Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Conciencia Moral Kantiana

Kant sostiene que, de alguna forma, los seres humanos somos gobernados por una especie de conciencia moral absoluta. A esta conciencia moral no le importan las situaciones específicas; siempre, sin importar la situación, debemos obedecerla o, si se quiere, respetarla. El deber de obedecerla es el fin en sí mismo. La conciencia moral no conoce excusas, no le importan las situaciones concretas; en todas las situaciones debemos obrar respetando esta conciencia moral.

La conciencia moral, a diferencia de la naturaleza, no está regida por las leyes de causalidad. ¿Qué quiero decir con esto? Quiero decir que una piedra, por ejemplo, en la naturaleza no cae porque 'debe' hacerlo, sino porque hubo algo que causó esa caída.... Continuar leyendo "Filosofía Moral Kantiana: Deber y Buena Voluntad" »

Sexualidad Humana

• La persona es una totalidad de cuerpo y alma. Yo soy mi cuerpo y por ello la persona es una persona sexuada: masculina o femenina.
  • La sexualidad no es una mera cualidad, esta define al hombre y a la mujer en planos psicológico, afectivo y espiritual. Existen hombres y mujeres por necesidad biológica y también por la necesidad de relacionarse y completarse como personas.
• Dios nos muestra que la sexualidad es algo sagrado lleno de valor y belleza pues todos llegamos a la vida por ella, además significa el compromiso y la entrega a otra persona. Por eso es muy triste que la sexualidad se reduzca a simple juego erótico.

La Castidad

• Mucha gente quiere un mundo lleno de respeto y amor hacia los demás, una forma de lograrlo es a

1.La moral: identificarse con Jesucristo

Humanisme: Un Canvi de Pensament

L'Humanisme va ser un nou corrent cultural que va revolucionar la manera de pensar. A diferència de la mentalitat medieval, que situava Déu al centre del món (teocentrisme), els humanistes van redescobrir la cultura i l'art dels grecs i els romans de l'antiguitat. Aquest redescobriment del món clàssic va ser el factor que va revolucionar el pensament medieval, ja que situava l'ésser humà al centre de la natura (antropocentrisme).

Humanistes i Acadèmies

Els humanistes van conrear centres d'interès molt diversos. Vesalius, per exemple, va practicar l'anatomia per conèixer el cos humà, i Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica.

Erasme de Rotterdam

Erasme, nascut a Rotterdam el 1492, es va ordenar... Continuar leyendo "Humanisme i Reforma: Canvi Cultural i Religiós a Europa" »

Cultura Visual: La Imatge i Iconografia del Poder

A continuació, s'analitzen diversos elements que han servit històricament com a potents símbols de poder i autoritat, explorant el seu significat i la seva representació en la iconografia.

El Tron: Símbol de Majestat i Govern

El tron eleva simbòlica i realment, atorgant una dignitat especial a qui hi seu. És el seient del governant polític, sigui rei o emperador, o també del governant religiós en cerimònies i actes especials. També és símbol de majestat. Aquest tron, a vegades portàtil, pot estar fixat a la residència d’aquests governants, als salons del tron, on quedarà elevat sobre la resta de l’estança. Quedarà emfatitzat encara més amb tota una sèrie de decoracions... Continuar leyendo "Símbols de Poder: Iconografia i Significat Històric" »

L'Aparició de l'Islam

Símbols de la Crucifixió

• Les 5 llagues: Solen aparèixer a l'escut de confraries, d'esglésies, etc.
• La corona d'espines
• Els claus
• L'arma Christi: Aquests objectes (excepte les llagues) són coneguts com l'arma Christi. La maça, els claus, les estenalles per desclavar, la bossa de les monedes de Judes, la safa amb què Pilat es va rentar les mans, el fuet, les escales, l'esponja amb vinagre, la llança, etc.

La Santíssima Trinitat

Des d'un punt de vista teològic, és la més complexa de comprendre. Es representa amb la unió de Pare (Déu), Fill (Crist) i l'Esperit Sant (que és el nexe d'unió). Déu creador com a home major; Crist (jove en el moment que va morir i ressuscita, amb les llagues); l'Esperit Sant, per representar que Pare i Fill... Continuar leyendo "Simbologia Cristiana i Iconografia Mariana" »

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

• Temporalitat: el ramat ha estat confiat

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura" »