulsa hacer cosas

L'al·legoria: recurs literari consistent en una metàfora continuada. Alienació: etimologia: del llatí “alienare”: “treure enfora”, és un estat de falsa relació amb el món i aquesta impedeix descobrir autèntiques causes de la felicitat.

Veronica Roth: saga pel·lícules Divergent, Insurgent, Leal.

Divinitat: Saviesa, Justícia, Bondat, Eternitat, Perfecció.

Espiritualitat: capacitat d'arribar a l'harmonia interior, en connexió amb la secreta harmonia de l'Univers.

Filosofia: no és ciència: té com a objectiu explicar, predir mitjançant mètodes deductius, intuitius, hipotètic-deductius. S'orienta a comprendre l'ésser humà. No és religió: té com a objectiu dotar de sentit amb tradicions i creences. No és art: té com a... Continuar leyendo "Recursos literaris i conceptes filosòfics" »

Conceptos Fundamentales

Agnosticismo

Agnóstico: Ni creyente, ni ateo, ni indiferente.

El Libro de Eclesiastés

Eclesiastés: Es un pequeño libro desconcertante que recoge las reflexiones de un sabio con un talante crítico.

El Reino de los Cielos

Para entrar al Reino de los Cielos se nos dice que hemos de ser como niños (Mt 19, 14), en bondad y confianza.

El Término "Evangelio"

La palabra Evangelio procede del griego y significa "buena noticia", y aparece mucho en el Nuevo Testamento.

Los Evangelios y su Contexto

Los Cuatro Evangelistas

Los Evangelistas son:

• Marcos
• Mateo
• Lucas
• Juan

El Concilio Vaticano II y los Evangelios

El Concilio Vaticano II afirma la fidelidad de los Evangelios a Jesús y describe el proceso de su redacción.

Tipos de Lectura del Evangelio

Existen... Continuar leyendo "Descubriendo los Evangelios: Autores, Lecturas e Ideas Bíblicas Esenciales" »

La Ética Teleológica de Santo Tomás de Aquino: Ley, Virtud y Bienaventuranza

Santo Tomás elaboró una ética teleológica en la que el fin último del ser humano es doble: el conocimiento de Dios y la bienaventuranza o felicidad, que solo es perfecta tras la muerte. Por ello, la ética filosófica conduce a una moral basada en la ley divina o eterna, que ordena los movimientos de las criaturas hacia sus fines. Si el hombre, que es libre, se dirige hacia el bien, también se dirigirá hacia la bienaventuranza.

Medios para alcanzar la Bienaventuranza

Para alcanzarla, el ser humano se sirve de la ley natural, las virtudes y la gracia.

La Ley Natural y sus Preceptos

Por ley natural, el hombre participa en la razón divina gracias a su inteligencia... Continuar leyendo "Filosofía de Santo Tomás de Aquino: Ética, Ley Natural y Teoría Política" »

Misterios del Santo Rosario

Misterios Gozosos (Lunes y Sábado)

1. La Encarnación del Hijo de Dios.
2. La Visitación de Nuestra Señora a Santa Isabel.
3. El Nacimiento del Hijo de Dios.
4. La Presentación del Señor Jesús en el Templo.
5. La Pérdida del Niño Jesús y su hallazgo en el Templo.

Misterios Dolorosos (Martes y Viernes)

1. La Oración de Nuestro Señor en el Huerto de Getsemaní.
2. La Flagelación del Señor.
3. La Coronación de Espinas.
4. El Camino del Monte Calvario cargando la Cruz.
5. La Crucifixión y Muerte de Nuestro Señor.

Misterios Gloriosos (Miércoles y Domingo)

1. La Resurrección del Señor.
2. La Ascensión del Señor.
3. La Venida del Espíritu Santo.
4. La Asunción de Nuestra Señora a los Cielos.
5. La Coronación de la Santísima Virgen.

Misterios Luminosos (Jueves)