Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Cultura Visual: La Imatge i Iconografia del Poder

A continuació, s'analitzen diversos elements que han servit històricament com a potents símbols de poder i autoritat, explorant el seu significat i la seva representació en la iconografia.

El Tron: Símbol de Majestat i Govern

El tron eleva simbòlica i realment, atorgant una dignitat especial a qui hi seu. És el seient del governant polític, sigui rei o emperador, o també del governant religiós en cerimònies i actes especials. També és símbol de majestat. Aquest tron, a vegades portàtil, pot estar fixat a la residència d’aquests governants, als salons del tron, on quedarà elevat sobre la resta de l’estança. Quedarà emfatitzat encara més amb tota una sèrie de decoracions... Continuar leyendo "Símbols de Poder: Iconografia i Significat Històric" »

Siddhartha Gautama: Origen i Context

Siddhartha Gautama va néixer a Kapilavastu, prop de l'actual frontera entre l'Índia i el sud del Nepal, al peu de l'Himàlaia, entre els segles VI i V aC (563-480). Va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi, l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.^[1] A la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època.

Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del segle XX dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC,^[2] però més recentment, en un simposi d'especialistes d'aquesta qüestió,^[3] es van aportar dades que situen la franja uns 20 anys a banda i banda del 400 aC... Continuar leyendo "Siddhartha Gautama i els Fonaments del Budisme: Quatre Nobles Veritats" »

L'Aparició de l'Islam

Ascensió de Jesús

L'Ascensió es produeix 40 dies després de la Resurrecció. Aquest dia, Jesús es va reunir amb els apòstols al Puig de les Oliveres i, en el moment en què els beneïa, va començar a pujar cap al cel, fins que va quedar tapat per un núvol. Moltes vegades, aquesta pujada es representa amb Jesús envoltat d'una cort celestial (àngels músics). És el darrer moment en què els deixebles van veure Jesús.

Pentecosta: L'Esperit Sant i la Predicació

La Pentecosta té lloc 50 dies després de la Resurrecció, en el moment en què la Verge Maria i els apòstols estan reunits en una casa de Jerusalem per celebrar la festa jueva de la Pentecosta. Aquesta festa és també una de les més importants per als jueus, relacionada amb... Continuar leyendo "Esdeveniments i Simbologia Cristiana: Ascensió, Pentecosta i Judici Final" »

Símbols de la Crucifixió

• Les 5 llagues: Solen aparèixer a l'escut de confraries, d'esglésies, etc.
• La corona d'espines
• Els claus
• L'arma Christi: Aquests objectes (excepte les llagues) són coneguts com l'arma Christi. La maça, els claus, les estenalles per desclavar, la bossa de les monedes de Judes, la safa amb què Pilat es va rentar les mans, el fuet, les escales, l'esponja amb vinagre, la llança, etc.

La Santíssima Trinitat

Des d'un punt de vista teològic, és la més complexa de comprendre. Es representa amb la unió de Pare (Déu), Fill (Crist) i l'Esperit Sant (que és el nexe d'unió). Déu creador com a home major; Crist (jove en el moment que va morir i ressuscita, amb les llagues); l'Esperit Sant, per representar que Pare i Fill... Continuar leyendo "Simbologia Cristiana i Iconografia Mariana" »

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats

La Biblia: Estructura y Transmisión de la Doctrina Cristiana

La Biblia está compuesta por el Antiguo Testamento, que incluye los cinco libros de la Torá (Biblia judía), y el Nuevo Testamento, compuesto por:

• Los Evangelios, que relatan la vida de Jesús y sus doctrinas.
• Los Hechos de los Apóstoles.
• Las cartas.
• El Apocalipsis.

Jesús de Nazaret no escribió su doctrina, por lo que el cristianismo se transmitió por vía oral hasta el año 70 d.C. El conjunto de textos del Nuevo Testamento se fijó definitivamente a finales del siglo II.

El Corán: El Libro Sagrado del Islam

El Corán está escrito en árabe y se divide en ciento catorce suras o capítulos. Cada capítulo, a su vez, se divide en aleyas o versículos. Unos años después de la muerte... Continuar leyendo "Explorando los Libros Sagrados: Doctrina, Interpretación y Tradición Religiosa" »

L'Ideal Imperial de Carlemany

Segons Carlemany, la funció que li quedava al papa era pregar perquè les tropes sortissin victorioses i perquè tot sortís bé. Per tant, reservava al papat un paper secundari.

La Reacció de Bizanci i el Reconeixement Imperial (812)

Una de les conseqüències clares de la condició d'emperador que ostentava Carlemany va ser la reacció de Bizanci, tot i la seva feblesa, ja que es consideraven els únics capaços d'exercir la funció d'emperadors. La pugna va acabar l'any 812 amb el reconeixement del títol imperial de Carlemany:

• A canvi de la cessió de Venècia, Ístria i Dalmàcia.
• Carlemany s'intitula emperador august dels romans, igual que els emperadors d'Orient.

Vies d'Unificació dels Territoris Imperials

Com... Continuar leyendo "Carlemany: L'Ideal Imperial, Unificació i Renaixement Carolingi" »

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

• Temporalitat: el ramat ha estat confiat

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura" »