Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Figures Clau de la Bíblia

Abraham

• Qui? Va ser un profeta molt important de l'islam.
• Què? És el primer home que fa una aliança amb Déu.
• Quan? Segle XIX a.C.
• On? D'Ur a Canaan.
• Per què? Considerat el pare de tres religions: el judaisme, el cristianisme i l'islam. És el primer home que fa una aliança amb Déu.

Jacob

• Qui? És un patriarca de la Bíblia, net d'Abraham.
• Què? Va tenir dotze fills.
• Quan? Segle XVIII a.C.
• On? Canaan i Egipte.
• Per què? A partir dels seus dotze fills es treu la conclusió que el poble jueu és una unió de tribus.

Moisès

• Qui? Personatge bíblic, culte.
• Què? Va alliberar el poble jueu i els va guiar fora d'Egipte; va aconseguir la taula de les lleis de Déu.
• Quan? Segle XIII a.C.
• On? Egipte.
• Per què? Allibera els jueus de l'

Creencias y Doctrinas Fundamentales del Judaísmo

Características del Dios Único

• Para el pueblo judío, Dios es el Señor de la historia. Todo depende de Dios; y la vida de las personas y la historia llegarán a su consumación cuando se instaure plenamente el Reino de Dios.
• Este Dios se muestra al pueblo de Israel como el Dios Único; no hay ningún otro Dios o dioses. Es eterno: en Él no hay ni pasado ni futuro, ni antes ni después.
• Dios ha elegido a Israel como el pueblo escogido para darse a conocer a la humanidad.
• Los distintos nombres que se emplean para el concepto de Dios van desde Yahvé hasta Señor, Salvador, Creador…
• Dios establece una alianza, un pacto con su pueblo en el Monte Sinaí, ofreciéndole su salvación, y el pueblo se

La Voluntat de Poder: Força Creadora i Transmutació de Valors

Són expressions d'aquest poder creador de la voluntat l'art, la moral i totes les actes donadores i creadores de sentit. La voluntat de poder en l'home és la creadora de valors, és la constructora de teories, ficcions i obres d'art.

Ciència, Art i Moral com a Productes de la Voluntat de Poder

Ciència, art i moral són productes de la voluntat de poder, en tant que, a través d'ells, les forces que constitueixen a cada home es desenvolupen, creixen i, sobretot, se superen a si mateixos. Tot el que l'home fa, ho fa per a créixer, desenvolupar-se, ser més, des del matrimoni —expressió del poder de dos que volen augmentar la seva propietat i tenir fills— fins a les formes... Continuar leyendo "Nietzsche: La Voluntat de Poder i la Transmutació de Valors" »

Obstacles al Reconexement dels Drets Culturals Universals

La plena consecució dels drets culturals universals encara està molt lluny d'aconseguir-se. Ens enfrontem a diversos obstacles:

Implicacions Institucionals

• Implicacions del reconeixement oficial dels drets culturals de comunitats minoritàries en l'ordenament institucional d'administracions estatals, tant en regulació com en suport tècnic.

Pressions de Comunitats Hegemoniques

• Pressions de comunitats culturals hegemòniques. Respecte a valors que podrien significar obertura i encontre cultural, es generen postures de crítica i rebuig al reconeixement d'altres cultures.

Influència de l'Economia Neoliberal

• Actuacions d'iniciativa privada basades en l'economia neoliberal i globalitzadora,

L'Experiència Cristiana: Més Enllà d'Estratègies

L'experiència central dels sants no es basa en un programa predeterminat d’accions o vivències de caire “religiós”. Ells ens mostren que el fonament més pregon de la fe és una intuïció del cor, un anhel intern moltes vegades inexplicable que porta cap a una determinada direcció, habitualment diferent per a cada persona.

Lary Leon / Andrea Chaparro

Rendició Més Enllà de la Superació Personal

L’experiència cristiana no és una història de superació personal, ni d’assolir determinats objectius mitjançant el propi esforç. Més aviat és un “deixar-se fer”, és algú que s’ha vist transformat i reconeix haver rebut quelcom inabastable, que el retorna al seu si més... Continuar leyendo "L'Experiència Cristiana Autèntica: Més Enllà de la Lògica i el Sentiment" »

Edat Mitjana (s. XIV-XV): l'humanisme

L'humanisme és un moviment cultural que va florir al nord d'Itàlia. El primer humanista va ser Petrarca. Els humanistes sentien un profund amor pels llibres, sobretot pels autors grecs i llatins, i van dur a terme una important tasca de recuperació dels textos antics, que editaven i traduïen. Escrivien en llatí. Petrarca també va ser el divulgador del «dolç stil nou», un moviment poètic iniciat per Dant a la segona meitat del s. XIII.

• Donna angelicata: dona que, sense dir res, transmet bondat. Enamora tant a l'home que aquest dedica la seva vida escrivint per a ella.
• Donna dimoniaca: té una mirada manipuladora.

El Renaixement (edat moderna, s. XVI-XVIII)

Moviment cultural que s'inicia amb els humanistes... Continuar leyendo "Història de l'Art: Edat Mitjana, Renaixement, Barroc i Il·lustració" »

La Pascua Judía

Los preparativos de la Pascua Judía incluyen la búsqueda del pan viejo y la limpieza de toda la casa para eliminar cualquier rastro de pan fermentado.

Elementos de la cena:

• Tres panes ácimos en una bandeja
• Pata de cordero asado
• Huevo sancochado
• Hierbas amargas
• Pasta de almendras

Partes de la Pascua Judía:

Primera parte:

• Rito del pan
• Primera copa
• Hierbas amargas
• Panes ácimos
• Haggada (narración de la historia de Dios con Israel)
• Dayenú ("nos habría bastado")
• Rito de la segunda copa
• Rito del pan

Segunda parte:

• La gran cena

Tercera parte:

• Rito de la copa
• Copa del cántico

La Pascua Cristiana

La Pascua es la fiesta más importante y antigua del cristianismo. El Papa León I la llamó "festum festorum" (fiesta de las fiestas) y los Padres de la... Continuar leyendo "La Pascua Judía y la Pascua Cristiana: Un Análisis Comparativo" »

Filosofia de Nietzsche

La filosofia de Nietzsche és una crítica a la tradició occidental (moral, filosofia tradicional, religió cristiana i ciències positives). Cataloga de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i situa l'origen del pensament en Sòcrates i Plató.

Esperit dionisíac

Representa la valoració de la vida en la cosmovisió grega arcaica. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l'embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció.

Esperit apol·lini

Manifestació del valor de la raó en la cosmovisió grega arcaica. Representa l'ordre, l'harmonia, la figura i les formes de la raó.

Moral dels esclaus

És la moral occidental, la moral antinatural ja que imposa lleis en contra dels instints primordials de la vida.... Continuar leyendo "Filosofia de Nietzsche: crítica a la moral occidental i la mort de Déu" »

Mite, filosofia i ciència

Mite: relat fictici que atorga als membres d'una comunitat, a través de l'explicació de l'origen, del destí i dels esdeveniments més importants que hi succeeixen, i que serveix per orientar-los i per trobar solucions als problemes de la seva vida quotidiana, recorrent a forces sobrenaturals.

Logos: significa pensament, concepte, raó. També és la facultat humana capaç de realitzar el procés del nostre raonament.

Filosofia: és la reflexió racional, aplicada a les nostres experiències, per identificar-ne el sentit, amb la finalitat d'adquirir plena consciència i poder obrar amb llibertat responsable.

Ciència: és la forma de coneixement que pretén explicar sistemàticament fets i fenòmens de la realitat,... Continuar leyendo "Filosofia, ciència i tècnica: conceptes clau del coneixement humà" »

Las Virtudes Teologales

La Esperanza

La esperanza es una virtud teologal, infundida por Dios en el alma, con la que podemos aspirar con certeza interior a los bienes intemporales, como la vida eterna y las demás promesas hechas por Cristo a sus discípulos. Una de tales promesas es el premio del bien obrar con nuestros semejantes. La gracia del Espíritu Santo hace de soporte para la esperanza cristiana durante el tiempo de nuestra vida terrena. Esta está relacionada con la fe, que nos arranca del vivir encarando sin solución de continuidad la nada y el paso del tiempo sin retorno posible que caracteriza a la vida humana desde la misma concepción hasta su agotamiento biológico de la muerte.

La Caridad

La caridad es la virtud infusa teologal... Continuar leyendo "Virtudes Teologales y Cardinales: Esperanza, Caridad, Prudencia, Justicia y Fortaleza" »