Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen... Continuar leyendo "Principis d'etnicitat, religió i estats" »

Virtuts del Príncep segons Maquiavel

Aparença: Cada un veu el que sembles, però pocs palpen el que ets. Així que es pot enganyar molt fàcilment.

Delegar les mesures impopulars: Els prínceps han d'executar a través d'altres les mesures que puguin comportar odi i executar per si mateixos aquelles que els reporten el favor dels súbdits. Han d'estimar als nobles, però no fer-se odiar del poble.

Elecció i maneig de consellers: No hi ha altre mitjà de defensar-se de les adulacions que fer comprendre als homes que no ho ofenen si li diuen la veritat; però quan tothom s'ho pot dir, li falta el respecte. Un príncep prudent es procura un tercer procediment: tria homes sensats i atorga només a ells la llibertat de dir-li la veritat, i únicament... Continuar leyendo "Maquiavel, Filosofia Renaixentista i Reforma Luterana: Anàlisi" »

L'Església i l'Educació Feudal

L'Església es dedica intensament a educar tots els sectors socials, sobretot els més poderosos, per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal. La intenció doctrinal es manifesta en la predicació dels clergues davant d'un auditori que escolta. Es difonen les idees cristianes entre un públic ampli, d'aquesta manera és orientat en les qüestions bàsiques i en les regles de conducta que defensen les autoritats eclesiàstiques.

El Teatre com a Recurs Didàctic

El teatre es converteix en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: cerimònies religioses en llatí i, més tard, representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia... Continuar leyendo "Ramon Llull: Pensament, Obra i Influència en la Literatura Catalana Medieval" »

Figures Clau de la Bíblia

Abraham

• Qui? Va ser un profeta molt important de l'islam.
• Què? És el primer home que fa una aliança amb Déu.
• Quan? Segle XIX a.C.
• On? D'Ur a Canaan.
• Per què? Considerat el pare de tres religions: el judaisme, el cristianisme i l'islam. És el primer home que fa una aliança amb Déu.

Jacob

• Qui? És un patriarca de la Bíblia, net d'Abraham.
• Què? Va tenir dotze fills.
• Quan? Segle XVIII a.C.
• On? Canaan i Egipte.
• Per què? A partir dels seus dotze fills es treu la conclusió que el poble jueu és una unió de tribus.

Moisès

• Qui? Personatge bíblic, culte.
• Què? Va alliberar el poble jueu i els va guiar fora d'Egipte; va aconseguir la taula de les lleis de Déu.
• Quan? Segle XIII a.C.
• On? Egipte.
• Per què? Allibera els jueus de l'

La Voluntat de Poder: Força Creadora i Transmutació de Valors

Són expressions d'aquest poder creador de la voluntat l'art, la moral i totes les actes donadores i creadores de sentit. La voluntat de poder en l'home és la creadora de valors, és la constructora de teories, ficcions i obres d'art.

Ciència, Art i Moral com a Productes de la Voluntat de Poder

Ciència, art i moral són productes de la voluntat de poder, en tant que, a través d'ells, les forces que constitueixen a cada home es desenvolupen, creixen i, sobretot, se superen a si mateixos. Tot el que l'home fa, ho fa per a créixer, desenvolupar-se, ser més, des del matrimoni —expressió del poder de dos que volen augmentar la seva propietat i tenir fills— fins a les formes... Continuar leyendo "Nietzsche: La Voluntat de Poder i la Transmutació de Valors" »

Obstacles al Reconexement dels Drets Culturals Universals

La plena consecució dels drets culturals universals encara està molt lluny d'aconseguir-se. Ens enfrontem a diversos obstacles:

Implicacions Institucionals

• Implicacions del reconeixement oficial dels drets culturals de comunitats minoritàries en l'ordenament institucional d'administracions estatals, tant en regulació com en suport tècnic.

Pressions de Comunitats Hegemoniques

• Pressions de comunitats culturals hegemòniques. Respecte a valors que podrien significar obertura i encontre cultural, es generen postures de crítica i rebuig al reconeixement d'altres cultures.

Influència de l'Economia Neoliberal

• Actuacions d'iniciativa privada basades en l'economia neoliberal i globalitzadora,

La Pascua Judía

Los preparativos de la Pascua Judía incluyen la búsqueda del pan viejo y la limpieza de toda la casa para eliminar cualquier rastro de pan fermentado.

Elementos de la cena:

• Tres panes ácimos en una bandeja
• Pata de cordero asado
• Huevo sancochado
• Hierbas amargas
• Pasta de almendras

Partes de la Pascua Judía:

Primera parte:

• Rito del pan
• Primera copa
• Hierbas amargas
• Panes ácimos
• Haggada (narración de la historia de Dios con Israel)
• Dayenú ("nos habría bastado")
• Rito de la segunda copa
• Rito del pan

Segunda parte:

• La gran cena

Tercera parte:

• Rito de la copa
• Copa del cántico

La Pascua Cristiana

La Pascua es la fiesta más importante y antigua del cristianismo. El Papa León I la llamó "festum festorum" (fiesta de las fiestas) y los Padres de la... Continuar leyendo "La Pascua Judía y la Pascua Cristiana: Un Análisis Comparativo" »

Las Virtudes Teologales

La Esperanza

La esperanza es una virtud teologal, infundida por Dios en el alma, con la que podemos aspirar con certeza interior a los bienes intemporales, como la vida eterna y las demás promesas hechas por Cristo a sus discípulos. Una de tales promesas es el premio del bien obrar con nuestros semejantes. La gracia del Espíritu Santo hace de soporte para la esperanza cristiana durante el tiempo de nuestra vida terrena. Esta está relacionada con la fe, que nos arranca del vivir encarando sin solución de continuidad la nada y el paso del tiempo sin retorno posible que caracteriza a la vida humana desde la misma concepción hasta su agotamiento biológico de la muerte.

La Caridad

La caridad es la virtud infusa teologal... Continuar leyendo "Virtudes Teologales y Cardinales: Esperanza, Caridad, Prudencia, Justicia y Fortaleza" »

Comprensión de la Experiencia Religiosa

La persona religiosa cree en un ser supremo. Esta creencia implica unas características que se aplican a Dios, las cuales son fruto del encuentro personal con Él.

Manifestaciones y Mediaciones de la Religión

La experiencia religiosa se expresa a través de diversas formas:

• Tiempo y Lugares Sagrados

  Tiempos sagrados: Fiestas, conmemoraciones de acontecimientos importantes, etc.

  Lugares sagrados: Montes, cuevas, templos, etc.

• Oraciones y Arte Religioso

  Cuando una persona reza, expresa su relación con Dios por medio del sentimiento y la palabra.

  Las obras de arte religioso son también manifestaciones de fe.

• Mitos y Creencias

  Mitos: Narraciones religiosas que explican realidades fundamentales.

  Creencias: Distintas

Antiguo Testamento

Conjunto de la primera parte de los libros canónicos. Abarca Pentateuco, Históricos y Sapienciales. Es la historia de Israel que esperaba al Mesías.

Pentateuco

Abarcan desde la creación del cosmos y el hombre hasta la muerte de Moisés. Interpretan la historia de Israel como su historia de encuentro con Dios. Tiene 6 etapas:

• Historia de los orígenes
• Historias patriarcales
• Éxodo
• Sinaí
• Marchas a través del desierto
• Llegada a la Tierra Prometida

Históricos

Se divide en:

• Hasta Reyes: Historia y profecía (proféticos).
• Crónicas + Esdras + Nehemías: Exalta el culto como el centro de la vida israelita.
• Macabeos:
  • Personajes de la evolución Macabea.
  • Ideas teológicas del judaísmo.

Sapienciales

Conjunto de conocimientos para que el hombre... Continuar leyendo "Estructura y Contenido de la Biblia: Antiguo y Nuevo Testamento" »