Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Los Diez Mandamientos

Primer Mandamiento: Amarás al Señor tu Dios sobre todas las cosas

Faltas directas: idolatría, superstición, ateísmo, irreligión.

Este mandamiento manifiesta la dependencia del ser humano hacia Dios, quien debe ser el centro de nuestra vida.

Segundo Mandamiento: No tomarás el nombre de Dios en vano

Faltas directas: promesas hechas a otro en nombre de Dios que comprometen el honor, jurar en falso con prejuicio, blasfemia.

La gravedad del pecado está en la dignidad del ser agredido, que en este caso es Dios mismo.

Tercer Mandamiento: Santificarás las fiestas

Faltas directas: No ir a misa, no poner atención en ella, no participar activamente, no estar en gracia de Dios.

Es un deber asistir a la Santa Misa todos los domingos... Continuar leyendo "Los Diez Mandamientos: Guía Completa y Reflexiones" »

Ascens dels líbis i dinàstia libiana

Es produí un creixent poder dels líbis, que des de la dinastia XIX es trobaven abundantment a Egipte fent de mercenaris de l'exèrcit. A mitjans del segle X aC un líbi es convertí en faraó i inicià una nova dinastia. Al segle IX aC Egipte es separà en estats independents a l'entorn de les principals ciutats (Sais, Hermòpolis, Heracleòpolis). També es formà un estat a Núbia, que, aprofitant el buit de poder a Egipte, acabà controlant els territoris fins a Tebes i conquerí tot Egipte fins al delta.

Invasions assíries i recuperació de la independència

Les tropes assíries arribaren a Egipte el 671 aC, envaïren el delta i prengueren Memfis. Foren rebutjats, però l'any 664 aC el rei assiri Assurbanipal... Continuar leyendo "Egipte antiga: de l'ascens líbic al domini persa (X–IV aC)" »

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen... Continuar leyendo "Principis d'etnicitat, religió i estats" »

Ramon Llull (1232/35-1316)

Innovador en la llengua catalana, escrivia sobre temes que ningú s'atrevia a tractar en un altre idioma que no fos el llatí durant el segle XIII.

L'aportació al lèxic català

Va inventar més de 7.000 paraules, amb la següent distribució:

• 50%: extretes de la llengua existent.
• 20%: derivació d'altres paraules.
• 18%: recorrent al llatí.
• 12%: paraules que no han arribat a la nostra època.

Biografia i conversió

Pertanyent a la primera generació mallorquina després de la conquesta, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. La seva biografia es titula Vida Coetània.

Als 30 anys, en intentar escriure un llibre d'amor, se li va aparèixer Jesús crucificat en tres ocasions. Després de la tercera visió, va retirar-... Continuar leyendo "Biografia i aportacions lingüístiques de Ramon Llull" »

Virtuts del Príncep segons Maquiavel

Aparença: Cada un veu el que sembles, però pocs palpen el que ets. Així que es pot enganyar molt fàcilment.

Delegar les mesures impopulars: Els prínceps han d'executar a través d'altres les mesures que puguin comportar odi i executar per si mateixos aquelles que els reporten el favor dels súbdits. Han d'estimar als nobles, però no fer-se odiar del poble.

Elecció i maneig de consellers: No hi ha altre mitjà de defensar-se de les adulacions que fer comprendre als homes que no ho ofenen si li diuen la veritat; però quan tothom s'ho pot dir, li falta el respecte. Un príncep prudent es procura un tercer procediment: tria homes sensats i atorga només a ells la llibertat de dir-li la veritat, i únicament... Continuar leyendo "Maquiavel, Filosofia Renaixentista i Reforma Luterana: Anàlisi" »

Cosmovisió

Cosmovisió: conjunt de creences pròpies d'una cultura.

Filosofia a Grècia

La filosofia és una disciplina que neix a la cultura grega, a Milet al VI aC. Neix com l'examen que algunes persones fan de la seva cosmovisió.

Cosmovisions: mitològica i filosòfica

Una cosmovisió mitològica és narrada i una cosmovisió filosòfica vol ser raonada. Els filòsofs raonaven sobre els orígens. La cosmovisió mitològica buscava comprendre la naturalesa i el seu ordre.

Objectiu de la filosofia

La filosofia neix per aconseguir una vida millor, la felicitat. Això ho fan a través del coneixement de la naturalesa, adquirint saviesa i, sobretot, comprenent l'ordre de la naturalesa: aconseguir contemplar la naturalesa amb plaer i viure segons l'... Continuar leyendo "Cosmovisió i ciutadania a l'antiga Grècia" »

Art Paleocristià: Orígens i Desenvolupament

L'Art Paleocristià sorgeix amb el desenvolupament del *Cristianisme* durant l'època d'August. Es nodreix dels cultes orientals (basats en misteris: vida ultraterrenal, salvació dels iniciats en la religió).

Hi ha un augment de la influència de figures com *Sant Pau* i *Sant Agustí*. Això provoca un desenvolupament del cristianisme a les classes urbanes de Roma. Malgrat les repressions, els fidels segueixen expressant el cristianisme. Més tard, l'assumeixen les classes dirigents dels pobles germànics.

A partir del segle XV arriba a Occident l'Imperi Romà (sic). L'art cristià es divideix en Orient i Occident.

Períodes de l'Art Cristià Primitiu

1. Inicis fins al S. VI: Art Paleocristià.
2. A partir

Fundamentos de la Moral Cristiana: Principios y Virtudes

La moral cristiana es un pilar esencial en la vida del creyente, delineando el camino hacia una existencia plena y en armonía con la voluntad divina. A continuación, exploramos sus principios fundamentales, el recorrido vital que propone y los elementos clave que la conforman.

La Base de la Conducta Cristiana

• Los contenidos éticos para la conducta del cristiano (el bien y el mal) no derivan de lo que al hombre le parezca razonable, juicioso o coherente, sino de lo que Dios, con su autoridad divina, nos ha revelado lo que es mejor para el ser humano.
• Solo es posible vivir el mensaje moral cristiano si el creyente se mantiene fiel al amor de Dios y está unido a Jesucristo por la fe y por

L'Església i l'Educació Feudal

L'Església es dedica intensament a educar tots els sectors socials, sobretot els més poderosos, per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal. La intenció doctrinal es manifesta en la predicació dels clergues davant d'un auditori que escolta. Es difonen les idees cristianes entre un públic ampli, d'aquesta manera és orientat en les qüestions bàsiques i en les regles de conducta que defensen les autoritats eclesiàstiques.

El Teatre com a Recurs Didàctic

El teatre es converteix en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: cerimònies religioses en llatí i, més tard, representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia... Continuar leyendo "Ramon Llull: Pensament, Obra i Influència en la Literatura Catalana Medieval" »

Figures Clau de la Bíblia

Abraham

• Qui? Va ser un profeta molt important de l'islam.
• Què? És el primer home que fa una aliança amb Déu.
• Quan? Segle XIX a.C.
• On? D'Ur a Canaan.
• Per què? Considerat el pare de tres religions: el judaisme, el cristianisme i l'islam. És el primer home que fa una aliança amb Déu.

Jacob

• Qui? És un patriarca de la Bíblia, net d'Abraham.
• Què? Va tenir dotze fills.
• Quan? Segle XVIII a.C.
• On? Canaan i Egipte.
• Per què? A partir dels seus dotze fills es treu la conclusió que el poble jueu és una unió de tribus.

Moisès

• Qui? Personatge bíblic, culte.
• Què? Va alliberar el poble jueu i els va guiar fora d'Egipte; va aconseguir la taula de les lleis de Déu.
• Quan? Segle XIII a.C.
• On? Egipte.
• Per què? Allibera els jueus de l'