Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Religión

L'Església: Comunitat de Germans

L'Església ha de ser una comunitat de germans i germanes que comparteixen la fe i la vida, on l'amor, l'ajuda mútua i el servei siguin reals, i on Jesús es faci present en l'entrega dels uns als altres.

L'Església: Anunci d'Alliberament

L'Església ha de ser un anunci i un compromís d'alliberament per a pobres i oprimits. Està dedicada als dèbils, als marginats i als necessitats.

Missió de l'Església

• Comunió: Els cristians intenten viure com a germans.
• Servei: L'Església es posa al servei dels altres, especialment dels més necessitats.
• Proclamació de l'Evangeli: Des del principi, els seguidors de Jesús han proclamat i ensenyat la Bona Notícia de l'arribada del Regne de Déu. La seva missió és donar

La Creación de Dios

¿Qué es la Creación?

La presencia de Dios necesita realidades materiales que, al percibirlas, hagan presente a Dios. Por eso, la experiencia religiosa empieza con la revelación de Dios. Esta manifestación necesita de la actitud de búsqueda por parte del ser humano para que se produzca el encuentro.

Causas de la Revelación

a. La naturaleza como creación: El ser humano se pregunta por su existencia y la fe cristiana muestra a Dios como creador. Por ello, hablar de la creación es una forma de reconocer a la naturaleza como cauce de la revelación.

b. Los hechos de la historia como historia de la salvación:

1. La historia de Israel: A lo largo de la historia del pueblo hebreo, Dios se dirige a ellos mediante los profetas,

Regnes Germànics

Els romans els anomenaven bàrbars. Eren ramaders i practicaven l'agricultura de cereals. Vivien en petits poblats i mai no havien tingut una organització política complexa. Per resoldre problemes, convocaven assemblees populars. La seva llei era consuetudinària, basada en els costums. Els poblats més propers a Roma coneixien la moneda i participaven en intercanvis comercials. Eren politeistes, amb deus lligats a la natura. S'organitzaven en monarquies hereditàries i electives. Van rebre la influència de Roma en la moneda, les lleis, el llatí i el cristianisme. La seva economia era de subsistència, amb poc comerç, i intentaven ser autosuficients. Alguns dels regnes germànics més importants van ser els ostrogots,... Continuar leyendo "Història dels Regnes Germànics, Bizanci, l'Islam i l'Imperi Carolingi" »

Filosofia Musulmana

Transmissió del Pensament Grec

Translatio del grec a l'àrab. Segle VI-VII: Atenes es trasllada cap a Orient (Síria, Pèrsia) fins a Bagdad. Segle VIII: les traduccions àrabs arriben al sud d'Europa (Itàlia, Toledo, Ripoll), centres de traducció amb enfocament en el sentit. Traducció del grec al llatí: literal, amb pèrdua del sentit original. Tomàs d'Aquino (segle XIII) identifica el problema.

Edat Medieval a Europa

No hi ha universitats fins a l'arribada del contingut aristotèlic traduït de l'àrab, amb interpretació musulmana neoplatònica (Plotí). Filosofia àrab (segles IX-XII): Avicenna (concordança fe i raó). Averrois (Orient): llenguatge filosòfic i teològic diferents, expressen una mateixa realitat (... Continuar leyendo "Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació" »

Primers Escrits Cristians

Escrits en grec, aquests textos parlen de la vida de Jesús, la manera de comportar-se dels cristians, com celebrar la litúrgia i com organitzar la comunitat.

• El més antic: Didakhé (segles I-II)
• Altres textos: Les cartes de Sant Climent, Sant Ignasi i Sant Policarp.

Oposició al Cristianisme Primitiu

Durant els primers anys del cristianisme, romans i grecs s'oposaven als cristians. L'emperador Neró els va culpar de l'incendi de Roma.

Crítiques d'Autors Romans

• Tàcit: Els considerava enemics del gènere humà.
• Suetoni: Qualificava el cristianisme de nou i perillós.
• Plini: El veia com una superstició perversa i extravagant.

Crítiques de Filòsofs Grecs

• Cels: Argumentava que un Déu no pot convertir-se en una persona, i

L'Aparició de l'Islam

El vassallatge: un pacte de fidelitat

El vassallatge era un pacte de fidelitat basat en dos actes principals:

• L'homenatge: el vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat, consell en el govern i ajuda militar.
• La investidura: el rei entragava un feu al vassall perquè el governés i l'explotés econòmicament.

La societat estamental

La societat feudal es dividia en tres estaments:

• Privilegiats: noblesa i clergat, que no treballaven, no pagaven impostos, tenien la majoria de terres i ostentaven els alts càrrecs.
• No privilegiats: la majoria de la població, formada per pagesos i artesans, que mantenien els altres estaments, no tenien drets i pagaven impostos.

El rei

El rei era el capdamunt de la societat. Tenia caràcter sagrat i se'l considerava... Continuar leyendo "El vassallatge i la societat feudal: una jerarquia de poder i lleialtat" »

Símbols de la Crucifixió

• Les 5 llagues: Solen aparèixer a l'escut de confraries, d'esglésies, etc.
• La corona d'espines
• Els claus
• L'arma Christi: Aquests objectes (excepte les llagues) són coneguts com l'arma Christi. La maça, els claus, les estenalles per desclavar, la bossa de les monedes de Judes, la safa amb què Pilat es va rentar les mans, el fuet, les escales, l'esponja amb vinagre, la llança, etc.

La Santíssima Trinitat

Des d'un punt de vista teològic, és la més complexa de comprendre. Es representa amb la unió de Pare (Déu), Fill (Crist) i l'Esperit Sant (que és el nexe d'unió). Déu creador com a home major; Crist (jove en el moment que va morir i ressuscita, amb les llagues); l'Esperit Sant, per representar que Pare i Fill... Continuar leyendo "Simbologia Cristiana i Iconografia Mariana" »

Consciencia:

Facultat psíquica humana que permet adonar-se de les coses de forma subjectiva i conèixer de forma responsable i personalitzada les situacions que ens afecten i els deures que es deriven d'aquest coneixement responsable.

Crisma:

Oli barrejat amb bàlsam aromatitzant que es fa servir per a la unió en alguns sagraments (Bateig i Confirmació) i també per a consagrar esglésies i altars. El bisbe és consagrat pel bisbe en una missa celebrada el Dijous Sant.

Culte:

Conjunt d'actes o ritus mitjançant els quals es manifesta el coneixement de l'excel·lència i omnipotència de Déu. Per al cristianisme, el culte és també una forma de comunicació amb Déu.

Diaspora:

Dispersió d'un poble per diverses parts del món. El poble jueu... Continuar leyendo "Conceptes religiosos i espirituals" »

Hinduismo

El hinduismo es la religión más extendida en la India. Acepta todo tipo de creencias. Defiende que después de este mundo, que es cambiante, hay otro estable y eterno. Según el comportamiento de existencias anteriores, es decir, el karma, cada uno estará en una casta.

Diferencias entre el Hinduismo y el Cristianismo

• Actitud fatalista: no se debe luchar para cambiar las cosas.
• El hombre carece de valor por sí mismo.
• El Brahma (destino) es impersonal.

Budismo

Su fundador es Siddhartha Gautama (Buda). El budismo tiene cuatro verdades fundamentales:

1. Toda existencia es sufrimiento.
2. El origen de ese sufrimiento es el deseo.
3. Suprimiendo el deseo, suprimimos ese sufrimiento.
4. Si anulamos el deseo, llegamos al Nirvana.

El Nirvana es el estado que... Continuar leyendo "Religiones del Mundo: Monoteísmo, Hinduismo y Budismo" »